Creative Commons License

© 2004 Museu de Ciències Naturals de Barcelona
ISSN: 1698-0476

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 2.5 License


Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça de la serra de Collserola (Barcelona, NE península Ibèrica)

 

                                                                                    V. Bros


Bros. V., 2004. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça de la serra de Collserola (Barcelona, NE península Ibèrica). Arxius de Miscel·lània Zoològica, 2.

Abstract
Land and freshwater molluscs of the Collserola mountains (Barcelona, NE Iberian Peninsula) 
A malacological survey was made taking into account all the 91 1x1 km UTM grid squares that cover the area of the Collserola Park, Barcelona (north-eastern Iberian peninsula). From 108 sampled localities, 1,261 records of molluscs were obtained. A total of 73 species were identified: seven were freshwater species, 11 slugs, and 55 land molluscs. The first discussions on the results and a draft of the initial conclusions are shown. Information on dominant gastropod’habitat preference in the ecosystems of Collserola is also provided.

Key words: Mollusca, Continental molluscs, Collserola Park, Faunistics, Monitoring, Bioindicators.

Resumen
Moluscos terrestres y de agua dulce de la sierra de Collserola (Barcelona, NE Península Ibérica) 
Se ha hecho un muestreo de la fauna de moluscos de 108 localidades, distribuidas entre las 91 cuadrículas 1x1 km UTM que cubren la totalidad del Parque de Collserola, Barcelona (Noreste península Ibérica). Se han estudiado 1.261 muestras de las que se deduce la presencia de 73 taxones, 7 corresponden a moluscos de agua dulce, 11 a babosas y 55 a caracoles terrestres. Se presenta la primera valoración de los resultados de la investigación de campo realizada y se dan a conocer las primeras conclusiones. Asimismo, se aporta información sobre las preferencias de hábitat de las especies de moluscos gasterópodos dominantes en los ecosistemas de la sierra de Collserola. 

Palabras clave: Mollusca, Moluscos continentales, Parque de Collserola, Faunística, Monitoreo, Bioindicadores.

(Rebut: 23/12/2004; Acceptació condicional: 04/02/2005; Acceptació definitiva: 22/02/2005)

Vicenç Bros. Dept d’Invertebrats no-Artròpodes, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Passeig Picasso s/n., 08003 Barcelona, Espanya.

A/e: vbros@hotmail.com

 

 

 

 

 

 

 

Annex. Relació de les espècies de mol·luscs presents a les 108 localitats estudiades, de les quals es reconeixen: el número de localitat (N), les coordenades UTM, el terme municipal, la condició en què s’han localitzat (C: M. Mort; V. Viu; VD. Espècie dominant) i els microhàbitats (Mc). (Per altres abreviatures, vegeu Material i mètodes.)
Annex 1. Species of molluscs report from 108 localities that have been prospected. Number of locality (N,) coordinates UTM, township, condition of located molluscs (C: M. Dead; V. Alive; VD. Dominant species) and microhabitat classification (Mc). (For more abbreviations see Material i mètodes.)

Annex - Format HTML
Annex - Format XML
segons estàndard ABCD

 

Fig. 1. Sampling sites  in  the Collserola mountains (Barcelona).

Fig. 1. Localitats de recol·lecció a la serra de Collserola (Barcelona).
Fig. 1. Samplinhg sites in the Collserola mountains (Barcelona).

 

Taula 1. Nombre de localitats de la serra de Collserola (Barcelona) i percentatge del total on s’ha detectat cadascuna de les espècies de mol·luscs: T. Total.
Table 1. Number of localities of the Collserola mountains (Barcelona) and percentage regarding the total where each species of molluscs have been located: T. Total.

Taula 1 - Format HTML

 

Fig. 2. Hypnophila boissii (Dupuy, 1850), 6 x 2 mm. Sample locality 35.

Fig. 2. Hypnophila boissii (Dupuy, 1850), 6 x 2 mm. Localitat de recol·lecció 35.
Fig. 2. Hypnophila boissii (Dupuy, 1850), 6 x 2 mm. Sample locality 35.

 

Fig. 3.  Number of localities in the Collserola mountains (Barcelona) where live samples of the dominant species of land molluscs have been located.

