4. Barcelona, capital de la República

EL 31 D’OCTUBRE DE 1937, NEGRÍN TRASLLADA LA CAPITALITAT DE LA REPÚBLICA A BARCELONA

El 17 de maig de 1937, Manuel Azaña va atorgar el poder a Negrín. El seu propòsit era influir en la diplomàcia europea a través de Negrín, però Franco sempre es va negar a qualsevol mediació internacional. En el seu primer any de govern, Negrín va aconseguir reconstruir els aparells de l’Estat, i l’Exèrcit popular va adquirir plena maduresa (com va quedar patent en les batalles de Brunete, Belchite i Terol), però no va poder evitar la caiguda de tot el front
Nord ni el desprestigi internacional que va suposar l’assassinat del dirigent català del POUM, Andreu Nin, un crim planejat pels serveis secrets soviètics. A l’octubre del 1937, Negrín va decidir traslladar la capitalitat de la República a Barcelona, amb la qual cosa es va iniciar un tens període de discussió de competències entre la Generalitat i el Govern de la República.

“Negrín va dir que no havia pogut comprendre Catalunya, i que els
catalans tampoc no l’havien entès a ell; que es considerava fracassat
i que, sent Companys el president de la Generalitat i la persona més
destacada de l’oposició, era ell qui s’havia d’encarregar del poder, ja
que estava decidit a presentar la seva dimissió al president Azaña.”
Negrín, en la seva visita del 15 d’agost de 1938 a la residència Les Eures,
del president de la Generalitat, Lluís Companys, que es trobava reunit amb
Tarradellas, Sbert, Bosch Gimpera i Pi i Sunyer.

Imatge de la pàgina: Azaña i Negrín visiten el front acompanyats de dues de les principals autoritats de la República: Vicente Rojo i José Miaja, al novembre del 1937.
Arxiu Juan Negrín López, París.