De l’intercanvi de presoners al nou amic britànic
La Segona Guerra Mundial va incidir en la Barcelona franquista en dos aspectes. En primer lloc, la neutralitat oficial —no real— de la dictadura espanyola va permetre que la ciutat fos l’escenari de dos episodis rellevants: els intercanvis de presoners aliats (sobretot, britànics i nord-americans) i alemanys el mes d’octubre de 1943 i el maig de 1944. En tots dos casos, el port de Barcelona va ser el marc geogràfic on es van dur a terme els intercanvis, sota la mirada de les autoritats franquistes provincials i locals, que en cap moment van amagar les seves simpaties pel bàndol alemany. A més a més, les senyores de l’alta societat local van poder lluir les seves millors gales i bons sentiments, oferint aliments i consol als ferits, en unes imatges molt típiques del franquisme local.
El segon aspecte va ser, lògicament, la mateixa evolució de la Segona Guerra Mundial. El juliol de 1943, després de la caiguda del règim feixista, la presència italiana a Barcelona gairebé va desaparèixer. A partir de la primavera de 1944, a mesura que es feia evident la reculada alemanya, van començar a ser notícia les activitats culturals dels britànics, d’entre les quals destaquen una exposició de llibres i una trobada organitzada per la Cambra de Comerç Britànica i presidida per l’ambaixador, Sir Samuel Hoare.
A poc a poc, els franquistes barcelonins van anar bandejant l’amic alemany —encara que no del tot— i van començar a cultivar les relacions amb britànics i nord-americans, incrementant els actes públics, les inauguracions de cursos, exposicions, etc. Començava a ser l’hora de canviar d’amics.