Fig. 3. Nombre de localitats de la serra de Collserola (Barcelona) en què han estat localitzades vives les espècies dominants de mol·luscs terrestres.
Fig. 3. Number of localities in the Collserola mountains (Barcelona) where live samples of the dominant species of land molluscs have been located.

 

Taula 2. Percentatge  de la presència de cadascuna de les espècies segons el tipus d’ambient que ocupen en base a 57 localitats de la serra de Collserola (Barcelona): alzinars i rouredes (8), boscos mixtos amb pins (12), boscos de ribera i medis riparis (12), brolles i garrigues (9), prats i herbassars (7) i medis antropòfils (9). Entre parèntesis hi apareix el percentatge considerant únicament els gasteròpodes localitzats vius.
Table 2. Percentage of habitat preferences for each species according to a sample of 57 localities in the Collserola mountains (Barcelona): holm–oak and oak grove (8), mixed wood with pines (12), river wood and riparian habitats (12), scrub and brushwood (9), meadows and grasslands (7), and anthropic environments (9). The percentage regarding only the live samples is shown in brackets.

Taula 2 - Format HTML

 

Taula 3. Nombre de localitats de la serra de Collserola (Barcelona) en què cada espècie terrestre ha estat localitzada viva segons el tipus de microhàbitat:HV. Humus i virosta; MP. Murs i pedres; S. Sòl sense vegetació. Sp. Sota pedres; Tm. Troncs morts; Vt. Vegetació arbòria, tronc. Va. Vegetació arbustiva; Vh. Vegetació herbàcia; V. Vora de l’aigua; T. Total.
Table 3. Number of localities in the Collserola mountains (Barcelona) where each land species has been located live classified by microhabitat: HV. Humus and fallen leaves; MP. Walls and stones; S. Ground without vegetation; Sp. Under stones; Tm. Dead trunks; Vt. Arboreal vegetation, trunks; Va. Bushy vegetation; Vh. Herbaceous vegetation; V. Near water; T. Total.

Taula 3 - Format HTML

 

Fig. 4.  Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870), 2,5 x 5 mm. Sample locality 35.

Fig. 4. Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870), 2,5 x 5 mm. Localitat de recol·lecció 35. 
Fig. 4. Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870), 2,5 x 5 mm. Sample locality 35.

 

Taula 4. Nombre de localitats de la serra de Collserola (Barcelona) en què cada espècie d'aigua dolça ha estat localitzada viva segons el tipus de microhàbitat:F. Fullaraca; P. Parets; Pe. Pedres; Se. Sediments; T. Troncs; Va. Vegetació aquàtica; V. Vora de l’aigua; T. Total.
Table 4. Number of localities in the Collserola mountains (Barcelona) where each freshwater species has been located alive sorted by the microhabitat classification: F. Fallen leaves; P. Walls; Pe. Stones; Se. Sediments; T. Trunks; Va. Aquatic vegetation; V. Near water; T. Total.

Taula 4 - Format HTML

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Introducció

La serra de Collserola forma part de la Serralada Litoral Catalana (NE de la península Ibèrica) i està a cavall de les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Collserola es troba en el domini mediterrani septentrional. Té unes característiques geogràfiques que la fan interessant des del punt de vista zoogeogràfic. Tota la serra es troba dins del domini climàtic mediterrani, però segons les tipologies biogeogràfiques regionals del litoral ibèric, la conca del riu Llobregat es pot considerar com una línia divisòria entre el litoral mediterrani meridional, l’anomenat sector valencià-tarragoní d’influències més nord-africanes, i el septentrional, anomenat sector vallesà-empordanès, d’influència més europea. Així doncs, hi ha un sector al vessant meridional relativament més sec, la qual cosa comporta una variació significativa de la composició faunística. Tanmateix, també cal considerar que en algunes zones de la muntanya que miren a la ciutat de Barcelona actuen de manera apreciable les influències marines.

Els antecedents històrics de l’estudi dels mol·luscs de la serra de Collserola es deuen, en primer lloc, a científics estrangers que publicaren cites referides a Barcelona i la rodalia (Bourguignat, 1868; Fagot, 1891; Servain, 1880, entre d’altres). A continuació cal assenyalar l’obra de Salvañá (1884) i les referències i recopilacions bibliogràfiques del naturalista Joaquín Hidalgo (1875, 1918). Són també interessants les notes malacològiques aportades pel membre de la Institució Catalana d’Història Natural Joan Rosals (1913, 1914, 1915), així com els catàlegs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Bofill, 1917; Martorell & Bofill, 1888).

