Quina és la situació actual de les mesures penals alternatives? I les seves perspectives de futur?

Les mesures penals alternatives apareixen al conjunt de l'Estat l'any 1995 a partir d'una modificació del codi penal que introduïa aquesta nova figura. Era una novetat a l'Estat, on fins aquell moment només existia la pena de presó. Les mesures penals d'execució a la comunitat permeten que la persona condemnada no vagi a la presó, sinó que compleixi algunes obligacions de tipus comunitari.

El codi penal estableix que a les persones que no hagin complert mai cap delicte a les quals se'ls imposa una pena de presó de fins a 2 anys, el jutge té la capacitat per substituir aquella pena per una sèrie d'obligacions: no reincidir i portar a terme activitats relacionades amb el fet delictiu. Una altra opció és que en casos concrets de delictes de trànsit o de violència domèstica lleu el jutge no substitueix la pena, sinó que directament la pena d'aplicació directa és la realització de treballs en benefici de la comunitat.

El significatiu augment de les mesures d'execució penal a la comunitat s'ha degut, principalment, a diverses reformes del codi penal, ja que s'han introduït com a infraccions penals –com a delictes-, conductes que fins al moment tenien una sanció administrativa: conductes en l'àmbit de la violència domèstica de caire lleu (com l'impagament de la pensió d'alimentació o l'incompliment d'un ordre d'allunyament) i la penalització de conductes associades a la conducció (com conduir sota els efectes de l'alcohol, sense la documentació requerida, o superant els límits de velocitat).

A dia d'avui 3 de cada 4 condemnes estan relacionades amb delictes de trànsit; i de l'altre quart restant, un 70% són per causes associades a la violència domèstica. 8 de cada 10 condemnes per delictes de trànsit consisteixen en la realització de treballs a la comunitat.

De cara al futur, cal reaccionar al nou volum de demanda. La reacció té dues direccions: incrementar el nombre de professionals que fan el seguiment dels penats als quals se'ls hi imposen aquestes mesures (psicòlegs, educadors, treballadors socials, etc.); i augmentar el nombre de convenis amb entitats per tal que acullin a persones que han de realitzar treballs en benefici de la comunitat.

El paper de la societat civil, les institucions i departaments de la Generalitat és clau per generar un catàleg ampli de llocs on executar les mesures. En aquest sentit, la col·laboració que el Departament va establir amb l'Acord Ciutadà era estratègica: es va veure clar que tenia un sentit perquè podia aportar un valor afegit per a les entitats i la pròpia administració i permetia donar a conèixer a noves entitats aquesta realitat. Per exemple, hem obert un nou camí amb les entitats que atenen a persones sense sostre i tenim persones col·laborant amb aquestes entitats. Les col·laboracions són molt enriquidores perquè permeten que els penats puguin complir la prestació a entitats on poden copsar altres realitats; i per les entitats és un manera d'incorporar persones que col·laboren en la seva tasca diària.


Qualsevol entitat pot establir un conveni per tal de poder acollir persones que duen a terme mesures d'execució penal a la comunitat?

Qualsevol entitat del tercer sector sense ànim de lucre i que dugui a terme accions socials en qualsevol àmbit pot posar-se en contacte amb el Departament de Justícia. Llavors, s'avaluen les necessitats de l'entitat, s'estudien les tasques que podria realitzar la persona penada, i s'explica el sistema de seguiment i els professionals que posaríem a la seva disposició a tal efecte. La responsabilitat sobre el penat l'assumeix el Departament, de tal manera que l'entitat no assumeix cap responsabilitat que vagi més enllà d'acollir una persona i garantir que la persona compleix amb les tasques assignades.

La col·laboració de noves entitats esdevé fonamental per poder donar tota l'atenció i cobrir totes les places ofertades. Malauradament, actualment no som capaços d'atendre tota la demanda, motiu pel qual tenim llista d'espera.


Quins mecanismes utilitzen per potenciar la participació de les entitats que col·laboren?

Existeixen 2 òrgans bàsics de participació. El primer òrgan és la Taula de Participació Social, un òrgan de segon nivell per tal que les entitats que col·laboren amb el Departament, a partir d'una representació segons l'àmbit d'actuació, tinguin un espai permanent de diàleg i de treball. Hem volgut complementar la situació de diàleg bilateral entre cada entitat i el Departament, de tal manera que les entitats de voluntariat i de servei seguin en una mateix taula per abordar àmbits d’interès comuns.

