Després de la caiguda, una nova era

El 23 de desembre de 1938, el general Franco donava l’ordre d’iniciar l’ofensiva contra el territori català encara republicà. El 26 de gener de 1939, al voltant de 90.000 homes de l’exèrcit franquista van entrar a Barcelona; tres dies abans, les autoritats republicanes i de la Generalitat havien donat ordres d’evacuar el personal civil i militar més compromès cap a les comarques gironines. Els marroquins van atacar per la banda del Llobregat; els membres del Cuerpo del Ejército de Navarra van baixar des de Collserola, i els voluntaris italians van entrar pel costat del Besòs. La maniobra va culminar amb un èxit notable. No hi va haver resistència significativa, pràcticament no hi va haver combats. Cap a les cinc de la tarda, el general Juan Yagüe, Dionisio Ridruejo, cap de Propaganda, i altres comandaments de l’avantguarda franquista eren a la Plaça de Catalunya, envoltats de tropes i civils.

La caiguda de Barcelona —la «liberación», segons la terminologia franquista— va marcar a sang i foc la campanya de Catalunya. Barcelona s’havia perdut i començava una nova història, la de la Nueva España i, per tant, la de la nueva Barcelona, redimida sota la consigna programàtica «Ha llegado España». El III Año Triunfal era a punt de convertir-se en l’Año de la Victoria, el primer d’una nova era, feta de feixisme, espanyolisme i nacionalcatolicisme.

Entrada de les tropes nacionals a Barcelona. 1939 ( IEFC Col·lecció Matarranz)
L’encerclament de Barcelona (24-27 de gener de 1939). Les diferents columnes dels exèrcits rebels van envoltar Barcelona, entrant-hi tant per la banda de ponent i el mar, com pel nord i el nord-est, en una gran maniobra d'encerclament, a la vegada que, per la banda de Vallès, continuava l'avanç de les tropes franquistes cap a les comarques del nord del país.
«Por delante de las cuevas cruzó una avanzadilla. Se oían disparos hacia el castillo de Montjuïc. Preguntaron por los atajos y caminos. El Popeye los orientó. Su madre, luego, le sopló una hostia, por traidor»
Enric Vila Cases i Paco Candel, Memòries d’un burgès i d’un proletari. De la República al 23-F (1931-1982). Barcelona: Columna, 1996, p. 85
La caiguda de Barcelona (26 de gener de 1939). L'encerclament i caiguda de Barcelona es van dur a terme amb molta cura estratègica i amb la idea que les tropes franquistes toparien amb una gran resistència. El cert, però, és que les autoritats republicanes van optar per una retirada ordenada que va evitar una major destrucció de la ciutat i un càstig suplementari per a la població.
«Y a vosotros, catalanes, que os enveneraron con doctrinas infames, que os hicieron maldecir a España, que vivías engañados por la propaganda, os trajo también el perdón, porque España es grande y fuerte y puede perdonar»
Fragment del discurs del general Juan Yagüe, en l’ocupació de Barcelona. C. Torre Enciso, La marcha sobre Barcelona. Barcelona: Editora Nacional, 1939, p. 191
“La liberación de Barcelona” (Filmoteca Española 1939)