Un ensenyament per adoctrinar i espanyolitzar
Històricament, l’Ensenyament havia estat un dels emblemes de la gestió municipal i, a partir de 1939, ho va continuar essent, però en unes circumstàncies radicalment diferents i contràries a l’esperit pedagògic que havia marcat els equips gestors d’abans de la guerra.
L’any 1940, l’Ajuntament era el responsable de l’educació infantil; de les escoles especials, amb la construcció de l’escola 26 de Enero i la recuperació de l’escola Vilajoana; de les escoles a l’aire lliure i de les escoles d’arts i oficis i les de formació domèstica, que formaven les noies en aquelles tasques imprescindibles per mantenir «la vocación femenina para las diversas labores del decorado del hogar, encajes de bolillos, bordado, ganchillo, etc. harto decaídas en la actualidad». Tot i la propaganda oficial, la manca de recursos econòmics i les prioritats de la política municipal dificultaven les activitats d’aquestes institucions.
D’altra banda, l’escola primària, després de la depuració sistemàtica dels seus professionals i el readoctrinament obligatori dels Cursos de Orientación del Magisterio, va esdevenir un instrument imprescindible de la dictadura per introduir polítiques d’espanyolització i propaganda franquista en els primers anys de l’educació dels nens i nenes de la ciutat.







