
Celebrada la Jornada Anual de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva
El dilluns 21 de juny va tenir lloc la 5a Jornada Anual de l'Acord
Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, sota el títol "Fent xarxes:
enfortint les capacitats de cooperació i treball conjunt". L'acte es va
celebrar a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra. [+] veure més
Aquest
any la temàtica central de la jornada ha sigut el treball en xarxa, que
ha permès compartir i avaluar els beneficis del treball cooperatiu
entre les organitzacions que formen part de l'Acord. També s'ha fet
balanç de les accions de l'Acord durant l'any 2009, s'ha presentat la
nova organització i s'ha ratificat el Pla Director 2010-2013. Durant
la seva intervenció, el Sr. Ricard Gomà, tinent d'alcalde d'Acció
Social i Ciutadania, va explicar que durant el proper any l'Acord
activarà dues noves xarxes: una dedicada a la infància i l'adolescència
i l'altre sobre l'esport com a eina d'inclusió; les quals passaran a
sumar-se a les vuit xarxes actuals que ja té l'Acord. Per obrir
la reflexió, la Sra. Sian Jones, coordinadora de l'European Anti
Poverty Network (EAPN), va realitzar una conferència que portava per
títol "El treball en xarxa: construint junts una Europa més social". A
continuació es va celebrar una taula-debat amb representants de les
xarxes d'acció de l'Acord, que va permetre reflexionar, conjuntament
amb la Sra. Sian Jones, en relació al treball en xarxa. Previ a la cloenda la companyia Clownvocats va representar, en clau d'humor, les conclusions de la jornada. Finalment,
l'Excm. Sr. Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, va cloure l'acte. Durant
la seva intervenció va valorar molt positivament el compromís de la
ciutat de Barcelona i la seva societat civil vers la inclusió social i
el treball en xarxa. [+]
Descarregar la presentació de la conferència de la Sra. Sian Jones "El
treball en xarxa: construint junts una Europa més social"
[+] Consultar la informació i la documentació de l'acte, així com l'informe de la Jornada, al portal web de l'Acord Ciutadà
|

Publicada la Memòria d'activitats 2009 de l'Acord Ciutadà Ja
s'ha publicat, en format paper i en versió digital, la Memòria
d'activitats 2009 de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva on se
sistematitza tota la informació relativa als participants de l'Acord,
la pròpia organització de l'Acord i els diferents àmbits de treball.
[+] veure més
En
especial, destaca l'explicació de les diverses actuacions que s'han
impulsat des de les xarxes d'acció, els múltiples actes públics, els
projectes de col·laboració i les principals dades entorn el portal web
de l'Acord.
[+] Consultar la memòria 2009
|

Aprovat el Pla Director de l'Acord Ciutadà 2010-2013 El
Pla Director de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva 2010-2013
va ser aprovat pel Consell de Govern en l’acord del 19 de maig de 2010
i ratificat a l’Assemblea anual del 21 de juny de 2010.
[+] veure més
El
Pla Director és l’instrument de planificació de les actuacions i
activitats que es duran a terme en els propers tres anys en el marc de
l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Per a la seva
elaboració s’ha treballat sobre la base de la proposta de Pla Director
presentada l’any 2008 a l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de
l’Ajuntament de Barcelona, i s’hi han recollit aportacions, idees i
propostes, formulades en les sessions de treball de la Comissió del Pla
Director i en les entrevistes fetes a alguns membres del Consell de
Govern. El document s’estructura en quatre apartats. En el
primer, l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, s’explica què és
l’Acord, quins objectius presenta, quina és la seva situació actual i
com s’estructura. El segon apartat és el Pla Director pròpiament dit.
S’organitza a partir de línies estratègiques, objectius i subobjectius
de línia, i la bateria d’accions proposades. El tercer bloc presenta un
quadre resum que recull els objectius i subobjectius del pla en relació
amb cada línia estratègica. Finalment, es mostra el calendari
d’activitats previst per als propers tres anys.
[+] Consultar el Pla Director 2010-2013
|

Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació 2010
El
Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) impulsa de nou aquest
premi, amb l'objectiu d'estimular, promoure i incentivar una millor
informació i un millor tractament dels temes socials en els mitjans de
comunicació amb una periodicitat anual.
[+]
veure més
El
premi es convoca en les modalitats de premsa, ràdio, televisió i
internet per treballs publicats entre l'1 d'agost de 2009 i el 31 de
juliol de 2010. Es consideren que opten a aquest premi tots els
articles i/o sèries d'articles, reportatges, dissenys d'Internet,
iniciatives de caràcter informatiu/divulgatiu i/o de promoció de
projectes en l'àmbit del benestar social de Barcelona publicats entre
el període esmentat. També es consideraran les propostes de persones
amb una trajectòria personal significativa en l'àmbit de la premsa,
ràdio, televisió o internet i el benestar social a Barcelona. El termini d'admissió de treballs acaba el dissabte 31 de juliol de 2010. [+] Més informació i bases de la convocatòria
|

