“Salón de la Moda Española”
En aquests primers anys de franquisme, la dictadura va expressar la seva vocació totalitària amb una presència abassegadora en tots els àmbits públics.
Fins i tot una activitat com el Salón de la Moda Española va patir aquesta pressió asfixiant: era organitzat i controlat pel Sindicato de Industrias de la Confección, que oferia una exhibició d’articles exclusivament espanyols, adreçada a les noves classes dirigents de la ciutat, és a dir, als vencedors de la guerra i a «las elegantes damas y distinguidas señoritas» que els acompanyaven.
En la terminologia falangista del moment, el Salón de la Moda Española «constituye un verdadero alarde en todo. Sus organizadores, lo más acreditado de Barcelona en el ramo, han tenido un éxito digno de toda loa, tanto en lo que se refiere a la presentación como al confeccionado de modelos, verdaderas preciosidades originalísimas, algunos de ellos. Además, su intención es altamente patriótica, ya que, con este ensayo, que será un éxito, vamos a iniciar nuestra independización del extranjero, en lo que a moda se refiere» (Solidaridad Nacional, 6 de març de 1941).
