Exposicions de Belles Arts
En el marc de la commemoració del segon aniversari de la «liberación» de Barcelona, l’alcalde Mateu va proposar de recuperar les exposicions de belles arts.
La primera exposició es va inaugurar el 12 de juny de 1942 i, gràcies a l’èxit assolit, va acordar-se que finalitzés al juliol, coincidint amb la celebració de l’aixecament militar. L’organització incloïa un seguit de comissions i preveia que la decisió final fos de l’alcalde. A efectes pràctics, però, els responsables van ser Javier de Salas, director del Museu de Belles Arts de Catalunya, i José Maria Junoy, reconegut crític d’art i home important en el franquisme cultural català d’aquells anys. La segona exposició es va inaugurar el 18 de novembre de 1944, en un acte presidit per Jesús Rubio, subsecretari d’Educación Nacional, en representació del dictador. L’acte de cloenda, celebrat el 4 de gener de 1945, va tenir com a màxima autoritat el director general de Belles Arts, el marquès de Lozoya. En total, van exposar-s’hi 687 obres, entre pintura, escultura, dibuix, gravat i arquitectura. Els premis es van adjudicar a Estío, de José Aguiar, medalla extraordinària (30.000 pessetes), i a El palco de la Celestina, d’Ernesto Santasusagna, medalla d’honor (30.000 pessetes), i hi va haver altres premis extraordinaris. Paral•lelament, l’Ajuntament va aprofitar l’ocasió per adquirir un nombrós conjunt d’obres d’art per incrementar els fons artístics municipals.
