Renaixença i ideal

Verdaguer i Maragall, per l'altura, s'arrelen a la millor tradició barcelonina i catalana: l'esplendor medieval dels comtes reis -primer segle d'or català- esdevé nostàlgia abrandada en Verdaguer i fecunda  proposta de futur en Maragall (de la flor marcida a la nova flor).

Verdaguer, “Santa Àgata”

Que trista estàs, que esponcellada i sola,
oh capella dels prínceps d’Aragó,
de nostra pàtria símbol, de nostra fe relliquiari d’or
Qui t’ha vista en ta glòria i te veu ara,
si és català i no llagrimeja, és bord!
(...)
Presidies dels reis lo desposori
entre músiques, himnes i cançons:
de l’un fores túmul,
de l’altre fores lo rient bressol.
(...)
Caigueren les campanes
de son cloquer octagonal i airós;
perderen los merlets llurs creus de pedra,
la comtal diadema sos florons.
Se perderen, oh Santa, tes rellíquies,
en ton verger marciren-se les flors,

i avui al vent del segle
de un a un s’esbullen tos records
de viuda abandonada
de la plaça del Rei en un racó.

Plora, plora santa Àgueda la bella,
plorau, catalans tots,
plorau lo temps de vostres alegries,
que aqueixos, ai!, són dies de tristor!

Maragall, “Or de llei” (1906)

Dels Pirineus cap al mar
baixa una terra forta i clara;
és Catalunya nostra mare
i com bons fills l'havem d'amar.
Perquè a la llum ella ens ha tret
i ens ha nodrit de ses entranyes,
i des del mar a les muntanyes
a tots germans d'un parlar ha fet.
I la paraula que ens heu dit
de segle en segle ens agermana:
Servem la llengua catalana
perquè hi ha en ella nostre esperit.
Movent els llavis igualment
al cel clamaren nostres avis;
igual mouran els néts els llavis
eternament, eternament...
(...)
Cantem la gran resurrecció
de Catalunya mare nostra
i per donar-ne bella mostra
alcem la flor de la nació.
Perquè hem triat per fer-ne esment
la festa anyal de la ginesta,
que és nostra flor, que és nostra festa,
i ara des d’ara majorment.
A aquesta flor el serrat li és car,
però del mar no vol ser llunya:
i això és la nostra Catalunya
tota una serra que va al mar.
Mireu-la avui, tota és grogor
dels cims esquerps al mar cantaire.
Oh quina llum! Oh quina flaire!
Alcem la flor de la nació.