Posteriorment aparegué la sèrie sobre malacofauna de les valls pirinenques (Bofill & Haas, 1920; Bofill et al.,1921, etcètera) publicada en diferents volums, que marcà una època en la malacologia del nostre país. Reuneix informació sobre els mol·luscs continentals de bona part de Catalunya i aporta moltes noves localitzacions per a la serra de Collserola. Alhora, clarifica, en part, la nomenclatura de les diferents espècies. En les darreres dècades destaquen les citacions d’Altimira (1960, 1969, 1971) i de Riedel (1972), que aporten algunes dades d’espècies interessants per a la malacofauna de la serra.

Amb referència a grups concrets de mol·luscs, es pot dir que darrerament s’han donat a conèixer algunes citacions de pulmonats nus o llimacs que fan referència a Collserola: Altena (1969, 1971); De Winter (1986); Garrido (1992, 1995) que es recopilen a Borredà (1996). Dels condrínids s’apleguen dades a Aguilar-Amat (1932) i posteriorment a Gittenberger (1973). Dels mol·luscs d’aigua dolça es donen referències a Altaba et al.(1985); Altaba et al. (1988); Altaba (1992) i, recentment, a Bonada et al.(2000).

Per encàrrec del Consorci del Parc de Collserola s’ha fet, des de l’any 2001, un estudi sobre la malacofauna present en l’àmbit del Parc. Durant tres anys s’han succeït diverses fases de desenvolupament de la recerca, l’objectiu principal de la qual ha estat determinar el catàleg preliminar dels mol·luscs del Parc de Collserola i la rodalia mitjançant la cerca bibliogràfica i les observacions planificades de camp. La informació de camp reunida ha permès generar una base de dades que s’ha integrat a la capa de fauna malacològica del sistema d’informació geogràfica (SIG) de què disposen els serveis tècnics del Consorci del Parc de Collserola.

Es presenta ara la primera valoració dels resultats de la recerca de camp realitzada i es donen a conèixer les primeres conclusions. Així mateix, s’aporta informació sobre les preferències d’hàbitat de les espècies de mol·luscs dominants als ecosistemes de Collserola.


Material i mètodes 

Per a l’elaboració del present treball s’han mostrejat 108 localitats, distribuïdes entre les 91 quadrícules 1x1 km UTM que cobreixen la totalitat del parc de Collserola (annex, fig. 1). El període de recol·lecció ha estat comprès des de l’abril de 2001 fins al març de 2004, amb excepció dels mesos de desembre, gener i febrer i amb una major concentració d’esforç durant els mesos primaverals i els mesos d’agost i setembre.

El protocol de recollida de dades  reconeixia l’estat dels exemplars segons que fossin: vius (V), en nombre superior a cinc exemplars vius (VD), morts detectats per les seves conquilles (M) o arrossegats per l’escolament de l’aigua (S). Pel que fa als ambients naturals de les localitats de recol·lecció, se n’han reconegut els següents: alzinars i rouredes  (present en 20  localitats), boscos mixtos amb pins (32  localitats), boscos de ribera (22  localitats), brolles i garrigues (20 localitats), prats i herbassars (30 localitats), medis aquàtics i ambients riparis (37 localitats), medis rupícoles (8 localitats) i medis antropòfils  (32  localitats).

Els microhàbitats terrestres considerats han estat: sòl sense vegetació, humus / virosta, murs i pedres, sota pedres, vegetació herbàcia, vegetació arbustiva, vegetació arbòria (tronc), troncs morts i vora de l’aigua. Respecte als microhàbitats submergits en els punts d’aigua, s’han considerat els següents: vegetació aquàtica, parets, sediments, pedres, fullaraca i troncs.

Els mol·luscs han estat recol·lectats manualment, escorcollant els diferents microhàbitats aquàtics i terrestres. En ocasions, s’ha emprat una mànega per inspeccionar mostres de pedres, sediments i vegetació submergides a més profunditat en els medis aquàtics. Per a la localització de micromol·luscs s’han recollit mostres de sediments dels punts d’aigua i d’humus i virosta dels hàbitats terrestres que han estat estudiades posteriorment al laboratori mitjançant lupa binocular.

