A través de la pàgina web de l’Acord podeu afegir les accions que realitzeu des de la vostra entitat i sumar-les a l’Estratègia, així com consultar les actuacions que les diverses entitats i organitzacions de la ciutat, les xarxes d’acció i l’Ajuntament de Barcelona ja han incorporat.

[+] Afegir actuacions a l’Estratègia compartida.

L’Audiència pública és una forma de participació de l’alumnat de la ciutat –de 6è de primària fins a batxillerat- per tal que facin propostes a l’Ajuntament de la ciutat, donant veu als ciutadans i ciutadanes més joves. Després d’un procés de reflexió i treball col·lectiu durant el curs escolar, el jovent presenta les seves conclusions en una audiència pública presidida per l’Alcalde.

Els principals objectius d’aquesta edició són la reflexió i el debat sobre accions per assolir la meta d’una Barcelona més inclusiva i solidària, donar a conèixer experiències d’inclusió que es desenvolupen als barris de la ciutat i presentar l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el conjunt d’entitats i associacions socials de la ciutat que treballen conjuntament per afavorir la inclusió social.

La nova web neix amb la intenció de ser un punt d'informació i referència per a totes les entitats i empreses que treballen dins de l'Economia Social, així com de recollida i difusió de notícies, activitats, esdeveniments, etc. que visualitzin la important tasca d'aquestes entitats i empreses socials.

La web té la voluntat d’aconseguir una més gran comunicació entre totes les entitats i també cap a la resta d'agents econòmics i socials de la ciutat de Barcelona, per tal de crear un entorn més social, just i sostenible.

[+] Consultar la nova pàgina web de la xarxa.

L’elaboració del vídeo s’emmarca en l’objectiu de la xarxa de visualitzar i posar en valor el treball de les entitats de la xarxa i de l’economia social a Barcelona.

Us animem a fer difusió d’aquest recurs!



[+] Veure el vídeo a Youtube.

Les 23 entitats participants han valorat molt positivament aquesta experiència tant per poder estar presents en una competició internacional d’aquestes característiques, com per l’oportunitat que representa per poder sensibilitzar la ciutadania i fer difusió de la tasca que desenvolupen i dels projectes que tenen en marxa.

L’organització d’activitats i tallers tant per part de persones voluntàries, com de persones usuàries o professionals de les entitats, van dinamitzar l’activitat al Village i van contribuir a traure l’atenció d’esportistes, turistes, infants i barcelonins i barcelonines.

Concretament, han participat les següents entitats: l’Associació Benestar i Desenvolupament, l’Associació Catalana de Llevadores, l’Associació Discapacitat Visual Catalunya, l’Associació voluntaris 2000, Càritas, el Club Esportiu LGTB Panteres Grogues, CONEX-Fons de Coneixement i Experiències, DINCAT, El Gra de Blat, la Federació ACELL, la Federació Catalna d’Associacions Familiars d’Alzheimer, la Fundació Ared i Salta Empresa d’Inserció, la Fundació Esclerosi Múltiple, la Fundació Esportsalus, la Fundació IReS, la Fundació Mambré, la Fundació Síndrome Tourette, la Fundació Tallers, el Grup Àgata i la Fundació Oncolliga, LGTB UGT Catalunya, SICAR cat – Adoratrius i el Telèfon de l’Esperança.

La temporada arrenca marcada per la incorporació al projecte de les programacions de visites a exposicions i activitats als museus MACBA, MNAC, CCCB, la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona.

Aquelles entitats socials que estiguin interessades a assistir a alguns dels espectacles dels 29 equipaments culturals i d’arts escèniques de Catalunya que ofereixen places a preu reduït per a col·lectius socials poden fer la sol·licitud d’espectacles la setmana del 23 al 27 de setembre per a assistir a representacions entre l’octubre i el desembre de 2013.

Enguany es consolida “Un matí d’orquestra a l’Auditori”, una activitat adreçada a persones amb discapacitat intel·lectual; i continua amb força el curs en arts escèniques, música i arts plàstiques i visuals “Educa amb l’Art”, que s’adreça a educadors i educadores socials per tal que utilitzin les arts en el dia a dia dels seus centres amb les persones usuàries.

[+] Consultar la nova web d’Apropa Cultura.

