Del 13 al 22 de desembre, als Jardinets de Gràcia, tindrà lloc la segona edició de la Fira solidària de Nadal, on més de 30 entitats i empreses de l’economia social que treballen per la inserció laboral de persones exposaran i vendran els seus productes. Les entitats formen part de la Xarxa d’Economia Social de Barcelona (XESB).

Tant a la fira solidària, com a diverses entitats de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, es podran adquirir, durant aquestes festes, les polseres solidàries, ajudant, d’aquesta manera, a finançar els projectes de les associacions i organitzacions participants.

En el marc de la campanya de Nadal, també es promouen altres activitats i iniciatives com la Caminada de Nadal Solidària, el XIII concert de Nadal de Cant Coral de la Gent Gran o la campanya “Cap nen sense joguina”. Com en anteriors edicions, part dels diners de la inscripció de la XV Cursa dels Nassos es destinarà a entitats socials de Barcelona.

[+] Més informació.
[+] Consultar la relació d’entitats on obtenir la polsera solidària.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, promoguda pel Centre Europeu del Voluntariat, és promoure el voluntariat en l’àmbit local mitjançant el reconeixement a aquells municipis, com la ciutat de Barcelona, que donen suport i mantenen un vincle de col·laboració amb organitzacions i entitats de persones voluntàries o que promoguin l’altruisme, tal i com preveu l’Agenda de Polítiques sobre Voluntariat a Europa.

En aquest cas, Barcelona ha estat el municipi que ha demostrat una millor implementació de les recomanacions de l’Agenda, promovent i facilitant la mobilitat de persones voluntàries entre països.

[+] Més informació.
[+] Borsa de voluntariat per una Barcelona Inclusiva.

La Federació Catalana de Voluntariat Social i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han estat treballant conjuntament amb l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva per crear aquest nou espai web on la ciutadania pugui conèixer com col·laborar amb les entitats socials de Barcelona i on pugui consultar les demandes de voluntariat que les entitats publiquin.

La Borsa de voluntariat per una Barcelona Inclusiva és un dels projectes més emblemàtics d’aquesta iniciativa. Des de la Borsa, gestionada per la FCVS, es podran donar a conèixer aquelles necessitats de voluntariat que les entitats tinguin en cada moment i, singularment, aquelles necessitats de col·laboració que es requereixin en moments puntuals per a determinades activitats o iniciatives concretes, com pot ser durant Nadal.

[+] Accedir a la Borsa de voluntariat.

Concretament, totes les persones congressistes, i aquelles que van assistir a la inauguració i a la cloenda, van poder visitar l’estand de l’Acord a la Mostra d’entitats i institucions, i informar-se, així, sobre les activitats que duem a terme.

Així mateix, es va realitzar un vídeo sobre l’Acord Ciutadà, que es va emetre a la zona de projeccions del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, seu del Congrés.

En un dels Debats del Congrés, entorn “El repte de cooperar per ser més eficients”, en Josep Villarreal i en Rafael López també van presentar l’Acord com un espai compartit entre el govern de la ciutat i la societat civil per a la inclusió social.

Finalment, es va distribuir el nou díptic de l’Acord a les carpetes dels i les congressistes.

Al vestíbul de l’Estació del Nord, els nens i nenes han pogut provar esports com el golf, l’atletisme, el bàsquet o el tennis taula alhora que aprenien i coneixien els drets que els protegeixen.

La Festa de la Infància és una iniciativa de la Xarxa de drets dels infants de l'Acord Ciutadà que vol enfortir les capacitats de la ciutat en la defensa i la promoció dels drets de la infància, i que commemora l'aniversari de l'aprovació de la Convenció sobre Drets dels Infants de les Nacions Unides, aprovada el 20 de novembre de 1989.

[+] Més informació.

L’objectiu de la jornada va ser tractar de trobar solucions tecnològiques per a persones en risc d’exclusió, discapacitat o malaltia mental. Mitjançant els grups de treball que es van desenvolupar durant la sessió es van concretar una sèrie de reptes de futur, a partir dels quals des de Barcelona Activa, a través de l’Àrea de Promoció i la Xarxa d’Economia Social de Barcelona (XESB), concretaran les properes actuacions amb l’objectiu d’apropar la Mobile World Capital al sector de l’Economia Social.