Les obres de consulta per a la identificació de les diferents espècies de cargols han estat, entre d’altres: Bech (1990), Bofill & Hass (1920), Fechter & Falkner (1993), Girod et al. (1980), Glöer & Meier-Brook (1998), Haas (1929) i Kerney et al. (1999). Per a la identificació de les espècies de llimacs han estat consultades guies d’identificació, estudis i obres generals com: Borredà (1996), Castillejo (1998) i Grossu (1983).   

Respecte a la nomenclatura científica emprada s’ha basat en obres recents com Falkner et al. (2002), Martínez-Ortí & Robles (2003) i Vilella et al. (2003).


Resultats

S’han identificat 1.261 mostres de mol·luscs de les quals es dedueix la presència de 73 tàxons (taula 1). En set dels casos les mostres no s’han pogut determinar fins a nivell d’espècie per tractar-se d’exemplars juvenils o en mal estat. En la composició taxonòmica de la malacofauna de Collserola estudiada destaca que el nombre d’espècies detectades ha estat de 68, pertanyents a  33 famílies diferents. Les famílies Hygromiidae i Helicidae han resultat ser les més nombroses.

De les espècies de mol·luscs catalogades en el treball de camp trobem que 7 són mol·luscs d’aigua dolça (10%), 11  corresponen a llimacs (15%) i 55 són cargols terrestres (75%).

Cal destacar la riquesa de tàxons terrestres en l’àmbit estudiat. Tanmateix, algunes de les espècies catalogades són rares, com és el cas dels cargols terrestres: Hygromia cinctella (Draparnaud, 1801), Hypnophila boissii (Dupuy, 1850), Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870), Morlina glabra (Rossmässler, 1835), Oxychilus courquini (Bourguignat, 1870) i Xerocrassa penchinati (Bourguignat, 1868), entre d’altres. En canvi, és remarcable la pobresa d’espècies de mol·luscs d’aigua dolça en els punts d’aigua estudiats. Diverses espècies assenyalades en la bibliografia no han estat retrobades.

Com a resultat del present treball se citen per primera vegada en l’àmbit d’estudi els tàxons següents: Arion (Kobeltia) intermedius Normand,1852, Deroceras (Deroceras) laeve (O. F. Müller, 1774), Deroceras (Deroceras) reticulatum (O. F. Müller, 1774), Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801) (fig. 2), Lehmannia valentiana (A. Férussac, 1822), Limax maximus (Linnaeus, 1758), Microxeromagna lowei (Potiez i Michaud,1838) i Morlina glabra (Rossmässler, 1835). Cal corroborar  la presència  de Vitrina cf. pellucida (O. F. Müller, 1774).

En canvi, cal destacar que els endemismes següents no han estat retrobats en el treball de camp portat a terme: Xerocrassa betulonensis (Bofill, 1879), citat per Bofill & Hass (1920), Bofill et al. (1921) i Altimira (1971), i Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus (Bourguignat, 1870) citat per Riedel (1972).

La dominància d’algunes espècies queda palesa a la figura 3 i la distribució d'aquestes segons el tipus d’ambient que ocupen es mostra a la taula 2. La utilització dels diferents microhàbitats terrestres per part de les espècies de mol·luscs reconegudes es mostra a la taula 3.

Cal assenyalar que la comunitat malacològica de micromol·luscs vinculada als medis biològics de l’humus i la virosta dels boscos madurs de la serra de Collserola és molt rica, tant pel nombre d’espècies com pel nombre d’individus. L’espècie amb una presència més significativa és, amb molta diferència, Paralaoma servilis (Shuttleworth, 1852), present arreu de la serra amb un gran nombre d’exemplars. De manera més localitzada, cal destacar la presència d’Acanthinula aculeata (O. F. Müller, 1774), Euconulus fulvus (O. F. Müller, 1774), Punctum pygmaeum (Draparnaud, 1801), Truncatellina callicratis (Scacchi, 1833) i Vallonia spp. Altres espècies destacables d’aquests medis són els endemismes del nord-est peninsular Hypnophila boissii (Dupuy, 1850) (fig. 2) i Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870) (fig. 4).

