La visita del Dictador
El 26 de gener de 1942, coincidint amb el tercer aniversari de la caiguda de Barcelona a mans franquistes, era un bon moment per tornar a rebre el Caudillo.
La part central de la ciutat va ser ornamentada per a l’ocasió. A mig matí el Caudillo va arribar a la plaça Calvo Sotelo; allí va pujar en un cotxe descobert amb el qual va passar revista a les tropes que es trobaven en el tram de la Diagonal entre la plaça Calvo Sotelo i el Passeig de Sant Joan. Tot seguit, el cotxe va baixar pel Passeig de Gràcia, fins l’alçada dels carrers València i Aragó on s’havia instal·lat la tribuna principal. L’esperaven l’alcalde de Barcelona, Miguel Mateu i Pla, i el president de la Diputació provincial, Antonio M. Simarro. Darrere d’ells, tota l’alta societat barcelonina, el bo i millor de la Nueva España instal·lada a Barcelona des de 1939.
Aquell mateix vespre, al sopar d’honor que l’Ajuntament va oferir al Caudillo, l’alcalde Mateu va recordar que la ciutat s’havia posat a treballar, des del primer moment, per a enterrar «las huellas de la dominación roja».
L’endemà, el general Franco va visitar Sabadell i Terrassa i a la nit va presidir la funció de gala al Gran Teatre del Liceu, pensada perquè Barcelona es rendís als peus del Caudillo. La visita oficial del dictador també va comptar amb una jornada dedicada als col·lectius de treballadors (productores en la terminologia del règim), que va consistir en una gran desfilada per la Via Laietana presidida per Franco des del balcó principal de la seu de la Central Nacional Sindicalista.