Celebrada la Jornada "La conciliació laboral i familiar de les famílies amb dependents de grau i infants amb malalties greus" El
passat dijous dia 17 de juny es va celebrar la jornada de treball "La
conciliació laboral i familiar de les famílies amb dependents de grau i
infants amb malalties greus", promoguda per la Xarxa de Suport a
Famílies Cuidadores, en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona
Inclusiva.
[+] veure més
La
xarxa, formada per professionals de diferents institucions i per
entitats de familiars i persones afectades de malalties o dependència,
entre les quals figuren l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència de Salut
Pública, treballa per millorar la capacitat de resposta de la ciutat a
l’hora d’oferir suport a les persones familiars cuidadores. Una
de les finalitats de la xarxa és la millora de la realitat i la
qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals, així com
la necessitat d'avanç en el reconeixement social a aquest col·lectiu. La
jornada va ser un espai de reflexió i anàlisi entorn a la necessitat
d’establir mesures per a facilitar una major disponibilitat i
flexibilitat en els temps de treball per a les famílies amb dependents
de grau i infants amb malalties greus. A tal efecte es va aprofundir en
la situació actual, i es van recollir unes primeres propostes que es
consideraven d’interès per avançar des de tres dimensions claus per
abordar el repte de la conciliació: la llei, la negociació col·lectiva
i la responsabilitat social de l’empresa i de les organitzacions. L'acte
va ser inaugurat pel Sr. Ricard Gomà, segon tinent d'alcalde d'Acció
Social i Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona; la Sra. Isabel Ribas,
delegada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona; i el Sr. Xesco Segura,
membre de la Xarxa de Suport a Famílies Cuidadores. La Sra.
Ester Busquets, investigadora de l'Institut Borja de Bioètica i
professora de la Universitat de Vic, va realitzar una conferència
inaugural entorn la importància social de la família, la tasca de cura
i el dret a cuidar. A continuació es van celebrar tres taules
rodones. En la primera taula, entorn la llei, coordinada per la Sra.
Verònica Ollés, advocada i membre del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, van participar membres dels partits polítics majoritaris
representats al Parlament de Catalunya. La taula va permetre posar
sobre la taula la possibilitat d'introduir canvis legislatius entorn la
conciliació i el dret a cuidar. La segona taula, que tractava la
negociació col·lectiva, va comptar amb la participació de representants
sindicals i de la patronal, i va ser coordinada pel Sr. Roberto
Marugan. Finalment, la tercera taula sobre la responsabilitat social de
l'empresa i de les organitzacions va ser coordinada pel Sr. Carlos
Obeso, director de l'Institut d'Estudis Laborals d'ESADE, i va comptar
amb responsables de recursos humans d'empreses i entitats. Totes
les persones participants a la sessió van destacar que la conciliació
laboral i familiar de les famílies cuidadores hauria de ser un dret
reconegut legalment i socialment. Així mateix, la jornada va servir per
reclamar més flexibilitat per poder conciliar la responsabilitat de la
cura amb el dret al treball.
[+] Més informació al blog de la Jornada[+] En breu podreu consultar l'informe de la Jornada al portal web de l'Acord Ciutadà
|

Sessió Constitutiva de la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió de Barcelona
El
passat dimarts 29 de juny va tenir lloc l'acte de presentació pública
de la vuitena xarxa de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva: la
Xarxa d'Habitatges d'Inclusió de Barcelona.
[+] veure més
La
xarxa està configurada per l'ajuntament i les entitats que gestionen
habitatges d'inclusió de Barcelona. L'objectiu de la xarxa és esdevenir
un espai de coordinació de polítiques socials i residencials que
permeti una visió global dels recursos residencials d'inclusió de la
ciutat. Durant l'acte, van donar la benvinguda el Sr. Ricard
Gomà, Segon Tinent d'Alcalde d'Acció Social i Ciutadania i el Sr.
Antoni Sorolla, Delegat d'Habitatge. A continuació el Sr. Lluís Fajarí,
referent municipal de la xarxa, va exposar els orígens i el procés de
creació de la mateixa i els seus objectius principals; I per concloure,
es va obrir un torn d'intervencions on les entitats van expressar les
seves expectatives i objectius.
[+] Més informació a l' apartat de la xarxa del portal web de l'Acord Ciutadà
|

