Consorci de l'Habitatge de Barcelona

Què és el Consell de l'Habitatge Social de Barcelona?

En el marc del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, neix el Consell de l'Habitatge Social de Barcelona (CHSB) com a òrgan consultiu i de participació sobre la política d'habitatge a la ciutat.

El CHSB es va constituir el 26 de febrer de l'any 2007 i representa una oportunitat per dotar d'efectivitat un nou espai de participació ciutadana en matèria d'habitatge que pretén ser un instrument de generació d'opinió, propostes i de promoció del seu anàlisi.

El Consell va tenir els seus orígens en l'experiència que va realitzar el Grup de Treball d'Habitatge Social del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona. L'especificitat i la importància de la temàtica van impulsar al Consorci de l'Habitatge de Barcelona a crear el CHSB i dotar-lo d'una ampliació de la representació dels diversos agents socials, unes funcions més específiques i una major implicació i seguiment en els temes relacionats amb la política d'habitatge i de seguiment de l'activitat del Consorci.

Funcions del Consell

Assessorar en tots aquells assumptes en els que el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració de la Generalitat li demanin el seu dictamen.
Informar dels avantprojectes d’ordenances municipals, i d’altres disposicions de caràcter general que afectin a l’habitatge.
Generar debat a l’entorn dels principals instruments de la política d'habitatge municipal i, formular propostes d’actuació, mitjançant l’elaboració d’informes propis, adreçats al Consorci de l’Habitatge, i a les administracions que el conformen.
Seguir i avaluar el compliment dels Plans d'Habitatge de Barcelona.
Seguir i avaluar el compliment dels Plans de Rehabilitació de Barcelona.
Seguir i avaluar el compliment de la futura Llei del Dret a l'Habitatge a Catalunya i dels Plans que es concretin de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit d’aplicació de la ciutat de Barcelona.
Participar en el procés de definició de nous indicadors vinculats al mercat de l'habitatge de la ciutat.
Impulsar activitats i organitzar jornades i conferències a l’entorn de les prioritats en matèria d'habitatge social que defineixi el Consell.
Usar les noves tecnologies de la informació per a fer extensiu el debat sobre la política d'habitatge al conjunt de la ciutadania.
Participar en l’elaboració de les memòries participatives que es posin en marxa en l’àmbit de les polítiques d'habitatge de Barcelona.
Elaborar informes participatius i desenvolupar processos participatius propis que es traslladaran al Consell de Ciutat i/o als òrgans de govern de la ciutat i del Consorci.

Qui forma el CHSB?

El Consell s'organitza amb un Plenari i una Comissió Permanent. El primer està format per prop d’un centenar de membres, en representació de la Generalitat i l'Ajuntament, dels grups polítics municipals, d'organismes i empreses públiques relacionades amb la planificació i construcció d'habitatges, dels consells sectorials de participació municipals, de les entitats socials sense afany de lucre, d'associacions i entitats de suport social per a l'accés a l'habitatge, dels ens cooperativistes, del moviment veïnal, dels sindicats, de fundacions socials, de les universitats, dels col·legis i associacions professionals, entre altres.

La Comissió Permanent està integrada pel President o Presidenta, el Vicepresident o Vicepresidenta Primer/a i Segon/a i fins a dotze membres més, pertanyents al Plenari i designats pel President o Presidenta d'entre els diferents sectors representats en el Plenari, prèvia consulta al mateix Plenari.

Són membres del Consell:

President del Consell de l’Habitatge Social

Regidor d’Habitatge i Rehabilitació

Vicepresidència primera

Fundació Família i Benestar Social

Vicepresidència segona

Gerent d’Habitatge

Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana
Agència de l’Habitatge de Catalunya
Regidoria de Drets Socials
Regidoria d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
Regidoria de Cicle de Vida
Regidoria de Ciutat Vella
Regidoria de Sants-Montjuïc
Associació Consell de Cent
Gerència de Drets Socials
Gerència de Nou Barris
Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB)
Barcelona Gestió Urbanística, SA (BAGURSA)
Institut Municipal d’Urbanisme
Institut Municipal de Serveis Socials
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Departament de Treball, afers socials i famílies
Agència Catalana de l’Energia
Agència de Salut Pública (ASPB)
Consorci Metropolità de l’Habitatge
Institut Català del Sòl
REGESA
Unió General de Treballadors (UGT)
Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO)
Cooperativa Qualitat Habitatge Social (UGT)
Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya
Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE)
GHS
Cooperativa d’Arquitectes Lacol
Celobert
Associació Sostre Cívic
La Dinamo
Jutges de Barcelona
Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de BCN (FAVB)
Associació de Veïns Ciutat Meridiana
Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)
ATTAC Catalunya
Fundació Foment Habitatge Social
Càritas Diocesana
Fundació Família i Benestar Social
Associació 500x20
Taula del Tercer Sector
Associació ProHabitatge
Arrels Fundació
Fundació Mambré
PROBENS
Fundació Hàbitat 3
Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC)
Associació Provivienda
Creu Roja
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Sindicat de Llogaters
Federació ECOM
Fundació Sanitària Sant Pere Claver
Sant Joan de Déu Serveis Socials
Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona
Fundació SER.GI (ECAS)
Fundació BENALLAR
Assís Centre d’Acollida
Federació Catalana de Drogodependències (ABD)
Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de BCN
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Col·legi d’Administradors de Finques
Col·legi de Registradors de la Propietat
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Col·legi d’Advocats de Barcelona
Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària
Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
Col·legi de Procuradors de Barcelona
Consell Social de la Universitat de Barcelona
Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona
Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya
Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra
Consell social de la Universitat Ramon Llull
Consell Municipal de Benestar Social
Consell Assessor de la Gent Gran
Consell Municipal de la Immigració
Consell de la Joventut (CJB)
Consell Municipal de les Dones
Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB)
Oficina per la No Discriminació (OND)
Oficina de Promoció i Gestió de l’Habitatge (Diputació BCN)
Banco de Santander
ANTICIPA Real State
ABANCA
CaixaBank
Banco Popular
BBVA
Banc Sabadell/ Sogeviso
BANKIA
Buildingcenter
Habitatge Assequible - Obra Social La Caixa
Federació Catalana de Caixes d’Estalvi
Dues persones expertes en habitatge

Observadors

Grup Municipal PSC
Grup Municipal Ciutadans
Grup Municipal Junts per Catalunya
Grup Municipal PP
Grup Municipal Valents
Grup Municipal ERC

Convidats

Síndica de Greuges
Direcció d’Ús Digne de l’Habitatge (IMHAB)
Direcció de Registre de Sol·licitants. (IMHAB)
Direcció de Rehabilitació. (IMHAB)
Xarxa d’oficines d’habitatge

Grups de Treball

Grup de treball de rehabilitació

Aquest grup de treball té per objectiu traslladar el debat amb els membres del Consell entorn a les conclusions i propostes fetes respecte de les Convocatòries d’ajuts a la rehabilitació que van sorgint any rere any. La feina realitzada per aquest grup de treball s’ha vist reflectida en la convocatòria 2016, 2017 i 2018 d’ajuts a la rehabilitació i, en la mateixa inèrcia, el GT segueix obert per a seguir debatent i fent balanç de les convocatòries anuals.

Taula d’Habitatge Cooperatiu

L’objectiu d’aquest espai és el de facilitar les eines per impulsar la promoció de diferents tipus d’habitatge cooperatiu a la ciutat, i de nous models d’ús, a fi de millorar l’accessibilitat de la ciutadania a l’habitatge. Aquesta taula és el resultat de la voluntat de treball conjunt de la Regidoria d’Habitatge i el Comissionat d’Economia Social i Solidària, i pretén reunir els actors barcelonins que tenen un rol fonamental en el foment d’aquest nou model de tinença d’habitatge.

Al llarg del 2017 i 2018 els seus treballs s’ han centrat en el desenvolupament i en l’avaluació de la primera licitació de terreny públic per a la construcció d’habitatge cooperatiu, així com una segona licitació de sòls per a promotors socials d’habitatge. S’ha utilitzat aquest espai de debat per analitzar els procediments i recollir propostes de millora de cara a properes licitacions de sòl destinat a habitatge cooperatiu.

Grup de treball de pobresa energètica

Aquest grup de treball va iniciar la seva activitat al llarg del 2017, per donar resposta a una demanda de les entitats i la ciutadania de tenir un espai per fer seguiment de les polítiques que l’Ajuntament de Barcelona porta a terme en matèria de pobresa energètica. Aquest és l’espai per millorar i debatre les estratègies, els mecanismes, les polítiques i les intervencions que l’administració duu a terme a través dels PAE (punts d’assessorament energètic).

El debat s’ha centrat en l’estudi del marc legal i el solapament de la Llei 24/2015 amb el nou Reial decret de bo social espanyol. El grup ha treballat per fomentar la coordinació entre els diversos actors existents a l’àmbit català (inclosos empreses energètiques) per oferir una resposta coordinada a les necessitats que es desprenen d’aquesta situació.

Grup de treball de producció industrial d’habitatge sostenible

Els motius que han portat a la creació d’aquest nou espai s’engloben dins de la voluntat de l’Ajuntament d’afrontar la lenta producció d’habitatge públic d’una manera oberta i comptant amb una pluralitat d’actors per buscar plegats escletxes que poden permetre millorar i accelerar la producció d’habitatge sostenible. La construcció d’edificis tradicional té uns mecanismes que no responen al ritme de les necessitats de generar habitatge que la societat demana. Pel que fa a emergència habitacional, hi ha pocs sectors que puguin ser atesos pel sector privat; la majoria s’atenen des del sector públic o publicoprivat, i n’hi ha d’altres que queden directament desatesos. Cal, doncs, avaluar la demanda que no queda atesa i buscar solucions per donar-li resposta. Entre els objectius d’aquest grup també hi ha la posada en comú d’experiències i precedents vàlids usats en d’altres regions i ciutats europees, així com debatre sobre les diverses opcions que està estudiant el consistori actualment (experiència d’Amsterdam amb pisos d’estudiants prefabricats, solucions alemanyes per donar resposta a la crisi dels refugiats, mòduls prefabricats per aquells edificis on no s’ha exhaurit la volumetria de l’edifici de La Casa por el Tejado, etcètera).