Amb la campanya, que va començar el dia 1 de juny i va prorrogar-se fins a finals de juliol, es pretenia sensibilitzar a la ciutadania sobre la realitat de la pobresa, especialment durant els mesos d’estiu, i promoure la col·laboració amb el Banc dels Aliments durant tot l’any.

La campanya ha destacat per l’àmplia resposta ciutadana, atès que més de 600 entitats, organitzacions i institucions d’arreu del país s’han sumat a la campanya realitzant activitats de tota mena (culturals, esportives, recaptes, donacions, etc.).

[+] Més informació i consulta de les entitats que han participat i les activitats realitzades.

La FECETC agrupa a 60 Centres Especials de Treball de Catalunya, i representa a uns 4.500 treballadors i treballadores. El conjunt del sector dóna feina a 14.196 persones, de les quals 12.239 són persones amb discapacitat (7.093 amb especials dificultats i 5.146 persones que tenen fins a un 33% de discapacitat).

Què és la FECETC? Quins projectes desenvolupa?

La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya és una patronal dels Centres Especials de Treball que té com a objectiu fomentar la inserció laboral de les persones amb discapacitat i potenciar els centres prioritzant la seva viabilitat econòmica, productiva i empresarial.

Tenim dues grans línies d’acció: una línia de representació dels Centes Especial de Treball (CET) davant l’Administració, de negociació del conveni col·lectiu del sector de les persones amb discapacitat davant els agents socials, d’incidència en acords estratègics per buscar solucions a les necessitats dels CET; i una segona línia més vinculada a serveis de suport a les persones amb discapacitat, com ara un servei de suport a la integració laboral.

Quina diagnosi fas del sector? Quines dificultats travessa la inserció laboral de les persones amb discapacitat?

Són moments adversos i complexos, especialment per a aquells Centres Especials de Treball on el finançament públic, a través de subvencions, representa un percentatge important del seu pressupost. Quan els ingressos de les Administracions públiques cauen, com ara succeeix, les aportacions es redueixen i els CET s’han d’ajustar, produint-se situacions conflictives, de tensió.

Els CET que formen part de la FECETC, si bé són empreses socials, s’han orientat tradicionalment al mercat i a la sostenibilitat en base a la seva eficàcia en un mercat competitiu. En moments adversos, aquestes centres tenen més capacitat per mantenir-se i subsistir ja que depenen en menor mesura del finançament públic.

Actualment ens és molt complicat aconseguir finançament per part de les entitats financeres, tenim un plus de dificultat en relació a qualsevol altra empresa. En aquest context, és molt difícil garantir la viabilitat econòmica i la sostenibilitat dels CET.

Com es pot millorar la inserció laboral d’aquest col·lectiu, especialment en un moment on la taxa d’atur al nostre país és tan elevada?

Per desgràcia, el col·lectiu de les persones amb discapacitat està molt estigmatitzat i afronta moltes dificultats, resistències i barreres per a una completa normalització. Segurament necessitem temps per assolir aquesta normalització, que passa, en bona part, per aconseguir un canvi a nivell cultural, com fa 40 o 50 anys va succeir amb la incorporació de la dona al mercat de treball.

Alhora, ens cal fer pedagogia a la societat sobre la nostra tasca i sobre la situació de les persones amb discapacitat, com també a les empreses per tal que promoguin el trànsit de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària.

Malauradament, en moments de crisi, intentar visualitzar el col·lectiu és complicat, especialment quan tanta gent intenta aconseguir un lloc de treball. És cert que la taxa d’atur del nostre país és preocupant, especialment la de la gent jove, que supera el 50%, però cal tenir present que la taxa d’atur de les persones amb discapacitat és del 73%. Aquesta dada no és tan coneguda, si bé en cap cas ha de portar a una confrontació entre col·lectius.

En aquest sentit és molt important la visualització, com la que té lloc a la Fira d’Economia Social, que el Nadal passat va celebrar-se per primera vegada a Barcelona.

Quins beneficis aporta la Fira d’Economia Social?

En primer lloc, i molt important, facilita aquesta visualització en molts sentits. Permet fer visible uns productes de qualitat que són adquirits precisament per aquesta qualitat; fet que esdevé un estímul per la persona amb discapacitat i li reporta motivació i realització personal. Al seu torn perquè els clients visualitzen, més enllà del producte, de quin tipus de fira es tracta, i s’acosten a la realitat del nostre col·lectiu. Finalment, per al conjunt d’agents que intervenim també és una oportunitat per donar-nos a conèixer.