El cas dels microhàbitats aquàtics està representat a la taula 4. L’annex detalla la informació relativa a: espècie, número de localitat, coordenades UTM i municipi, així com  la condició i els microhàbitats en què s’han localitzat els exemplars.


Discussió

La metodologia emprada en el present estudi ha permès detectar una part molt significativa dels mol·luscs citats a la bibliografia. Cal assenyalar, però, que les metodologies que es basen en la recol·lecció manual tenen algunes mancances que produeixen biaixos inevitables en la composició faunística dels resultats, pel fet que sobrevaloren algunes espècies, especialment les que tenen conquilles més grans o més robustes, les quals a més de ser més fàcilment localitzables perduren més en el temps. Segons Ménez (2002), la insolació constitueix un factor important en la degradació de les conquilles. Les espècies de més grandària es degraden més lentament que les petites. Concretament, la conquilla de Cornu aspersum (O. F. Müller, 1774) es degrada molt lentament, possiblement a causa del periostrac que la protegeix. Aquest fet explica que en moltes localitats d’estudi on s’ha localitzat aquesta espècie únicament se n’han trobat exemplars morts. En algunes localitats és possible que no hi hagi poblacions establertes en l’actualitat. Altres tàxons potencialment sobrevalorats han estat Cepaea nemoralis (Linnaeus, 1758), Eobania vermiculata (O. F. Müller, 1774), Otala punctata (O. F. Müller, 1774), Pomatias elegans (O. F. Müller, 1774) i Rumina decollata (Linnaeus, 1758) entre d’altres. A l’hora de presentar alguns dels resultats, doncs, s’ha considerat oportú mostrar únicament els exemplars vius localitzats (V i VD).

D’altra banda, les localitats d’estudi no representen la totalitat d’espècies de cada quadrícula UTM 1x1 km atès que  les espècies de mol·luscs terrestres tendeixen a agrupar-se en petites poblacions sovint de pocs metres quadrats i estan absents en indrets que aparentment  presenten les mateixes característiques abiòtiques. Malgrat  aquestes limitacions, les  dades  obtingudes  ens  donen  l’indici  i  són  la primera aproximació  al coneixement de la distribució dels mol·luscs gasteròpodes a la serra de Collserola.

Respecte a l’estudi de les comunitats malacològiques dels diferents hàbitats, els resultats obtinguts deixen entreveure que, malgrat que hi ha moltes espècies que es poden considerar generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat com, per exemple, Deroceras altimirai (Van Regteren Altena, 1969) i Pomatias elegans (O. F. Müller, 1774),  la majoria solen tenir un òptim o unes preferències. Hi ha, doncs, certes concordances i interaccions entre les comunitats vegetals i la presència de tàxons de gasteròpodes, que es poden agrupar per diferents biòtops i unitats del paisatge. Alhora, s’ha constatat que en els ambients ecotònics hi ha una major riquesa quant a espècies i a nombre d’individus (Ojea et al., 1987).  

Globalment, s’observa que s’ha produït un avanç substancial en el coneixement malacològic de la zona que ha permès resoldre  algunes de les llacunes existents com, per exemple, les referides a alguns grups com el de pulmonats nus o llimacs perquè no existeixen treballs previs al respecte.

Per raó de la variabilitat biogeogràfica que ofereix la serra de Collserola, en estudiar la seva composició malacològica trobem tàxons amb tendències biogeogràfiques diverses segons  Hass (1929) i Castillejo & Iglesias (1998), des d’espècies de distribució mediterrània com Caracollina lenticula (Michaud, 1831), Eobania vermiculata (O. F. Müller, 1774), Ferussacia folliculus (Gmelin, 1790), Lehmannia valentiana (A. Feérussac, 1822), Rumina decollata (Linnaeus, 1758) i Trochoidea elegans (Gmelin, 1791), fins a unes altres amb tendència de distribució paleàrtica o típicament europea com Arion intermedius (Normand, 1852), Cecilioides acicula (O. F. Müller, 1774), Cepaea nemoralis (Linnaeus, 1758), Galba truncatula (O. F. Müller, 1774), Limax maximus (Linnaeus, 1758), Merdigera obscura (O. F. Müller, 1774), Monacha cartusiana (O. F. Müller, 1774), Pisidium personatum (Malm, 1855), Punctum pygmaeum (Draparnaud, 1801)  i Vallonia costata (O. F. Müller, 1774), entre moltes d’altres.