[+] Més informació i consulta dels 10 reptes de futur per assolir una tecnologia per a tothom.

Entre els guardonats d’aquesta edició es troba el programa “El Món a Rac1” en la modalitat de ràdio pel rigor mostrat en els reportatge Capricis de la puta vida i Si tu vols ells poden.

Pel que fa a la modalitat d’internet, s’ha premiat a l’Associació Xarxa Digital Catalana pel web www.social.cat, valorant l’impacte que aquesta plataforma ha tingut en la línia d’acció social.

En la modalitat de premsa s’ha destacat la secció “Catalunya vol viure amb dignitat” del diari El Punt Avui+ pel coratge que representa a l’hora de tractar els temes socials triats i l’èmfasi en incidir en una secció que té voluntat de continuïtat.

Finalment, destaca el documental Voluntaris de la productora Nova Veranda 2010, guardonat en la modalitat de televisió, per la qualitat de la imatge, la transversalitat del treball, el relat dels personatges i la bona projecció de la feina que realitzen les persones voluntàries.

[+] Més informació.

El Districte de les Corts impulsa aquest espai amb l’objectiu d’assolir una societat inclusiva, garantint la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la vida, amb la voluntat que la inclusió esdevingui una característica natural i inherent a qualsevol activitat social.

L’Espai està integrat per tres grans grups de membres: entitats de persones amb discapacitat, entitats del tercer sector, i empreses i institucions dels barris de les Corts. Tal i com indica el nom de l’Espai, cadascun d’aquests tres grups està format, aproximadament, per unes 20 persones membres.

L’Espai Inclusió 20+20+20 s’emmarca com una acció clau en el Pla per a la Inclusió 2012-2015 al Districte de les Corts i com a part del desenvolupament d’allò que contempla la Mesura de Govern “Les Corts, un compromís vers la inclusió”.

[+] Vídeo Espai d’Inclusió.

La targeta Barcelona Solidària s’ha engegat com la nova eina de l’Ajuntament i les entitats socials per a col·laborar amb l’alimentació bàsica de les persones en risc d’exclusió. El principal objectiu de la targeta és dignificar la recollida de menjar que aquestes persones podien fer únicament als centres socials, i que es complementa així amb un saldo que podran gastar en comerços d’alimentació de la ciutat, que tinguin la classificació CNAE (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques), amb descomptes del 3% sobre el preu habitual.

Diverses entitats socials com Càritas, Creu Roja, Sant Joan de Déu i l’Obra Social “la Caixa” també podran lliurar-les a les persones usuàries dels serveis socials, tal i com ja fa l’Ajuntament i, en menys de tres dies, la targeta s’activarà amb un saldo màxim de 500 euros, depenent de la situació de cada família.

Aquesta eina tindrà una caducitat d’un any i passat aquest temps es podrà recarregar per mitjà dels serveis socials, que revisaran que se’n faci un ús adequat per a aliments de primera necessitat.

[+] Més informació.
[+] Vídeo de la targeta Barcelona Solidària.

Aquest acord s’emmarca en la iniciativa del Departament de l’Àrea d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona Estratègia, BCN Antirumors, que promou el coneixement, el debat i la reflexió sobre els reptes que implica la convivència en la diversitat.

Un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona de cara als propers mesos és ampliar la difusió dels materials elaborats per Estratègia BCN Antirumors, per tal que arribin a un major nombre de ciutadans i ciutadanes. Fins al moment ja s’ha format a 760 voluntaris i voluntàries perquè s’incorporin als equips d’agents antirumors, fet que demostra un alt grau d’interès per part de la ciutadania vers aquesta iniciativa.

[+] Més informació.

Quin impacte ha tingut la crisi en entitats com la vostra?

La crisi ha tingut un gran efecte en les entitats socials. En primer lloc per la disminució dels recursos que les administracions destinen als serveis socials. En un moment d’augment de demandes d’atenció i assistència, és quan tenim menys recursos per poder donar-hi resposta. S’ha arribat a un punt en què hem detectat moltes més necessitats de les què podem absorbir.

Aquesta situació s’ha agreujat amb la desaparició de la PIRMI o RMI com la teníem entesa, que ha fet disminuir encara més els recursos en un mercat laboral cada vegada més precari i més constrenyit.