Entrevista al
Sr. Marc Cerón
Subdirector general de Reparació i Execució Penal a la Comunitat del Departament de Justícia.
"Tenim la sort de ser un país amb idees, amb iniciatives, amb empenta, amb capital humà i amb un teixit associatiu molt potent"
[+]
veure més
Quina és la situació actual de les mesures penals alternatives? I les seves perspectives de futur?
Les
mesures penals alternatives apareixen al conjunt de l'Estat l'any 1995
a partir d'una modificació del codi penal que introduïa aquesta nova
figura. Era una novetat a l'Estat, on fins aquell moment només existia
la pena de presó. Les mesures penals d'execució a la comunitat permeten
que la persona condemnada no vagi a la presó, sinó que compleixi
algunes obligacions de tipus comunitari.
El codi penal estableix
que a les persones que no hagin complert mai cap delicte a les quals
se'ls imposa una pena de presó de fins a 2 anys, el jutge té la
capacitat per substituir aquella pena per una sèrie d'obligacions: no
reincidir i portar a terme activitats relacionades amb el fet delictiu.
Una altra opció és que en casos concrets de delictes de trànsit o de
violència domèstica lleu el jutge no substitueix la pena, sinó que
directament la pena d'aplicació directa és la realització de treballs
en benefici de la comunitat.
El significatiu augment de les
mesures d'execució penal a la comunitat s'ha degut, principalment, a
diverses reformes del codi penal, ja que s'han introduït com a
infraccions penals –com a delictes-, conductes que fins al moment
tenien una sanció administrativa: conductes en l'àmbit de la violència
domèstica de caire lleu (com l'impagament de la pensió d'alimentació o
l'incompliment d'un ordre d'allunyament) i la penalització de conductes
associades a la conducció (com conduir sota els efectes de l'alcohol,
sense la documentació requerida, o superant els límits de velocitat).
A
dia d'avui 3 de cada 4 condemnes estan relacionades amb delictes de
trànsit; i de l'altre quart restant, un 70% són per causes associades a
la violència domèstica. 8 de cada 10 condemnes per delictes de trànsit
consisteixen en la realització de treballs a la comunitat.
De
cara al futur, cal reaccionar al nou volum de demanda. La reacció té
dues direccions: incrementar el nombre de professionals que fan el
seguiment dels penats als quals se'ls hi imposen aquestes mesures
(psicòlegs, educadors, treballadors socials, etc.); i augmentar el
nombre de convenis amb entitats per tal que acullin a persones que han
de realitzar treballs en benefici de la comunitat.
El paper de
la societat civil, les institucions i departaments de la Generalitat és
clau per generar un catàleg ampli de llocs on executar les mesures. En
aquest sentit, la col·laboració que el Departament va establir amb
l'Acord Ciutadà era estratègica: es va veure clar que tenia un sentit
perquè podia aportar un valor afegit per a les entitats i la pròpia
administració i permetia donar a conèixer a noves entitats aquesta
realitat. Per exemple, hem obert un nou camí amb les entitats que
atenen a persones sense sostre i tenim persones col·laborant amb
aquestes entitats. Les col·laboracions són molt enriquidores perquè
permeten que els penats puguin complir la prestació a entitats on poden
copsar altres realitats; i per les entitats és un manera d'incorporar
persones que col·laboren en la seva tasca diària.
Qualsevol
entitat pot establir un conveni per tal de poder acollir persones que
duen a terme mesures d'execució penal a la comunitat?
Qualsevol
entitat del tercer sector sense ànim de lucre i que dugui a terme
accions socials en qualsevol àmbit pot posar-se en contacte amb el
Departament de Justícia. Llavors, s'avaluen les necessitats de
l'entitat, s'estudien les tasques que podria realitzar la persona
penada, i s'explica el sistema de seguiment i els professionals que
posaríem a la seva disposició a tal efecte. La responsabilitat sobre el
penat l'assumeix el Departament, de tal manera que l'entitat no
assumeix cap responsabilitat que vagi més enllà d'acollir una persona i
garantir que la persona compleix amb les tasques assignades.
La
col·laboració de noves entitats esdevé fonamental per poder donar tota
l'atenció i cobrir totes les places ofertades. Malauradament,
actualment no som capaços d'atendre tota la demanda, motiu pel qual
tenim llista d'espera.
Quins mecanismes utilitzen per potenciar la participació de les entitats que col·laboren?
Existeixen
2 òrgans bàsics de participació. El primer òrgan és la Taula de
Participació Social, un òrgan de segon nivell per tal que les entitats
