La repressió cultural i lingüística

L’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit i situació que s’escapés del clos privat era sancionat amb tota mena de càstigs, que podien anar de l’expulsió del lloc de treball al pagament de multes econòmiques elevades.

L’espanyolització del país es va deixar notar immediatament amb el desplegament de tota mena de normes, escrites o no:

  • Castellanització i feixistització dels nomenclàtors de viles i ciutats.
  • Depuracions de biblioteques i censura estricta de llibres i revistes.
  • Ocupació de les grans institucions culturals de la ciutat (Ateneo Barcelonés, Real Academia de Buenas Letras, etc.), amb nous elements directius de confiança de la dictadura i l’aplicació de les grans línies ideològiques del nou règim.
  • Càstigs i sancions polítiques, laborals i econòmiques, per l’ús de la llengua catalana en l’àmbit laboral, en públic, etc.
  • Desaparició de la llengua catalana del nou sistema educatiu, i de totes les matèries científiques, històriques, lingüístiques, etc.
  • Liquidació de tota la premsa i de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana.
Ofici del Govern Civil adreçat a l'Ajuntament de Barcelona instant-lo a canviar el nom dels carrers Flor de Neu i Solidaritat, que encara es mantenien en llengua catalana (AMCB Q110 Retolació i numeració de carrers, exp. 17/2 de 1939-1943)
«D’una conversa entre Xavier de Salas i Carme Serrallonga: —Bueno, Carmeta, pues ya lo sabes. Eso del catalán se terminó para siempre»
Avui, 3 de març de 1989
Factura de l’empresa Jaime Barba dels costos ocasionats pel canvi de les plaques amb els noms dels carrers (AMCB Q110 Retolació i numeració de carrers, exp. 17/2 de 1939-1943)
Carta privada adreçada a l’Ajuntament de Barcelona, en la qual es demana el canvi de nom del carrer Democràcia pel de La Perfección (AMCB Q110 Retolació i numeració de carrers, exp. 17/2 de 1939-1943)
Mestres i altres funcionaris i treballadors públics van rebre sobres semblants als de la imatge, en els quals se’ls notificava l’inici del procediment de depuració o el seu resultat (AMCB F193 Represàlia política, exp. 2 de 1939)
«Així com a començos de la guerra havíem jugat a “controlats” i “incontrolats” sense saber gaire què volia dir, ara els bordegassos jugàvem a “depurats” i “per depurar” sense saber-ho tampoc gens; sentíem parlar als grans de les “depuracions” que es feien i la nostra imaginació infantil atribuïa a aquesta paraula els significats més estranys. Moltes famílies vivien amb l’obsessió de les depuracions; hi havia qui ja havia estat depurat, hi havia qui esperava ser-ho. Molts, però, quedaven per depurar i les passaven negres»
Joan i Jacint Reventós, Dos infants i la guerra. Barcelona: Club Editor, 1978, p. 207
"Sermones en catalán, no", Solidaridad Nacional, 11 d'abril de 1939
"Limpieza y pureza del idioma español", Solidaridad Nacional, 21 de gener de 1940
"Retirada de libros antipatrióticos y antirreligiosos, de las escuelas", Solidaridad Nacional, 11 de març de 1939
"El Estado Nacional frente al problema de la pluralidad de las lenguas", Solidaridad Nacional, 6 de setembre de 1939
L'espanyolització radical a que va ser sotmesa la societat catalana i la ciutat implicava l'eradicació de la llengua catalana de tots els àmbits públics i col·lectius, fins i tot en coses tan quotidianes com els impresos. Imprès amb consigna franquista. 1939 (AMCB Fons Ajuntament de Barcelona)
Davant l’amenaça permanent de multes i sancions, es va haver de recórrer a solucions d’urgència, com els tampons de tinta, per exaltar el nou règim. 1939 (AMCB Fons Ajuntament de Barcelona)
La manca de recursos econòmics van obligar a les autoritats municipals a continuar usant els impresos oficials en llengua catalana aplicant a sobre lemes i consignes franquistes. 1942 (AMCB Fons Ajuntament de Barcelona)