En el present  treball, de manera provisional, s’ha assignat el nom d’Ancylus sp. a totes les mostres col·lectades d’aquest gènere de mol·lusc d’aigua dolça. S’ha tingut en consideració el treball de Pfenninger et al. (2003) que han  fet estudis moleculars sobre mostres recol·lectades a la major part d’Europa. Aquests autors distingeixen quatre tàxons assignats al gènere Ancylus a la península Ibèrica: Ancylus fluviatilis (O. F. Müller, 1774) i tres nous tàxons que no tenen, encara,  una denominació específica. A Catalunya no han estudiat cap mostra, per la qual cosa són necessaris estudis posteriors per a la determinació específica.

En el futur es poden plantejar protocols de seguiment dels tàxons terrestres més rars o d’interès conservacionista més remarcable per conèixer-ne els requeriments ecològics i l'evolució en el temps.

Pel que fa als mol·luscs aquàtics, són considerats com uns organismes directament influenciats per les pertorbacions del medi (Girod et al., 1980). Alhora, tenen una relativa facilitat de recol·lecció, fet que possibilita la repetició dels controls. Per aquest motiu poden ser utilitzats com a  bioindicadors de  la qualitat de l’aigua i d’altres alteracions del medi. A més, les invasions biològiques per espècies exòtiques són preocupants des del punt de vista de la biologia de la conservació i la gestió d’espais naturals (Vilà, 1998). Aquest és el cas del cargol invasor Potamopyrgus antipodarum (Gray, 1843) que en els darrers anys ha colonitzat de manera generalitzada els hàbitats aquàtics del Parc de Collserola, així com àmplies zones de la geografia ibèrica (Altaba et al.,1988 i González et al., 1981).

Cap de les espècies de mol·lusc localitzades en el treball de camp no apareix en els llistats internacionals (UICN, BERNA, CITES, Directiva d’Hàbitats, etc.), ni tampoc en la proposta de la Societat Espanyola de Malacologia, on es justifiquen les espècies malacològiques que han de ser incloses en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Gómez et al., 2001). Alguns dels tàxons, però, tenen un gran interès ecològic i conservacionista, com és el cas de l’endemisme Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870) localitzat en algunes zones del nord-est de Catalunya i del departament francès dels Pirineus Orientals (Bertrand, 2002), que mereix un estatus de protecció en el marc normatiu  autonòmic.


Agraïments

Moltes han estat les persones que han col·laborat i han fet possible la realització del present estudi. Cal esmentar especialment la col·laboració de tot el personal del Servei del Medi Natural del Consorci del Parc de Collserola i, concretament, el biòleg Francesc Llimona pel seu ajut i per haver posat a disposició de l'estudi el sistema d’informació geogràfica desenvolupat pel Parc.

Al Dr. Francesc Uribe, del Departament d’Invertebrats no-Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, per les seves orientacions i contribucions de tota mena. Al Dr. Alberto Martínez-Ortí per confirmar, mitjançant estudis anatòmics de l’aparell reproductor, els pulmonats nus, així com per la revisió i correcció del manuscrit. A Josep Quintana per algunes localitzacions de mol·luscs. A Glòria Palomares per la creació de la base de dades i pel seu concurs en diferents fases del treball. Vull agrair també expressament als companys, col·laboradors científics del Museu de Zoologia de Barcelona Jordi Cadevall, Elisabeth Hernández, Jordi Nebot i Albert Orozco les jornades de camp esmerçades i el seu suport.


Referències

Aguilar-Amat, J. B., 1932. Catàleg dels Pupillidae. Treb. Mus. Cièn. Nat. Barcelona, 10 (Sèrie malacològica 4): 1-50. 

Altaba, C. R., 1992. La distribució geogràfica i ecològica dels bivalves d’aigua dolça recents dels Països Catalans. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 60: 77-103.

Altaba, C. R., Traveset, A., Boguñà, E. & Bech, M., 1985. Sobre la presència de Ferrissia i Acroloxus (Gastropoda: Basommatophora) als Països Catalans. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 52 (Sec. Zool., 6): 61-71.

