La Barcelona monumental
La política municipal va orientar-se a construir una nova imatge històrica de la ciutat, que fos acceptable a ulls del règim franquista i aconseguís satisfer les ambicions de l’alcalde Mateu
L’estratègia va consistir a potenciar el perfil històric medieval de la ciutat, amagant-ne la vinculació amb un passat de perfil obrerista i catalanista. Els esforços es van destinar a la recuperació i la valoració de la ciutat delimitada per les muralles que coneixem com el “casc antic”. Entre tots els projectes, el més emblemàtic va ser la recuperació del conjunt monumental de la plaça del Rei, la nueva Pompeya, una ciutat de vell passat gloriós —com la Pompeia romana original—, amb les obres de la capella de Santa Àgata i el Saló del Tinell i la reubicació de la casa Padellàs-Clariana, la qual esdevindrà seu del Museu d’Història de la Ciutat. Els criteris pels quals es va actuar en l’espai de la plaça de Rei i la data de la seva inauguració, el 14 d’abril de 1943, van ser acuradament estudiats. D’aquest any endavant, aquesta data va ser recordada com la del descobriment d’un nou espai urbà, i va enterrar, definitivament, el record del dia de la proclamació de la República.