També genera una reputació de marca important, essencial per als Centres Especials de Treball. Tenim moltes esperances posades en la Fira, ja que genera moltes oportunitats.

Quina valoració fas del treball de la Xarxa Economia Social de Barcelona. Quines són les prioritats que consideres clau?

Disposar d’una xarxa específica d’economia social en una ciutat com Barcelona és clau i és un molt bon indicador de les prioritats de la ciutat, al mateix temps que permet visualitzar de forma singular l’economia social sota el paraigua i el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona.

La tasca de la Xarxa és molt rellevant, però no sempre és senzilla ja que està integrada per moltes entitats, molt diferents entre elles, i fins i tot amb realitats diverses i interessos no sempre compartits.

En aquest sentit, hem de fer esforços per centrar-nos en allò que ens permet sumar. La Xarxa ha de consolidar-se i ha d’avançar per reflectir i focalitzar molt més i millor la realitat de l’economia social a la ciutat. Evidentment, però, tenim un pla de treball centrat en la transferència i l’intercanvi de coneixements, l’oferiment d’eines de gestió i millora organitzacional, la relació amb altres xarxes, l’aposta pels intercanvis a nivell europeu, etc.

Com creus que ha d’avançar el sector?

Com a sector, en general, ens cal reorganitzar-nos i adaptar-nos. Actualment el sector està molt atomitzat, molt concentrat a l’entorn de Barcelona i la seva conurbació, alguns CET generen poc valor afegit, ens cal millorar la gestió d’alguns centres...

En el nostre cas, tenim molt present que ens cal teixir acords de col·laboració entre els centres, que hem de col·laborar amb l’empresa ordinària, estudiar aliances i vies de cooperació per poder tenir la solvència econòmica i financera suficient per emprendre nous projectes o per participar en concursos públics. Per tot això necessitem donar-nos més a conèixer, obrir-nos a nous mercats, buscar i generar noves oportunitats.

També entenem que els CET han de tenir una plantilla formada per persones amb pluridiscapacitat, i no només per persones d’un únic col·lectiu, amb una discapacitat específica. D’aquesta manera les capacitats d’una persona cobreixen les capacitats de les altres i podem fer activitats que s’ajustin a les capacitats de cadascuna.

Darrerament la FECETC i ECOM heu signat un acord de col·laboració per sumar esforços per defensar els Centres Especials de Treball. En què consisteix?

És un primer acord, important, en un moment especialment complicat per al sector, que posa de manifest la voluntat de dialogar i treballar plegats per tirar endavant iniciatives que beneficiïn al sector i al col·lectiu de les persones amb discapacitat. Estem posant per davant els objectius de les persones amb discapacitat dels objectius o interessos d’una o altra entitat o institució; fet que representa un gran pas endavant.

Ara caldrà avançar, seguir caminant per arribar a acords concrets en aspectes determinats, especialment en dos grans àmbits: l’àmbit estrictament polític, com a actors amb voluntat d’incidència que som; i l’àmbit dels serveis, per esdevenir més eficients en l’organització i la prestació de serveis, de tal manera que puguem arribar a noves línies d’actuació compartint i racionalitzant recursos i estructures.

En una primera part s’analitza l’evolució del mercat de treball posant l’èmfasi en els canvis que han experimentat els salaris i les rendes dels treballadors i treballadores amb l’arribada de la crisi. En la segona secció s’aborda la distribució de la renda disponible de les llars i el risc de pobresa de la població catalana des de dues perspectives complementàries; la pobresa monetària i el risc de patir privació en el consum de béns materials bàsics.

[+] Llegir l’informe.

El projecte neix de la necessitat d’expressar el sentiment d’estima vers Barcelona i la polsera vol representar allò que és Barcelona, el seu caràcter: la seva arquitectura, la seva gastronomia, el seu clima, els somnis que en ella s’hi fabriquen o les oportunitats que et brinda. I també, solidaritat, com ho demostren la multitud d’iniciatives solidàries que tenen i han tingut lloc a la nostra ciutat.

[+] Més informació.

