Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

Picasso i les joies d’artista

Del 21 de maig de 2021 al 26 de setembre de 2021

Picasso i les joies  d’artista

Picasso pintor, escultor, gravador, ceramista, escenògraf o fins i tot poeta, són poques les pràctiques artístiques amb les quals l’artista malagueny no va experimentar. A la primavera del 2021, per primera vegada, el Museu Picasso de Barcelona posarà el focus sobre una de les seves produccions menys conegudes en una exposició dedicada a les joies d’artista.

Des dels collarets de petxines realitzats per a Dora Maar a les platges de Juan-les-Pins el 1937 fins a les autèntiques obres d’orfebreria dels anys seixanta, passant per les peces de ceràmica modelades al taller Madoura, la joieria és per a Picasso l’enèsim terreny de joc, un nou ventall de possibilitats. Dora Maar va ser de les seves primeres muses en la matèria i el collaret solar realitzat poc després d’haver-la conegut és el precursor dels collarets estivals de petxines. La seva relació sentimental el va inspirar, de nou, a finals dels anys trenta, i va crear penjolls, fermalls, medallons i anells que incorporen el retrat de la fotògrafa surrealista. Aquests objectes, comprats així, eren transformats posteriorment per Picasso, que hi afegia un motiu dibuixat o gravat, convertint-los en veritables obres d’art en miniatura. Algunes d’aquestes joies van aparèixer a la llum pública en ser subhastades després de la mort de Dora Maar el 1998. Fins aleshores havien format part de la col·lecció personal de l’artista surrealista com a prova d’amor i testimoni de la genialitat de Picasso.

Uns anys més tard, la passió amorosa de Picasso el va tornar a inspirar en la creació de joies i a partir de finals dels anys quaranta, Françoise Gilot passejava per les platges de Golfe-Juan o pels jardins de Vallauris lluint uns imponents collarets de ceràmica. És l’època del taller Madoura, regentat pel matrimoni Ramié, del forn del qual sortiren, a més de milers de jocs de plats i gerres de ceràmica, un bon nombre de medallons de terracota.

  • Llegir (+)

    Més endavant, Picasso va tornar a donar curs a la seva imaginació en aquest terreny, creant un gran nombre de joies per a Jacqueline Roque, la seva darrera esposa. En aquests anys, l’artista partia dels seus plats de terracota elaborats al taller de Madoura per confeccionar noves peces amb els seus motius fetitxe –caps de faune, sols i màscares–, que posteriorment es fondrien amb materials nobles. Aquest pas de la terrissa a l’or no és banal, sinó fruit de la trobada de l’artista amb l’orfebre François Hugo a mitjan anys cinquanta. Hugo no va tardar a instal·lar-se a Aix en Provence i al llarg de gairebé vint anys es va dedicar a elaborar peces d’orfebreria a partir de dibuixos i atuells. Aquesta col·laboració va donar els seus fruits, i aviat Max Ernst, André Derain, Jean Cocteau, Jean Lurçat i Jean Arp també començarien a col·laborar amb l’artesà.

    Els objectes realitzats per Hugo i elaborats a partir de models de l’artista segueixen el repertori picassià –braus, peixos i altres animals– amb el consentiment de l’artista malageny. Però les incursions de Picasso en el terreny del metall preciós no s’aturen aquí, ja que sabem que a principis dels anys cinquanta va crear una desena de petites peces d’orfebreria amb la col·laboració del seu dentista de Vallauris, R. Chataignier. És probablement en aquell moment quan, per primer cop, el pintor va treballar la plata i l’or implicant-se en el procés complet de la fosa, del qual sorgiren, entre d’altres, un penjoll representant un faune i que va oferir a Louise Leiris. Així com un collaret en or compost per diversos penjolls units per una cadena feta amb os i perles, la peça principal del qual està decorada amb la figura d’un brau, un dels motius recorrents de la iconografia de l’artista.

    En el cas de Picasso, més que potser en el de qualsevol altre artista, la joia és la manera més íntima d’expressar-se. Aquests objectes, normalment destinats a les persones més properes, eren desitjats com tresors, que ell rebutjava reproduir en grans quantitats i fins i tot exposar. No va ser fins a la dècada dels seixanta que una sèrie destinada a la venta va veure la llum, probablement perquè per a Picasso, aquests objectes eren alguna cosa més que simples ornaments. Des de sempre, la joia ha estat dotada d’un potencial expressiu extraordinari, a vegades talismà, d’altres amulet, la joia duu impregnada aquesta màgia de la intimitat.

    Dora Maar, Françoise Gilot i Jacqueline Roque no van ser les úniques destinatàries d’aquestes escultures minúscules, destinades sovint a la seva gent més propera, com els fills o els amics. A les fotografies realitzades per Jean Nocenti, Dora Maar, Robert Capa, André Villers i Edward Quinn s’hi poden veure algunes de les joies realitzades per a Claude, Paloma o Maya, així com per a Sonia Mossey i Angela Rosengart. No és atzarós que Picasso quan representés la seva gent, els abillés amb aquestes joies confeccionades per a ells. De la realització de l’objecte a la traducció que al paper es tanca el cercle, i l’exposició presentarà, juntament a aquests tresors portables, els gravats i fotografies que els realcen.

    Aquesta exposició planteja, a més, el problema crucial de la relació de Picasso amb les arts decoratives, que té a veure amb les múltiples obres que encara queden per descobrir, és a dir, la tapisseria, l’orfebreria, la cristalleria o la metal·lúrgia, passant pels gravats sobre formigó com els del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona.

  • .... i les joies del Museu Etnològic
    i de Cultures del Món entren en escena

    Coincidint amb la exposició “Picasso i les joies d’artista” del Museu Picasso, el Museu Etnològic i de Cultures del Món exposarà una selecció de joies de la seva col·lecció, concretament una selecció de peces de la cultura baule de l’Àfrica Occidental, així com un petit conjunt de joies afganes (de la cultura kàfir). La mostra també relacionarà les peces escollides amb la influència en l’art modern de l’anomenat primitivisme, sobretot l’art africà; al mateix temps que farà que les joies de la col·lecció, tot i mantenir la seva autonomia, entrin en diàleg amb Picasso.

    Penjoll baule. CF 4817. Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona"Torques kàfir. CF 3065. Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona"

    Informació
    pràctica

  • Obert al públic:
    Del 21 de maig al 26
    de setembre de 2021

  • Comissaris
    Emmanuel Guigon i
    Manon Lecaplain


  • Horaris i preus »

  • #PicassoJoies