Un transport precari i insuficient
El racionament del combustible va marcar significativament la gestió municipal del període, ja que la normalització dels transports era imprescindible per tal de recuperar una mínima normalitat de la vida econòmica i social de la ciutat. L’Ajuntament, representat pel tinent d’alcalde de transports José Ribas Seva, va reprendre els convenis anteriors a l’esclat de la guerra amb la companyia d’autobusos Roca S. A. i amb la Companyia de Tramvies de Barcelona, alhora que va impulsar un pla d’obres generals per a l’ampliació i la modernització de la xarxa de transports, amb la supressió de totes les línies de via estreta per transformar-les en línies de filobusos. No obstant això, la dificultat d’aconseguir benzina i electricitat suficient va mantenir el transport urbà en una situació precària, tant pel que feia a les freqüències com a les unitats disponibles, tot i l’augment fixat a les tarifes. Les conseqüències d’aquestes restriccions van manifestar-se en l’aïllament entre barris de la ciutat, a causa de la modificació de recorreguts i de la supressió de línies.
