Les organitzacions de la dictadura
Durant els primers anys de la postguerra, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (F.E.T. y de las J.O.N.S.), el Partit Únic de la dictadura, va intentar jugar un paper principal en la nova vida ciutadana i en el conjunt del país. Per a exercir aquesta hegemonia, Falange seguia l’exemple dels altres feixismes europeus, el nazi alemany d’Adolf Hitler i el feixista italià de Benito Mussolini. Disposava de tres grans organitzacions pròpies, amb una incidència notable en la vida col•lectiva: Auxilio Social, Frente de Juventudes i Sección Femenina. En l’àmbit universitari, el Sindicato Español Universitario (S.E.U.) era el responsable d’organitzar la vida extraacadèmica dels estudiants.
La Sección Femenina era la responsable d’alliçonar i enquadrar les nenes i les noies de l’Espanya franquista. A Barcelona, com a la resta del país, la Sección Femenina duia a terme una notable tasca d’informar i formar les noies de la Nueva España: ser mares, abnegades i submises als marits, ser «los pilares del hogar», etc. A través del Servicio Social obligatori, l’organització pretenia culminar l’adoctrinament de les joves, en una barreja de discursos falangistes, nacionalcatòlics i espanyolistes, per tal d’incorporar-les, en una posició subalterna, a la societat de postguerra.
L’Auxilio Social, creat a Valladolid la tardor de 1936, molt aviat va assumir un paper fonamental, gràcies a la seva tasca assistencial i de beneficència, primer durant la guerra, i després a causa de les dures condicions de vida de la postguerra. A Barcelona, va tenir una gran projecció organitzant els repartiments d’aliments i productes de necessitat i les grans cerimònies de confirmacions i comunions de nens i nenes.
El Frente de Juventudes enquadrava tots els nens i joves entre els 7 i els 21 anys, agrupant-los en diverses seccions: centres d'ensenyament, centres de treball, secció rural; i, com era ben visible, seguia en bona part el model de les organitzacions juvenils de la Itàlia feixista. L’organització comptava amb un nucli dirigent, més polititzat, vertebrat al voltant de les Falanges Juveniles de Franco, d’on se suposava que sortiria la futura classe dirigent d’un hipotètic Estat nacionalsindicalista. L'objectiu fonamental del Frente de Juventudes era l'educació física dels joves i la seva socialització política en els principis falangistes, que s'havia d'aconseguir mitjançant l'adoctrinament ideològic a les escoles i centres de treball, però també amb un seguit d'activitats extraescolars i extralaborals: esports, actes culturals, desfilades, marxes, concentracions i, per sobre de tot, la realització de campaments.
