Exposició

A partir del 26 de gener de 1939, la ciutat va començar a viure una nova etapa, feta de misses de campanya, repressió, afusellaments i empresonaments, exaltacions religioses i espanyolització. El nou ajuntament, encapçalat per Miguel Mateu Pla, es va afanyar, a rentar la cara a la ciutat: la runa dels bombardeigs italians i franquistes va ser discretament recollida; les grans places i avingudes de la ciutat es van convertir en altars a l’aire lliure per mostrar el penediment de la ciutat roja i separatista; es va acollir amb els braços oberts els nous amics: nazis alemanys, feixistes italians, col·laboracionistes francesos.

De la mà dels governadors civils es van espanyolitzar els rètols comercials, la Feria del Libro, la Fiesta de las Letras o les escoles municipals. Fins i tot l’obertura de l’anomenada Avenida del Caudillo, i la construcció del Barri Gòtic, es van fer sota els nous criteris ideològics de la dictadura i partint, sempre, de la condemna despietada del passat catalanista, democràtic, obrerista i republicà de Barcelona.

Barcelona en postguerra, 1939-1945 és fruit d’una extensa recerca i selecció de documents providents, fonamentalment, de l’Arxiu Municipal de Barcelona. S’inclou una àmplia selecció de fotografies, documents administratius, diaris, plànols, cartells, i altres originals de l’època que ens acosten a una visió de la ciutat molt «oficial», però a la vegada molt real, del que van ser els primers anys de la postguerra a la ciutat.