Després de la caiguda, una nova era
El 23 de desembre de 1938, el general Franco donava l’ordre d’iniciar l’ofensiva contra el territori català encara republicà. El 26 de gener de 1939, al voltant de 90.000 homes de l’exèrcit franquista van entrar a Barcelona; tres dies abans, les autoritats republicanes i de la Generalitat havien donat ordres d’evacuar el personal civil i militar més compromès cap a les comarques gironines. Els marroquins van atacar per la banda del Llobregat; els membres del Cuerpo del Ejército de Navarra van baixar des de Collserola, i els voluntaris italians van entrar pel costat del Besòs. La maniobra va culminar amb un èxit notable. No hi va haver resistència significativa, pràcticament no hi va haver combats. Cap a les cinc de la tarda, el general Juan Yagüe, Dionisio Ridruejo, cap de Propaganda, i altres comandaments de l’avantguarda franquista eren a la Plaça de Catalunya, envoltats de tropes i civils.
La caiguda de Barcelona —la «liberación», segons la terminologia franquista— va marcar a sang i foc la campanya de Catalunya. Barcelona s’havia perdut i començava una nova història, la de la Nueva España i, per tant, la de la nueva Barcelona, redimida sota la consigna programàtica «Ha llegado España». El III Año Triunfal era a punt de convertir-se en l’Año de la Victoria, el primer d’una nova era, feta de feixisme, espanyolisme i nacionalcatolicisme.
