Del Tibidabo estant, d'altura a altures, ens dirigim a fer tres cims i recórrer dues valls a la Barcelona de 1900 -i bé ens caldrà alguna drecera i algun trencall panoràmic. El primer cim, el més altament simbòlic, també el més desconegut, és la casa estudi d’Alexandre de Riquer, des d'on albirarem els dos horitzons històrics més elevats de la ciutat: la fundació romana -Julia Augusta Faventia Paterno Barcino- i l'esplendor medieval cristià. Després pujarem dos cims centrals: l'enterrament de Jacint Verdaguer (13 de juny de 1902) i la lectura de l'Elogi de la paraula de Joan Maragall (15 d’octubre de 1903), i recorrerem dues valls biogràfiques: el final de la vida de Verdaguer i l'inici de la vida adulta de Maragall. I, a l'entremig, passarem una drecera des d'on situarem el context sociopolític contemporani: l'esplendor burgès confrontat amb la puixança dels moviments llibertaris barcelonins.
Dels poetes a la ciutat:
Verdaguer, “A Barcelona, oda”, 1883
Maragall, “Oda nova a Barcelona”, 1911
Maragall, “El monument a Verdaguer” (1905)
(...) en lo d'ésser el restaurador del nostre verb, el creador de la llengua viva del nostre renaixement, en això fuig de tota proporció, de tota estimació, de tota comparació, de tot anàlisis: és senzillament el Poeta de la Catalunya nova. (...) La glorificació d'això ha d'ésser en vista de tots els horitzons catalans de les grans coses catalanes que mogueren el Poeta a cantar en la nostra llengua, que li mostraren les harmonies de l'ànima catalana. I si al mateix temps volem que Barcelona, on Catalunya palpita tan fortament, i on tan palpità també el Poeta i on morí, pugui veure de ben a la vora la seva pètria durada posem-la en hora bona a Barcelona, però a dalt, en aquella Barcelona que té present tot el cel català i quasi tota la terra catalana. No temem l'esquifiment que allà dalt puga anar a trobar-lo; perquè les altures són inesquifibles, la vista de molt cel i de molta terra ho redimeix tot, i no ho dubteu, hi facin lo que hi facin, el monument en la seva altura ennoblirà tot lo que el volti.
De la ciutat als poetes:
Mestres en Gai Saber Jocs Florals de Barcelona
1880: Verdaguer, “La barretina”
1904: Maragall, “Glosa”