Altaba, C. R., Traveset, A., Cadevall, J. & Orozco, A., 1988. Cargols d’aigua dolça exòtics a Barcelona. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 55 (Sec. Zool., 7): 27-46.

Altena, C. O., 1969. Notes sur les Limaces, 14. Sur trois espèces de Deroceras de la Catalogne dont deux nouvelles. J. Conch., 58(3): 101-108.

- 1971. Neue Fundorte von Arion lusitanicus Mabille. Archiv. fur. Molluskenkunde, 101(1/4): 183-185.

Altimira, C., 1960. Notas malacológicas. Contribución al conocimiento de los moluscos terrestres y de agua dulce de Cataluña. Misc. Zool., 1(3): 9-15.

- 1969. Notas malacológicas. IX. Nuevas aportaciones y datos a la Fauna Malacológica Catalana. P. Inst. Biol. Apl., 46: 105-106.

- 1971. Notas malacológicas. Contribución al conocimiento de la fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Misc. Zool., 3(1): 7-9.

Bech, M., 1990. Fauna malacològica de Catalunya. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 12: 1-229.

Bertrand, A., 2002. Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870) en France (Gastropoda: Pulmonata: Hygromiidae). Documents Malacologiques, 3(2002): 17-18.

Bofill, A., 1917. Moluscos ingressats en el Museu des del mes de juny de 1916. Junta C. Nat. Barcelona: 533-549.

Bofill, A. &i Haas, F., 1920. Estudi sobre la malacologia de les Valls Pirenaiques: Conca del Llobregat. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, 3(13): 380-830.

Bofill, A., Haas, F. & Aguilar-Amat, J. B., 1921. Estudi sobre la malacologia de les Valls Pirenaiques: Conques del Besòs, Ter, Fluvià, Muga i  litorals intermitges. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona,  3(14): 837-1241.

Bonada, N., Rieradevall, M. & Prat, N., 2000. Biodiversitat i qualitat de l’aigua a la riera de Sant Cugat (Collserola, Barcelona). In: I Jornades sobre la Recerca en els sistemes naturals de Collserola: aplicacions a la gestió del Parc: 45-49 (F. Llimona, J. M. Espelta, J. C. Guix, E. Mateos, J. D. Rodríguez- Teijeiro, Eds.), Consorci del Parc de Collserola, Barcelona.

Borredà, V., 1996. Pulmonados desnudos (Mollusca: Gasteropoda: Pulmonata) del este de la península Ibérica. Tesi doctoral inèdita, Fac. de Ciencias Biológicas. Univ. de València.

Bourguignat, J. R., 1868. Mollusques nouveaux, litigieux ou peu connus, 10: 297-329. Ed. F. Savy. París.

Castillejo, J., 1998. Guía de las babosas Ibéricas. Real Academia Galega de Ciencias.

Castillejo, J. i Iglesias, J., 1998. Corología de las babosas ibéricas.  Resúmenes del XII Congreso Nacional de Malacología (Salas, Ed.): 28-29.

De Winter, A. J., 1986. Little known and South-West European slugs (Pulmonata: Agriolimacidae, Arionidae). Zool. Meded., 60(10): 135-158.

Fagot, P., 1891. Histoire malacologique des Pyrénées françaises et espagnoles: liste des espèces. Bull. Soc. Ramond, 26(1): 1-28.

Falkner, G., Ripken, T. E. J. & Falkner, M.,  2002. Mollusques continentaux de France. Liste de Référence annotée et Bibliographie. Publications Scientifiques du Muséum National d’Histoire Naturelle, París.

Fechter, R. & Falkner, G., 1993. Moluscos. Blume Naturaleza, Barcelona.

Garrido, C., 1992. A fauna de Ariónidas da parte Nor-Oriental da Península Ibérica (Gastropoda: Pulmonata: Arionidae). Tesina de llicenciatura inèdita, Universidade de Santiago de Compostela.

- 1995. Estudio taxonómico de la Fauna de Pulmonados Desnudos Ibéricos (Mollusca: Gastropoda). Tesi doctoral, Univ. de Santiago de Compostela.

Girod, A., Bianchi, I. & Mariani, M., 1980. Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque interne italiane.7. Gasteropodi, I. Consiglio Nazionale delle Ricerche AQ/1/49.

