El luxe: Liceu, teatres, àpats...

La caiguda de Barcelona a mans franquistes va suposar, també, un retorn a l’ordre. El Gran Teatre del Liceu va esdevenir el símbol de la represa burgesa, de la gent d’ordre, després de la disbauxa revolucionària i proletària dels anys de la guerra. El Liceu era el centre de trobada de les grans famílies aristocràtiques i cada inauguració de temporada un esdeveniment social de primera magnitud, tal com deixaven entreveure les cròniques periodístiques d’aquells anys: «Nunca como en esta ocasión se puede decir que en una gran reunión de carácter mundano y artístico estaba “el todo Barcelona” aristocrático. Los palcos y butacas llenísimos, realzando la brillantez de la velada la asistencia de las damas más distinguidas de nuestra buena sociedad». Barcelona va tornar «a sus fueros de gran ciudad cosmopolita, siendo hoy día la única gran capital europea que celebra una temporada de ópera de tanta importancia».

El contrast entre el luxe de l’entrada, el foyer i la platea i els carrers del voltant era la metàfora perfecta d’una ciutat sotmesa a les desigualtats socials més profundes i radicals, al contrast violent entre la misèria i el luxe.

Si bé el Liceu era el centre de la vida dels vencedors de la guerra i representava el retorn a la normalitat de les classes benestants de la ciutat, refetes dels anys de la República i de la revolució de 1936, altres teatres i sales, com el Tívoli o la Parrilla del Ritz, van ser els centres de festes, balls, estrenes teatrals, etc., on poder lluir la posició social i econòmica recuperada amb la victòria franquista.

Sortida del públic de la funció d’inauguració de temporada del Gran Teatre del Liceu celebrada el desembre de 1941. Pérez de Rozas (AFB)
«Hace unas cuantas noches que salimos poco, pues ha terminado la temporada del Liceo, que es lo que a uno le lleva más fuera de casa. […] Si hubiera un Liceo tres veces mayor que el actual, tres veces se llenaría hasta los botes. […] Las chicas quieren lucir y divertirse y es una cosa extraordinaria el abono. Llegan a pagar precios inverosímiles por poder tener un palco o unas butacas durante la temporada. Hay una verdadera puja entre pretendientes, que casi da a la venta el carácter de subasta. Y ello a pesar de haber escasez de coches. Muchas veces subiendo en tranvía veo las parejas por la Rambla a pie, arrastrando ellas la cola bajo el azote de un frío viento de invierno, y me convenzo del optimismo extraordinario de las gentes»
Fragment d’una carta de Josep M. Pi i Sunyer a Carme Cuberta i Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 26 de febrer de 1942 (Arxiu Carles Pi i Sunyer – Fundació Carles Pi i Sunyer, ACPiS-FCPiS)
Minuta de l’àpat que l’Ajuntament de Barcelona va celebrar en honor del Caudillo durant la seva visita a la ciutat el 26 de gener de 1942 (AHCB)
Programa de la temporada 1943-1944 del Gran Teatre del Liceu (AHCB)
Vista del pati de platea del Gran Teatre del Liceu el 6 de desembre de 1944. Pérez de Rozas (AFB)
Sortida del públic per l’escalinata principal en finalitzar la funció d’inauguració de temporada del Gran Teatre del Liceu el 6 de desembre de 1944. Pérez de Rozas (AFB)
Programa del Teatre Tívoli per a la temporada de primavera de l’any 1941. L’obra que va inaugurar el cicle va ser La Reina Chulapa. Estampas del Madrid Isabelino (AHCB)