que col·laboren amb el Departament, a partir d'una representació segons
l'àmbit d'actuació, tinguin un espai permanent de diàleg i de treball.
Hem volgut complementar la situació de diàleg bilateral entre cada
entitat i el Departament, de tal manera que les entitats de voluntariat
i de servei seguin en una mateix taula per abordar àmbits d’interès
comuns.
Recentment, a més, hem aprovat un decret que reprodueix
aquest òrgan de participació en un espai formal per tots els centre
penitenciaris de Catalunya. Aquí s'incorpora també el món local, de
manera que el municipi proper a la presó té una representació, fet que
permet millorar la inclusió de les persones condemnades. D'aquesta
manera, el Districte, el municipi o les entitats participen en un fòrum
d'un altre equipaments social com és la presó.
Creiem que la
vida local ha d'entrar a la vida de la presó i la vida de la presó s'ha
d'acostar més a la vida local. D'aquesta manera es creen sinergies, des
de temes culturals o lúdics (com una Festa Major) fins a qüestions
vinculades a la intervenció amb els serveis socials de la localitat. El
repte és que el municipi es pugui sentir orgullós de tenir un
equipament penitenciari.
Un altre fòrum o òrgan, aquest d'àmbit
català, és la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social,
on està representat el món local. L'Acord Ciutadà ha participat en dues
o tres reunions de grups de treball d'aquest òrgan sobre treballs en
benefici de la comunitat per explicar l'experiència de col·laboració i
generar noves complicitats.
Quin és el repte social que creu que té plantejat la ciutat de Barcelona pels propers anys?
El
repte principal és sortir de la crisi, no només mantenint els índexs de
creixement econòmic i qualitat de vida; sinó sobretot mantenint
la cohesió social. Qualsevol situació de crisi econòmica afecta les
persones en particular, motiu pel qual és necessària una feina de
cohesió social per evitar possibles conflictes socials.
Des de la seva perspectiva, quins elements destacaria de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva?
L'Acord
és una peça clau en el "resistir transformant" de la ciutat en un
moment de crisi. És i ha de ser un punt de trobada d'entitats. La feina
que fa és més necessària que mai i és un bon espai on potenciar el
treball en xarxa. Permet atendre necessitats punyents que ara es donen
molt, fet que constata que l'Acord està més viu que mai. L'assentament
de bases i d'elements teòrics que l'Acord ha fet durant els anys
anteriors ha de permetre, ara, impulsar polítiques actives amb
capacitat d'arribar a accions molt concretes a partir de les
necessitats que es detecten, com el Banc de Productes no Alimentaris.
Quines
potencialitats o elements claus destacaria del treball en xarxa. La
seva institució forma part d'alguna xarxa o institució a nivell
autonòmic, nacional o supranacional?
El treball en xarxa,
més en situació de crisi, és fonamental. És bo que existeixi una
diversitat d'entitats de diversos àmbits, però és imprescindible que
tothom es conegui, que es facin economies d'escala, poder sumar
esforços. Per conèixer és necessari crear espais de treball conjunt,
que la gent es trobi i analitzi aquells elements que permetin fer
projectes comuns, aportar experiències, etc. Estem davant una gran
oportunitat.
El Departament de Justícia és membre de la
Conferència Europea de la Probation, una institució que neix l'any
1981. En són membres diversos governs, no necessàriament estatals,
entitats que treballen en l'àmbit de l'execució penal, particulars i
universitats europees. Hi ha una entitat catalana i membre de l'Acord,
l'Institut de Reinserció Social (IReS), que en forma part des d'abans
que en formés part la Generalitat. Aquest any 2010 s’ha incorporat com
a membre una segona entitat catalana, l’Associació per a la Promoció i
Inserció Professional (APIP). L'objectiu de la Conferència és difondre
bones pràctiques i compartir experiències en l’àmbit de l’execució
penal a la comunitat, facilitar la difusió de projectes, actuar com a
lobby davant la Comissió Europea i el Consell d'Europa, i obrir nous
plantejaments en la matèria.
I
per finalitzar, en aquest context de crisi econòmica, quin missatge
positiu voldria compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?
Tenim
la sort de ser un país amb idees, amb iniciatives, amb empenta, amb
capital humà i amb un teixit associatiu molt potent; fet que ens ha de
permetre sortir de la crisi. Catalunya ha estat i serà un país amb
ganes de sortir-se'n, amb optimisme. Tenim un capital segur: persones,
entitats i idees.
|

