Els rituals de la Victòria

A mesura que la guerra s’allargava i tombava favorablement del costat dels sublevats, es va anar afinant i fixant un nou calendari polític que es caracteritzaria, d’entrada, per la supressió de les festes polítiques republicanes (14 d’abril i 1 de maig). Començava una nova era i, en conseqüència, unes noves dates a celebrar.

Un decret de juliol de 1937 declarava el 18 de juliol Día del Alzamiento Nacional, «fecha en que España se alzó unánimemente en defensa de su fe, contra la tiranía comunista y contra la encubierta desmembración de su solar».

Després vindrien altres festes fonamentals: l’1 d’octubre es va instituir el Día del Caudillo, per agrair al Generalísimo la seva «bona obra» per Espanya i el 19 d’abril, Fiesta de la Unificación, per recordar la data de la unificació de la majoria d’elements conspiradors sota un únic paraigua, el de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, és a dir, F.E.T. y de las J.O.N.S.

La barreja político-religiosa-ideològica va fer un salt qualitatiu insuperable amb el 12 d’octubre. La confluència de la festivitat de la Virgen del Pilar i el descobriment d’Amèrica, va desembocar en el Día de la Raza o Día de la Hispanidad.

El calendari es va anar completant amb festes i commemoracions de rang inferior, complementàries i de caràcter més simbòlic: el Día de los Mártires de la Tradición; el Día del Estudiante Caído i el Día de José Antonio o Día de Luto Nacional. Naturalment, a tot plegat s’hi va afegir el Día de la Liberación corresponent a cada localitat. En el cas de Barcelona, el 26 de gener.

Els Caídos por Dios y por la Patria van gaudir d’una notable presència en el calendari franquista i en els espais públics de la ciutat (monuments, plaques, pintades al mur de la catedral, etc.). Sota aquesta denominació genèrica, s’hi podien incloure els Mártires de la Tradición, d’origen tradicionalista (10 de març); el Día del Estudiante Caído, dedicat a Matías Montero (mort a Madrid en una baralla de carrer, l’any 1934); després vindria el genèric Día de los Caídos; i el calendari culminava amb el 20 de novembre, el Día de José Antonio, que recordava l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera a Alacant, el 20 de novembre de 1936.

Missa de campanya celebrada en el marc del Día de la Liberación a la confluència de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia, aleshores batejada amb el nom de Plaza de la Victoria. D’esquerra a dreta, el capità general interí, Fernando Moreno Calderón; el governador civil i cap provincial del Movimiento, Antonio Correa Véglison; el president de la Diputació, Antonio Simarro; i l’alcalde de Barcelona, Miguel Mateu i Pla. Pérez de Rozas. 26 de gener de 1943 (AFB)
Celebració del Día de la Liberación del 26 de gener de 1944 a Barcelona. Presidint l’acte, d’esquerra a dreta, el president de la Diputació, Lluís Argemí; el governador civil i cap provincial del Movimiento, Antonio Correa Véglison; el capità general, José Moscardó; el bisbe de la Diòcesi, el Dr. Modrego, i l’alcalde de Barcelona, Miguel Mateu i Pla. Pérez de Rozas (AFB)
Festival folklòric celebrat al Poble Espanyol de Barcelona amb motiu de les Fiestas de la Victoria. Pérez de Rozas. 21 de maig de 1939 (AFB)
Invitació personal per assistir als actes de celebració del Día de la Victoria de l’any 1939 i 1944 (AMCB B101 Actes protocol·laris, exp. 14 de 1939 i exp. 11 de 1944)
Celebració de la missa de campanya durant les festes del Día de la Hispanidad davant el monument de Colom. Pérez de Rozas. 12 d’octubre de 1941 (AFB)
Invitació a l’acte tradicional d’ofrena de corones davant el monument de Colom que anualment es celebrava el 12 d’octubre, Día de la Hispanidad. 1943 (AMCB B101 Actes protocol·laris, exp. 34 de 1943)
Altar a los Caídos erigit a la Universitat de Barcelona amb motiu de la celebració del Día de los Caídos. Pérez de Rozas. 29 d’octubre de 1943 (AFB)
Missa de campanya i acte d’homenatge en memòria dels mártires caídos al servei del règim franquista celebrat al Castell de Montjuïc. Pérez de Rozas. 16 d’abril de 1939 (AFB)
Vista general dels assistents a la missa de campanya en memòria dels mártires caídos al servei del règim franquista celebrat al Castell de Montjuïc. Pérez de Rozas. 16 d’abril de 1939 (AFB)
Ofrena floral davant la inscripció «José Antonio Primo de Rivera y demás caídos por Dios y por España» a la façana lateral de la Catedral de Barcelona, el Día de José Antonio. Pérez de Rozas. 20 de novembre de 1939 (AFB)
Acte de celebració del Día de José Antonio. El capità general Luis Orgaz, acompanyat de les autoritats militars i de la jerarquia falangista, ret homenatge brazo en alto. Pérez de Rozas. 20 de novembre de 1939 (AFB)
«Dignamente y con la austeridad propia de las conmemoraciones de la grandeza nacional, asocióse nuestra ciudad al piadoso aniversario de la sombría fecha en que la preciosa vida de José Antonio nos fue arrebatada por las fuerzas ocultas del mal. Pero su presencia permanece y la meta que su genio se propuso alcanzar, será una bella realidad por la virtud de su diáfano ejemplo y por el ímpetu incontenible de todos los españoles»
«El desvelo de nuestros corazones», Diario de Barcelona, 21 novembre 1942
Celebració de la Fiesta de la Exaltación del Trabajo, que cada any aplegava una gran concentració d’enllaços sindicals del Movimiento en el marc del Día del Alzamiento Nacional. Pérez de Rozas. 18 de juliol de 1944 (AFB)
Acte de reconeixement als excombatientes celebrat al Teatre Price el el Día del Alzamiento Nacional. Pérez de Rozas. 18 de juliol de 1944 (AFB)
Celebració del Día del Estudiante Caído i commemoració del IXè aniversari de la fundació del Sindicato Español Universitario al pati de la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Pérez de Rozas. 1 de desembre de 1944 (AFB)
«Després de la missa hem anat cap a les classes. La primera ha estat de Llatí a càrrec del Dr. Mariano Bassols de Climent. Érem tots, potser cent cinquanta, en una aula escalonada. El professor ha parlat a peu dret amb una llibreta a la mà i amb un castellà forçat. D’entrada hi ha hagut els crits obligatoris i la nostra obligatòria resposta, en la qual dominaven les veus femenines. Ha avisat tothom, en to entre autoritari i solemne, que hi ha dos seients, al davant de tot, reservats en memòria de l’estudiante caído…»
Joan Triadú. Dies de memòria, 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent. Barcelona: Pòrtic, 2001, p. 133