Gittenberger, E., 1973. Beiträge zur kenntnis der Pupillacea III. Chondrininae. Zoologische Verhandelingen, 127: 1-267.

Glöer, P. & Meier-Brook, C., 1998. Süssswassermollusken. Ein Bestimmungsschlüssel für die Bundersrepublik. Deutschland, 12 Ed. Deutscher Jugendbund für Naturbeobachtung, Hamburg.

Gómez, B., Moreno, D., Rolán, E., Araujo, R. & Álvarez, R. M. (ed. i coord.), 2001. Protección de moluscos en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. Reseñas Malacológicas, XI. S.E.M.

González, G., Puig, M. A., Tort, M. J. & Prat, N., 1981. Distribución de Potamopyrgus jenkinsi Smith (Gastropoda, Hydrobiidae) en la cuenca de los ríos Besós y Llobregat (NE-España). Iberus, 1: 61-66.

Grossu, A. V., 1983. Gastropoda romaniae-4. Edutura Litera, Bucarest. 

Haas, F., 1929. Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Treb. Mus. Ciènc. Nat., 13: 1-491. Edició facsímil 1991.

Hidalgo, J. G., 1875. Catálogo iconográfico y descriptivo de los moluscos terrestres de España, Portugal y las Baleares. S. Martínez Ed., Madrid.

- 1918. Suplemento a la bibliografía crítica malacológica publicada en el tomo XV de las memorias de la Real Academia de Ciencias. Ed. Imprenta Clásica Española, Madrid.

Kerney, M. P., Cameron, R. A. D. & Bertrand, A., 1999. Guide des escargots et limaces d’Europe du Nord-Ouest. Delachaux et Niestlé, Lausanne.

Martínez-Ortí, A. & Robles, F., 2003. Moluscos continentales de la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge. Colección Biodiversidad, 11.

Martorell, M. & Bofill, A., 1888. Catálogo de la Colección Conchiológica que fué de D. Francisco Martorell y Peña, legada por dicho señor a la ciudad de Barcelona y existente en el Museo de Martorell de la propia ciudad. Tipo-Litografía de los sucesores de N. Ramírez y Cª, Barcelona.

Ménez, A., 2002. The degradation of land snail shells during the annual dry period in a Mediterranean climate. Iberus, 20(2): 73-79.

Ojea, M., Rallo, A. & Iturrondobeitia, J. C., 1987. Estudio de comunidades de gasterópodos en varios ecosistemas del País Vasco. KOBIE (Serie Ciencias Naturales) Bilbao. Nª XVI: 2245-244.

Pfenninger, M., Staubach, S., Albrecht, Ch., Streit, B. & Schwenk, K., 2003. Ecological and morphological differentation among cryptic volutionary lineages in freshwater limpest of the nominal form-group Ancylus fluviatilis (O. F. Müller, 1774). Molecular Ecology, 12: 2731-2745.

Riedel, A., 1972. Zur Kenntnis der Zonitidae (Gasteropoda) Spaniens. Ann. Zool. Polska Akademia Nauk,  29: 115-145.

Rosals, J., 1913. Notes sobre malacologia catalana. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 10(6): 82-90.

- 1914. Notes malacològiques. Catàleg dels moluscs vivents en lo terme de Sant Feliu del Llobregat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11(3): 41-51.

- 1915. De una sortida pels voltants de Barcelona. I. Presència del Buliminus obscurus Müll. a Sarrià. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 12(3): 48.

Salvañá, J. M., 1884. Introducción a la fauna malacológica de Vallvidrera y catálogo razonado de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles del territorio. Mem. R. Acad. Cienc. y Art. Barcelona, 7 (2a època): 375-433.

Servain, G., 1880. Etudes sur les mollusques recueillis en Espagne et en Portugal. Saint-Germain Ed., París.

Vilà, M., 1998. Biologia de la conservació i biodiversitat. In: CREAF 1988-1998: 61-65. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Univ. Autònoma de Barcelona.

Vilella, M., Tarruella, A., Corbella, A., Prats, Ll., Alba., D. M., Guillén, G. & Quintana, J., 2003. Llista actualitzada dels mol·luscos continentals de Catalunya. Spira, 1(3): 1-29.