Barcelona i la División Azul
Quan, el 22 de juny de 1941, les tropes alemanyes van creuar la frontera entre la Polònia ocupada pels nazis i la que havia quedat sota control soviètic el setembre de 1939, tots els europeus pronazis o, simplement, progermànics, van entendre que havia arribat l’hora culminant de la guerra: la destrucció de la Rússia bolxevic i la implantació del nou ordre continental. L’Espanya franquista també va voler participar en el futur repartiment del botí i va organitzar la División Azul, un col•lectiu de voluntaris falangistes i franquistes, sota comandament militar, que anirien a lluitar al front de l’Est, al costat d’altres europeus anticomunistes.
L’Ajuntament de Barcelona es va abocar amb entusiasme a col•laborar en aquesta missió europea: va organitzar la recollida de menjar i es va encarregar de preparar una tramesa de queviures com a obsequi de Nadal. La campanya municipal es va concretar en 834 caixes individuals a 80,67 ptes. cadascuna, que contenien: torrons, melmelada, olives farcides d’anxoves, panses, figues, una ampolla d’anís del Mono, una ampolla de vi blanc i una altra de vi negre, entre altres coses. Tot era poc per celebrar la nova hora europea anticomunista, la gran croada continental contra el bolxevisme, i tothom, fins i tot la Barcelona franquista, hi havia de ser.
A canvi dels lots nadalencs, els voluntaris enviaven cartes i postals d’agraïment a l’alcalde, Miguel Mateu, plenes de dibuixos i comentaris entusiastes sobre la recepció dels obsequis i de com anava la campanya.