Grup de treball d’expulsió de veïns

Recollint la petició formulada per diversos membres del Consell, es creà el 2017 aquest espai de treball amb l’objectiu principal d’analitzar la problemàtica dels processos de gentrificació, especialment en els processos d’expulsió de veïns en blocs sencers i de buscar actuacions conjuntes per fer-hi front. Entre les seves primeres accions es troba la realització d’una diagnosi a partir dels casos detectats al territori de quantes finques senceres han patit transmissió de propietat en els darrers mesos, a mans de qui i de quina manera, debatre i treballar quins canvis organitzatius calen per afrontar aquesta nova problemàtica (assessorament, llicències de rehabilitació, etcètera) així com estudiar d’altres accions de futur com per exemple una campanya d’informació i sensibilització als llogaters susceptibles de patir assetjament, ja que es consideren prioritaris la prevenció i el coneixement per part de la ciutadania.

GT Decàleg pel dret a l’habitatge

Aquest grup de treball es crea amb la situació de crisi habitacional que es viu a tot l’Estat i que la crisi sanitària del COV19, amb la seva derivada econòmica i social, ha agreujat, afecta de manera punyent a grans ciutats i entorns metropolitans. Aquesta realitat fa necessari acordar un Pacte d’Estat, que comprometi a l’Estat, les comunitats autònomes i els Ajuntaments a impulsar una política d’habitatge amb uns nous pressupostos molt més ambiciosos que permetin donar resposta de manera urgent a les grans necessitats. Aquest Pacte ha d’anar més enllà de les Administracions i apostar per una col·laboració público-privada-comunitària-social que permeti articular una nova política d’habitatge d'acord a les millors pràctiques europees, així com apostar per una continuïtat a mig termini, deu anys, incorporant progressivament altres mesures més complexes, com revisions de planejament, per assolir un percentatge d'habitatge públic de lloguer al voltant del 10%.

Per fer-ho, des de la ciutat de Barcelona s’impulsa el següent decàleg que busca l’acord amb una amplia representació dels actors polítics i socials de la ciutat i l’entorn metropolità, en línia a la proposta de Pacte per l'habitatge 2020-2030 promogut per un ampli ventall d'entitats i organitzacions de la ciutat .

Grup de treball Pla pel Dret a l’Habitatge

El Pla pel Dret a l’Habitatge 2016 – 2025 té per objectiu l’assoliment del dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona amb uns objectius i una bateria d’estratègies i actuacions per assolir‐los. Cinc anys després de la seva aprovació, cal avaluar‐ne el grau de compliment i els factors que hi han incidit, així com els canvis en la situació de l’habitatge a la ciutat. Aquests canvis fan necessària la seva revisió redefinint aquelles línies que es van dissenyar en el seu moment i, si cal, afegint aquelles que calgui degut a la situació en la que ens trobem després de 5 anys.

Aquest grup de treball temporal ha realitzat 3 sessions temàtiques d’anàlisi i propostes: Ampliació del parc d'habitatge, Disciplina i desnonaments, i Rehabilitació. Finalment la Comissió Permanent i el Plenari del Consell han resumit i prioritzat les propostes sorgides en el Grup de Treball i han estat traspassades a la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació per a la seva aprovació i inclusió en la revisió del Pla per al Dret a l’Habitatge.

Grup de treball Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge

La creació d’aquest grup temporal de treball tindrà com a objectiu debatre el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya (PTSH).

Aquest Pla té el mandat de planificar i programar a llarg termini les polítiques d’habitatge de tot Catalunya, desenvolupant uns objectius de país i planificant-los en l'espai i el temps. En aquest sentit el principal objectiu del PTSH és aconseguir fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat a Catalunya i se centra a garantir que totes les noves llars que es formaran des de l'entrada en vigor del Pla puguin accedir a un habitatge digne d'acord amb les seves necessitats i característiques.

És important que la ciutat de Barcelona presenti unes propostes per fer possible la modificació del document aprovat inicialment, ja que el PTSH estableix uns objectius i unes obligacions que com a municipi caldrà gestionar. Per fer-ho, hem creat un espai de debat dins el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona per a que les entitats i agents implicats puguin donar la seva opinió i fer propostes de millora que seran traspassades a la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació per a la seva incorporació, si s’escau, a l’informe preceptiu que l’Ajuntament de Barcelona ha de presentar com a Carta Municipal.