Ha canviat el perfil de dones que ateneu durant aquests anys de crisi econòmica i social?

Hem observat un augment de demandes per part d’un gruix important de dones que han arribat a situacions límit, però que no pertanyien als col·lectius d’exclusió que tradicionalment ateníem.

A aquelles persones de col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió molt específics o a aquelles persones que volien formar-se, s’hi ha sumat un gruix de dones que han perdut la feina, moltes de les quals són responsables familiars, o famílies monoparentals; en definitiva, dones que provenien de franges de població no excloses i que podien mantenir un nivell de vida digna.

Creus que persisteix la desigualtat o discriminació de gènere a la nostra societat?

En un inici, la crisi econòmica va afectar molt als homes degut, principalment, a l’enorme presència d’homes en el sector de la construcció, un dels més afectats. Aquest biaix de gènere va suposar que, en un moment determinat, s’equiparés la taxa d’atur d’homes i dones; una situació molt comentada.

Tanmateix, s’explica ben poc que l’atur de llarga durada afecta més a les dones que als homes i que, en canvi, es crea més ocupació masculina que femenina. Sens dubte, la descomposició de l’Estat del Benestar afecta molt més a les dones.

En quin sentit?

La reducció de serveis i prestacions socials ha comportat una major pressió i una major sobrecàrrega per a les dones. En són exemples la supressió d’ajuts i serveis de suport vinculats a la cura dels fills i filles o la reducció de la dotació econòmica destinada a la llei de la dependència, ja que les tasques de cura continuen estant suportades majoritàriament per dones.

La reducció del nombre de beques menjador o no poder apuntar els fills i filles a activitats extraescolars també afegeixen més pressió i sobrecarrega a les dones, provocant una major tensió i situacions d’estrès, així com un augment de malalties.

En termes de conciliació, doncs, es pot dir que s’ha produït un cert retrocés?

La conciliació al nostre país ha fet un important pas enrere, precaritzant encara més la situació de moltes dones. Encara és fa més difícil conciliar en un context advers quan les polítiques d’igualtat desapareixen.

Malauradament, i no és la primera vegada que passa, en situacions de dificultat, aquest tipus de polítiques no són prioritàries i se suprimeixen amb relativa rapidesa. La societat hauria de tenir interioritzada aquesta consciència de defensa de la igualtat de gènere i exigir-la a la classe política.

Creus que les noves generacions tenen més interioritzada aquesta consciència que planteges?

Desgraciadament el discurs imperant, que no és precisament el de la igualtat, va calant i ens afecta, fet que dificulta aquesta interiorització entre el jovent. A més, enquestes recents ens mostren una dada preocupant: la normalització de les situacions de violència de gènere entre els i les joves. Les situacions de violència es generalitzen o normalitzen, es banalitzen o s’exalten en cançons, pel·lícules, etc. i això no ajuda.

Només una dada que resumeix la lentitud dels avenços: en 10 anys els homes només han augmentat en 10 minuts el temps que dediquen a les tasques de cura. Una mostra més de la importància d’impulsar polítiques de gènere.

Ara que hem commemorat el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, s’ha produït una disminució d’aquesta violència com apunten alguns titulars que hem pogut llegir recentment?

Sí que és cert que fins el moment s’han detectat menys denúncies per raons de violència de gènere. Tot i així, cal fer una reflexió al respecte, especialment per evitar baixar la guàrdia i reduir l’optimisme de certs titulars.

Una reducció de les denúncies no implica un descens de les situacions de violència de gènere. La crisi ha fet menys visible aquesta realitat, ja que moltes dones no denuncien les situacions tan dures que pateixen perquè no veuen sortides a la seva situació, per manca de recursos o suports. Són necessaris més recursos (pisos d’acollida, pisos ponts, ajuts a l’escolarització dels fills i filles) que permetin a les dones que ho necessiten sortir de situacions límit, i no tants portals web d’atenció a les dones, com ara ens anuncia el govern espanyol com a mesura “estrella”.

Fa un parell d’anys heu promogut la Xarxa Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS). Quin és el seu objectiu?

La Xarxa, integrada actualment per més de 100 dones, neix de la constatació que a les entitats del sector social, malgrat hi ha més presència de dones, també es produeix un biaix de gènere. Des de DDiPAS estem estudiant aquesta realitat i promovent canvis i mesures per solucionar aquest desequilibri, a través de la sensibilització i la mobilització. El sector social no es pot permetre aqueta discriminació.

