Nous amics per a una nova ciutat: Ciano i Himmler
Entre el febrer de 1939 i el maig de 1945, la Barcelona franquista va ser testimoni de l’amistat amb els dos grans aliats europeus de l’Espanya del dictador: l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Aquestes noves amistats internacionals es van fer presents amb les grans visites oficials del comte Galeazzo Ciano i Heinrich Himmler, les excursions de joves hitlerians a Montserrat, o la celebració del calendari nazi.
La primera, el 10 de juliol de 1939, va ser protagonitzada pel comte Galeazzo Ciano, ministre d’Afers Estrangers de la Itàlia feixista. La seva arribada a Barcelona va ser organitzada sota la supervisió directa del segon home més poderós de la dictadura franquista, Ramón Serrano Suñer. Aquesta visita es va preparar amb tot detall, amb la voluntat de mostrar el moment gloriós de l’Espanya franquista: un arc victoriós de fusta ple d’inscripcions imperials i falangistes, banderes, visita a la seu de Falange, concentració de joves falangistes a l’estadi de Montjuïc, i una visita a Tarragona per oferir una rèplica de l’estàtua d’August com a reconeixement de la projecció imperial italiana. Tot es va organitzar —fins i tot la mobilització ciutadana— per mostrar al comte Ciano que Barcelona era una ciutat feixista i mediterrània, llatina en el llenguatge polític de l’època, que podia competir amb qualsevol de semblant a Itàlia. Mai més Barcelona tornaria a viure una visita feixista d’aquesta categoria i dimensions.
La visita de Heinrich Himmler, Reichsführer i màxim responsable de les SS i l’aparell de seguretat de l’Alemanya nazi, va ser més austera i va tenir una di-mensió pública menys popular. El 23 d’octubre de 1940 va ser rebut per les autoritats a l’aeròdrom del Prat, va gaudir d’una petita desfilada militar davant de l’Hotel Ritz, on s’allotjava, i l’Ajuntament va oferir un sopar en honor seu. A més a més, el governador civil, Antonio Correa Véglison, el va acompanyar a visitar un campament del Frente de Juventudes i el monestir de Montserrat. Però la imatge que va transmetre aquesta visita va ser diferent de la del comte Ciano, un any abans. Aquesta era una visita d’alta política, connectada amb l’entrevista que, paral·lelament, els dos dictadors —Franco i Hitler— estaven celebrant a Hendaia, i, per tant, no tenia la dimensió popular que es va donar a la del comte Ciano. En aquesta ocasió, l’única recepció col•lectiva va ser una petita demostració festiva al Poble Espanyol. L’Alemanya nazi era una bona amiga de la Barcelona franquista, però seriosa i austera.