Recentment, a més, hem aprovat un decret que reprodueix aquest òrgan de participació en un espai formal per tots els centre penitenciaris de Catalunya. Aquí s'incorpora també el món local, de manera que el municipi proper a la presó té una representació, fet que permet millorar la inclusió de les persones condemnades. D'aquesta manera, el Districte, el municipi o les entitats participen en un fòrum d'un altre equipaments social com és la presó.

Creiem que la vida local ha d'entrar a la vida de la presó i la vida de la presó s'ha d'acostar més a la vida local. D'aquesta manera es creen sinergies, des de temes culturals o lúdics (com una Festa Major) fins a qüestions vinculades a la intervenció amb els serveis socials de la localitat. El repte és que el municipi es pugui sentir orgullós de tenir un equipament penitenciari.

Un altre fòrum o òrgan, aquest d'àmbit català, és la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social, on està representat el món local. L'Acord Ciutadà ha participat en dues o tres reunions de grups de treball d'aquest òrgan sobre treballs en benefici de la comunitat per explicar l'experiència de col·laboració i generar noves complicitats.


Quin és el repte social que creu que té plantejat la ciutat de Barcelona pels propers anys?

El repte principal és sortir de la crisi, no només mantenint els índexs de creixement  econòmic i qualitat de vida; sinó sobretot mantenint la cohesió social. Qualsevol situació de crisi econòmica afecta les persones en particular, motiu pel qual és necessària una feina de cohesió social per evitar possibles conflictes socials.


Des de la seva perspectiva, quins elements destacaria de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva?

L'Acord és una peça clau en el "resistir transformant" de la ciutat en un moment de crisi. És i ha de ser un punt de trobada d'entitats. La feina que fa és més necessària que mai i és un bon espai on potenciar el treball en xarxa. Permet atendre necessitats punyents que ara es donen molt, fet que constata que l'Acord està més viu que mai.
L'assentament de bases i d'elements teòrics que l'Acord ha fet durant els anys anteriors ha de permetre, ara, impulsar polítiques actives amb capacitat d'arribar a accions molt concretes a partir de les necessitats que es detecten, com el Banc de Productes no Alimentaris.


Quines potencialitats o elements claus destacaria del treball en xarxa. La seva institució forma part d'alguna xarxa o institució a nivell autonòmic, nacional o supranacional?

El treball en xarxa, més en situació de crisi, és fonamental. És bo que existeixi una diversitat d'entitats de diversos àmbits, però és imprescindible que tothom es conegui, que es facin economies d'escala, poder sumar esforços. Per conèixer és necessari crear espais de treball conjunt, que la gent es trobi i analitzi aquells elements que permetin fer projectes comuns, aportar experiències, etc. Estem davant una gran oportunitat.

El Departament de Justícia és membre de la Conferència Europea de la Probation, una institució que neix l'any 1981. En són membres diversos governs, no necessàriament estatals, entitats que treballen en l'àmbit de l'execució penal, particulars i universitats europees. Hi ha una entitat catalana i membre de l'Acord, l'Institut de Reinserció Social (IReS), que en forma part des d'abans que en formés part la Generalitat. Aquest any 2010 s’ha incorporat com a membre una segona entitat catalana, l’Associació per a la Promoció i Inserció Professional (APIP). L'objectiu de la Conferència és difondre bones pràctiques i compartir experiències en l’àmbit de l’execució penal a la comunitat, facilitar la difusió de projectes, actuar com a lobby davant la Comissió Europea i el Consell d'Europa, i obrir nous plantejaments en la matèria.


I per finalitzar, en aquest context de crisi econòmica, quin missatge positiu voldria compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?

Tenim la sort de ser un país amb idees, amb iniciatives, amb empenta, amb capital humà i amb un teixit associatiu molt potent; fet que ens ha de permetre sortir de la crisi. Catalunya ha estat i serà un país amb ganes de sortir-se'n, amb optimisme. Tenim un capital segur: persones, entitats i idees.