Ara que des de l’Acord Ciutadà estem elaborant l’Estratègia compartida per una ciutat més inclusiva, quines consideres que són les principals prioritats en matèria d’equitat de gènere i empoderament de les dones?

L’objectiu prioritari ha de ser desenvolupar polítiques de gènere, des de les institucions i les entitats, per tal de poder avançar. En segon lloc, cal obrir processos de sensibilització en tots els sectors per fer evident aquesta situació de discriminació. I finalment, per tal de poder fer polítiques efectives, és fonamental destinar-hi recursos: sense els recursos no hi ha polítiques d’igualtat possibles, i no s’acabarà amb el desequilibri de gènere que pateix la nostra societat.

Per acabar, quin missatge voldries compartir amb les entitats membres de l'Acord?

Una societat que vulgui posar la vida de les persones al centre de la seva acció, no és possible sense equitat de gènere; sinó, ni és justa, ni és habitable.

L’informe, elaborat per ECAS i l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) per encàrrec de la Generalitat, va ser presentat el passat 22 de novembre.

El document reflecteix els avenços i les assignatures pendents de Catalunya en l’àmbit de la immigració: per una banda s’ha acollit més d’un milió de persones; per l’altra, la plena integració continua sent un repte no assolit. En definitiva, l’informe conclou que “Catalunya acull, però mostra dèficits d’integració”, i vol contribuir al disseny de les polítiques públiques que permetin assolir la ciutadania plena de les persones immigrants a Catalunya.

[+] Llegir o consultar l’informe.

El proper dia 12 de desembre es celebrarà el “Business with social value”, una gran trobada que tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya entre empreses mercantils i centres especials de treball.

L’objectiu d’aquest acte és que les empreses coneguin més i millor els productes i serveis que ofereixen les persones amb discapacitat.

L’esdeveniment serà gratuït i va dirigit a directius, responsables de recursos humans, caps de compres, directius de responsabilitat social corporativa i directors de màrqueting, entre altres agents econòmics i socials.

[+] Més informació.

Entre els dies 13 i 22 de desembre tindrà lloc la segona edició de la Fira solidària de Nadal d’economia social.

Durant aquests dies s'exposaran i es vendran els productes de qualitat elaborats per més de 30 entitats, empreses i centres especials de treball de la Xarxa d'Economia Social que treballen en l'àmbit de la inserció sociolaboral, i que formen part de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.

Aquest any la Fira comptarà amb la presència de 24 casetes, on es podrà trobar una varietat de regals solidaris d’agricultura ecològica, jocs, artesania, etc.

[+] Més informació.

La European Social Research Unit, de la Universitat de Barcelona, organitza la conferència final del projecte LinkAge: Labour Market Integration of Vulnerable Age Groups trought Social Dialogue, que tindrà lloc el 13 de desembre a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

A la conferència es presentaran els principals resultats de la investigació, en dues sessions temàtiques i una taula de debat, que es discutiran amb experts especialitzats en el camp d’estudi. Les presentacions obriran un debat entorn les experiències dels treballadors joves i grans i les postures adoptades pels sindicats, des de diferents perspectives proposades per destacats experts en aquest camp. El debat també comptarà amb aportacions sindicals, responsabilitats polítiques i el públic en general.

[+] Més informació.
[+] Confirmació d’assistència fins el 30 de novembre al telèfon 93 403 77 80 o al correu electrònic.

El proper dimarts 17 de desembre la Fundació Ared celebra la seva nit més especial de l’any, en una seu renovada on es podrà gaudir d’un Sopar Solidari.

Podeu confirmar la vostra assistència abans del 9 de desembre.

[+] Confirmació d’assistència al telèfon 933513865 o al correu electrònic.

L’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona ha convocat la vuitena edició del Premi Josep Maria Rueda amb la voluntat de reconèixer projectes d’intervenció social al voltant de l’acció comunitària.

El Premi té com a objectiu l’impuls de projectes i actuacions que fomentin processos participatius, enforteixin el teixit social i augmentin la capacitat organitzativa de la comunitat.

[+] Més informació i bases de la convocatòria.