L’espai #ARAfempinya, que també es pot consultar online, ja ha tingut com a protagonistes entitats com Arrels Fundació, el Casal dels Infants, la Fundació Salut i Comunitat, la Fundació Acollida i Esperança, Projecte Home, la Fundació Ser.gi, la Fundació Marianao o la Fundació El Llindar; a més d’una entrevista a Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.

[+] Consultar l’espai #ARAfempinya.

L’Institut Català Internacional per la Pau commemora el Dia Internacional de la Pau el divendres 20 de setembre amb un acte institucional a la seva seu.

Durant l’acte es llegirà una declaració institucional i es farà públic el guanyador/a del Premi ICIP Constructors de Pau 2013, un guardó que reconeix les persones, entitats o institucions que han contribuït de manera dilatada a la construcció i el foment de la pau.

[+] Més informació.

Dissabte 21 de setembre tindrà lloc al Velòdrom d’Horta aquesta festa solidària organitzada per la Fundació Ramon Martí Bonet contra la ceguera.

Amb el projecte “Visió per a tothom a Catalunya”, la Fundació Ramón Martí Bonet vol poder cobrir les necessitats oftalmològiques de persones en situació de pobresa i risc d’exclusió.

[+] Més informació.

Dimecres 25 de setembre ECAS celebra els seus 10 anys d’existència a la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona.

Durant l’acte intervindran Montse Tohà i Teresa Crespo i es projectarà un vídeo realitzat per l’Agència de Comunicació Social sobre la funció i l’impacte de les entitats socials.

[+] Més informació i inscripcions.

ECAS presenta aquesta jornada on es presentaran experiències per reduir les desigualtats que s’estan duent a terme a Europa.

La jornada tindrà lloc durant tot el dijous 26 de setembre al Palau Macaya de Barcelona. Les inscripcions s’obriran a finals d’agost.

[+] Més informació i programa.

En el marc de la commemoració del Dia Internacional de la Gent Gran, el dilluns 30 de setembre tindrà lloc la jornada “Quan l’esport es fa gran: l’activitat física en l’envelliment saludable”.

La jornada vol posar en valor la pràctica esportiva, entesa com una activitat física i saludable, la qual fomenta l’envelliment actiu. També pretén visibilitzar algunes bones pràctiques, així com promoure que les persones grans puguin realitzar una activitat física adequada al seu perfil.

Aquesta jornada està adreçada prioritàriament a les persones prescriptores i facilitadores de l’activitat física i saludable en l’àmbit de les persones grans, i a les entitats i institucions en l’àmbit de la gent gran.

[+] Més informació, programa i inscripcions.

ECAS, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i el suport de l’Obra Social “La Caixa”, organitza uns tallers de formació en SROI (Social Return On Investment).

Es constituiran dos grups –un d'entitats específicament d'inserció laboral i un per a entitats socials en general– i cada taller constarà de quatre sessions de dues hores de duració.

L'objectiu és que els participants adquireixin les competències necessàries per iniciar un procés d'anàlisi del retorn de la inversió social a les seves entitats.

[+] Més informació i inscripcions.

La Fundació Acció Solidària Contra l’Atur convoca la 16a edició dels Premis a la inserció laboral Josep M. Piñol.

L’objectiu dels guardons és reconèixer la innovació i la trajectòria de les entitats que treballen per la inserció de persones i col·lectius en situació d’exclusió social.

Entitats, empreses i persones poden participar en les dues categories dels premis: el premi a la millor iniciativa innovadora contra l’atur; i el premi a la trajectòria en favor de la inserció laboral. La dotació d’ambdós premis és de 10.000 euros.

[+] Més informació i bases de la convocatòria.

Dilluns 30 de setembre finalitza el termini de presentació de candidatures dels préstecs extraordinaris per crear ocupació que ofereix la Fundació Acció Solidària contra l’Atur.

Els préstecs es concediran a emprenedors i emprenedores individuals o a empreses noves o de creació recent que presentin un projecte que realitzi, consolidi o ampliï una activitat i que asseguri nous llocs de treball estables i pel qual es necessiti finançament. L’import de cadascun dels préstecs serà de fins a 30.000 euros sense interessos i una devolució lineal de màxim 5 anys.

[+] Més informació i bases de la convocatòria.