Els homes del nou poder
Durant l’alcaldia de Miguel Mateu i Pla, i seguint les directrius del règim, que incloïen les tasques de depuració de funcionaris i el desmantellament de les estructures de govern republicanes, la corporació que encapçalava va portar a terme la conversió de Barcelona en una ciutat al servei de la Nueva España.
L’Ajuntament de Mateu i Pla, prototipus del franquista català compromès amb el projecte franquista, va acomplir les expectatives de supressió del passat laic, democràtic i catalanista de la ciutat. I, més enllà de la gestió d’una ciutat devastada, superpoblada i afamada, el nou alcalde va projectar i construir una nova Barcelona, depurada de la seva condició de capital de Catalunya i supeditada als interessos i a les necessitats de l’Espanya de Franco.
El dia 27 de gener de 1939 va prendre possessió la Comissió Gestora —posteriorment Ple Municipal— de l’Ajuntament de Barcelona. Encapçalada per l’alcalde Miguel Mateu i Pla, la van formar 10 tinents d’alcalde i 11 regidors. Per al funcionament diari, el 23 de febrer es va constituir la Comissió Permanent, integrada pels tinents d’alcalde, l’interventor, Víctor Valls, i el secretari municipal interí, Enrique Janer Durán, que va redactar l’acta i en va donar fe. Les seves reunions eren setmanals i secretes. La composició d’aquest primer Ajuntament va patir dues remodelacions: el 8 de juliol de 1942 i el 4 de juliol de 1944.
