Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

Picasso i les joies d’artista

Del 21 de maig de 2021 al 26 de setembre de 2021

Picasso i les joies  d’artista

Al voltant del coll o al pit, a les orelles, al canell o als dits, sobre la roba o sobre la pell, una joia es pot fixar a qualsevol part del cos. I quan l’artista la crea, el seu art entra en l’esfera més íntima: el seu treball queda imprès en el cos de l’altre. La joia d’artista no és la miniatura d’una obra, és una obra en miniatura. En la joia és on el seu art i la seva vida s’entrellacen i s’uneixen. Quan Picasso estampa els medallons de terra cuita i els regala a les persones del seu entorn, penetra en les seves vides amb el seu vocabulari mediterrani. Els còdols gravats són escultures i també joies; els penjolls de plata són obres d’art i, alhora, ornaments. Configuren un laboratori de formes artístiques, un camp de possibilitats per a artistes com el mateix Picasso, Francisco Durrio, Manolo Hugué, Juli González i Pau Gargallo, que apliquen a les seves joies la pràctica i el llenguatge de la seva escultura. Són molts els artistes que fan de la joia una part de la seva obra, un fragment de la seva creació. Amb peces de Meret Oppenheim, Man Ray, Dorothea Tanning, Salvador Dalí, Alberto Giacometti, Alexander Calder, Lucio Fontana, Louise Bourgeois, Pol Bury, Jacqueline de Jong, Niki de Saint Phalle, Kiki Smith, Aube Elléouët-Breton, Yoko Ono, Janine Antoni i Miquel Barceló, la col·lecció excepcional de joies presents en el segon àmbit de l’exposició és una finestra al panorama artístic dels segles XX i XXI. És tota una història de l’art en miniatura.

  • Picasso i les joies (+)

    El 1936, quan coneix Dora Maar, Pablo Picasso es llança a una intensa activitat de creació de joies. Els fermalls i els penjolls que al principi li regala són objectes que compra als mercats als quals afegeix un retrat gravat, pintat o dibuixat, fet a capritx. Més endavant, durant els estius que tots dos passen a les platges del sud de França, recull innumerables ossos, còdols i vidres de mar i fragments ceràmics que decora amb un ganivet o amb unes pinzellades. Picasso diu que aquests objectes són «una autèntica passió» i demana a Dora Maar i a Brassaï que els fotografiïn. Moltes d’aquestes escultures en miniatura les regalarà a les dones del seu entorn, a Dora Maar, a Nusch Éluard o a Françoise Gilot.

    Amb aquesta última, el 1947, Picasso va redescobrir la ceràmica a Valauri, i allà, al Taller Madoura, van sortir a la llum noves joies. Rostres d’homes amb barba, de faunes i figuretes femenines evoquen els temes de l’obra d’un Picasso mediterrani. Aquests mites poblen també els medallons que el matrimoni Ramié fa en edicions controlades per Picasso i dels quals dona fe la panera amb un conjunt de 16 medallons d’argila que es pot veure a l’exposició. Cap al 1950, amb els motlles d’aquestes edicions, Picasso fa per a les persones que estima joies úniques, estampades a mà per ell mateix, moltes de les quals es fondran en or o en plata.

    Aquest mateix any 1950, també va fer, amb l’ajuda del seu dentista, Roger Chatagner, una desena de peces úniques d’or o plata. Aquestes joies, elaborades amb la tècnica de la cera perduda, són les úniques que Picasso crearà amb metalls preciosos. Els medallons d’or del Taller Hugo prenen les seves obres com a model, però probablement es van fabricar sense la seva col·laboració.

    Siguin de metalls preciosos o de ceràmica, les joies de Picasso són petites escultures carregades d’una història personal: la de la relació entre Picasso i les persones a qui van destinades. Les joies ocupen un lloc privilegiat en la seva vida i en la seva obra, i quan l’artista no les crea, les representa. Sovint, collarets, arracades o polseres roben el protagonisme als temes dels seus retrats: reals o imaginàries, les joies envaeixen contínuament les seves pintures, dibuixos i gravats.

  • .... i les joies del Museu Etnològic
    i de Cultures del Món entren en escena

    Coincidint amb la exposició “Picasso i les joies d’artista” del Museu Picasso, el Museu Etnològic i de Cultures del Món exposa una selecció de joies de la seva col·lecció, concretament una selecció de peces de la cultura baule de l’Àfrica Occidental, així com un petit conjunt de joies afganes (de la cultura kàfir). La mostra també relaciona les peces escollides amb la influència en l’art modern de l’anomenat primitivisme, sobretot l’art africà; al mateix temps fa que les joies de la col·lecció, tot i mantenir la seva autonomia, entrin en diàleg amb Picasso.

    Penjoll baule. CF 4817. Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona"Torques kàfir. CF 3065. Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona"

Obres relacionades

Visita a l’exposició «Picasso i les joies d’artista»

Amb Chus Burés, Manon Lecaplain i Emmanuel Guigon

Primera visita: «Les joies íntimes de Picasso»



Segona visita: «Creació i col·laboració»



Tercera visita: «La joia com a procés artístic»

Continguts relacionats

Activitats relacionades