Presentació del número 18 de la Revista Barcelona Societat
Dia: dilluns 5 de juliol, 17 hores. Lloc: Museu Picasso (C/ Montcada, 15-29).
[+]
veure més
L'acte
de presentació del 18è número de la revista, obert a tothom, tindrà
lloc el dilluns dia 5 de juliol a les 17 hores al Museu Picasso. Durant
la presentació intervindran el Sr. Ricard Gomà, tinent d'alcalde
d'Acció Social i Ciutadania i el Sr. Carlos Salanova, director de
Barcelona Societat. El professor Carlos Villagrasa realitzarà una
conferència que porta per títol "Igualtat i no discriminació a les
ciutats".
[+] Més informació al correu electrònic
|

Curs: metodologia per a l'acció comunitària
Dia: del dilluns 5 al divendres 9 de juliol, de 16 a 20 hores. Lloc: Escola de Polítiques Socials i Urbanes - IGOP (Passeig d'Urrutia, 17).
[+]
veure més
L'Escola
de Polítiques Socials i Urbanes (IGOP) organitza del 5 al 9 de juliol
un curs sobre metodologia per a l'acció comunitària. Aquest curs és una
aproximació des de la vivència i la pràctica, a la planificació,
execució i avaluació de les accions comunitàries. Cada sessió
combinarà el treball pràctic amb aportacions teòriques i/o treball de
casos i estarà coordinada per diversos experts en la matèria. La
inscripció té un preu de 90 euros. Places limitades.
[+] Més informació
|

Activitats juliol Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona
Diversos dies i espais.
[+]
veure més
En
el marc del conjunt d'activitats que organitza la Xarxa d'Inserció
Sociolaboral, el dijous 8 de juliol se celebra una de les sessions
d'Experiències d'Inserció Laboral, concretament entorn les empreses
d'inserció, a càrrec del Sr. Víctor López, vicepresident de FEICAT. El
dijous 15 de juliol es podrà conèixer un centre especial de treball,
centre que facilita la integració laboral de les persones amb
discapacitat. El dimarts 20 de juliol es realitzarà una sessió on s'informarà a les persones assistents els microcrèdits. Dia: dijous 8 de juliol, de 10 a 13 hores.Lloc: Salta (C/ Zamora, 103-105 baixos).Dia: dijous 15 de juliol, de 10 a 13 hores.Lloc: FEM CET (C/ Tamarit, 104 entresol).Dia: dimarts 20 de juliol, de 10 a 13 hores.Lloc: Convent de Sant Agustí, Sala Mirador (Plaça Pons i Clerch, 2).
[+] Més informació
|

Premis Francesc Candel
El
termini de presentació de les candidatures d'entitats i institucions
que duguin a terme activitats a Catalunya acaba el dia 21 de juliol de
2010.
[+]
veure més
La
Fundació Lluís Carulla convoca, amb el suport de la Secretaria per a la
Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania, els Premis
Francesc Candel. Aquest guardons estan destinats a reconèixer i
difondre les bones pràctiques en l'àmbit de la integració a la societat
catalana de les persones estrangeres immigrades a Catalunya que
afavoreixin el civisme, la convivència, el coneixement del país, la
sensibilització sobre la cultura de la immigració, la participació de
dones i joves immigrants i una visió positiva de la immigració als
mitjans de comunicació. La dotació és de 5 premis de 3.000 euros per cada una de les bones pràctiques premiades.
[+] Consultar les bases de la convocatòria i la fitxa d'inscripció
|

Premis Josep M. Piñol a la inserció laboral
Data de lliurament i termini de presentació de projectes: divendres 23 de juliol.
[+]
veure més
S'ha
convocat la tretzena edició dels premis Josep M. Piñol a la inserció
laboral. Amb aquests guardons, la Fundació Acció Solidària Contra
l'Atur té l'objectiu de reconèixer la innovació i la trajectòria
institucional d'una entitat a favor de la inserció laboral de persones
i col·lectius en situació d'exclusió sociolaboral.
[+] Més informació i bases de la convocatòria
|
En aquest apartat només es presenta una sel·lecció
d'alguns dels actes destacats del mes. Podeu consultar més
esdeveniments a l'agenda inclusiva del portal web de l'Acord Ciutadà
|
|