El Pla s’ha elaborat i es pot sintetitzar a partir de 3 grans idees:

• Transformar l’Administració municipal en un instrument que treballi la inclusió des de tots els àmbits.
  
• Promoure la cohesió social amb l’adopció de plans sectorials i de programes per a tots els col·lectius que requereixen mesures especifiques.
  
• Impulsar una estratègia compartida de ciutat que contempli accions que es desenvoluparan també des del teixit associatiu, sumant iniciativa ciutadana a l’esforç municipal.
  

El Pla desplega un total de 88 objectius i 192 actuacions articulats en quatre objectius estratègics:

• L’Ajuntament de Barcelona, una administració municipal inclusiva.
  
• Barcelona, ciutat inclusiva i cohesionada.
  
• Les persones i el barri, centrals en les polítiques de qualitat de vida i igualtat.
  
• Una estratègia compartida amb la societat civil i la ciutadania.
  

Des de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva s’establirà aquesta estratègia compartida amb el teixit associatiu i el tercer sector social de la ciutat amb la voluntat d’implicar la ciutadania, enfortir el treball comunitari i promoure la solidaritat entre veïns i veïnes.

El disseny del Pla per a la Inclusió Social és el resultat d’un ampli procés participatiu, especialment en el marc de l’Acord Ciutadà, el Consell Municipal de Benestar Social i els i les professionals de les diferents àrees de l’Ajuntament, sobretot de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports.

[+] Consultar el Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015.
[+] Llegir la nota de premsa.
[+] Veure el vídeo.

Durant l’any es posarà l’accent en aquells drets i fites que s'han aconseguit per al conjunt de ciutadans i ciutadanes europeus amb la intenció de respondre a les expectatives ciutadanes de cara al futur. Diversos actes durant l'Any Europeu abordaran la manera com els ciutadans de la UE poden beneficiar-se directament dels seus drets i de les polítiques i programes vigents.

Des de les administracions públiques i la societat civil es promourà una ciutadania activa, una ciutadania participativa, implicada amb la seva comunitat, democràtica, on els ciutadans i ciutadanes puguin exercir els seus drets cívics, socials i polítics.

En el marc de l’Any Europeu, s’han impulsat una sèrie de debats públics oberts sobre el futur d’Europa i per debatre entorn els drets europeus sota el lema “Es tracta d’Europa. Es tracta de tu. Participa en el debat” que es realitzaran durant tot l’any als diferents països de la Unió Europea.

[+] Web de l’Any Europeu dels Ciutadans.

Aquest servei, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ofereix una família propera que complementi i ajudi la família necessita atenent el nen o nena.

Els seus eixos fonamentals són:

• La proximitat: manté l’infant tan a prop del seu entorn habitual com sigui possible.
  
• La temporalitat: el període de col·laboració dura fins que es resol el problema que l’ha motivat.
  
• La voluntarietat: és fruit de l’acord entre ambdues famílies.
  
• La complementarietat: la família col·laboradora ajuda la família de l’infant complementant-la, sense substituir-la.
  

Existeixen diverses formes de col·laboració: en hores o dies pactat, en caps de setmana o vacances o per un període de temps que pot oscil·lar des d’uns quants dies fins a uns mesos.

[+] Més informació.

Durant la sessió es va explicar la singularitat de l’Acord, el procés participatiu del Pla per a la Inclusió Social de Barcelona dut a terme en el marc de l’Acord i es van analitzar els principals reptes d’inclusió social de la ciutat.

A aquesta sessió van assistir les entitats membres del Consell, diverses persones convidades en representació de les 9 xarxes d’acció de l’Acord i les persones referents de cadascuna de les xarxes.

Posteriorment, a la Sala Lluís Companys, l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, acompanyat per la Tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, la presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras, i la coordinadora de Creu Roja a Barcelona, Antònia Giménez, van presentar en roda de premsa el Pla per a la Inclusió Social 2012-2015.

[+] Consulta les principals intervencions del Consell de govern.

Per superar amb èxit els canvis en l’enfocament de les polítiques socials i la seva gestió a la ciutat que comporta la crisi que estem vivint, es va considerar oportú celebrar aquesta sessió en la qual es va debatre entorn els elements característics d’una cultural innovadora i creativa i es van presentar diverses experiències innovadores.

El paper de l’Acord, com a element d’innovació en sí, i com a possible difusor de la innovació en projectes socials a Barcelona també van centrar les diverses intervencions.

Josep Maria Miró, director de Projectes d’Innovació Social de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, David Cortes, de Coperfield, Lota Hassi, professora d’ESADE, Miquel de Paladella, d’UpSocial, Montse Cervera, d’Antares Consulting, Pablo Sánchez, de Roots for Sustainability, Sascha Haselmayer, de Citymart.com i Xavi Campos, del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, van ser les persones ponents de la sessió.

Les taules de deliberació són uns espais de trobada per debatre fenòmens socials i temes d'interès de la ciutat impulsats per l’Acord amb la voluntat d’afrontar i aprofundir sobre temes claus, de facilitar l’intercanvi entre les entitats de l’Acord, i de donar lloc a noves estratègies i innovacions de manera col·laborativa.


[+] Escolta les principals intervencions.

Què entenem per innovació social? Quines característiques la singularitzen?

Innovació social és una enciclopèdia oberta i gratuïta feta per tothom, amb tothom, i per a tothom (Wikipedia); enlloc d’una enciclopèdia digital de pagament feta per experts i impulsada per l’empresa més gran del món (Microsoft Encarta). És una presó centrada en la teràpia, l’educació i la rehabilitació (UTE Villabona); en comptes de la presó que és escola de delinqüència. És la creació d’un ofici nou per a dones invidents, el d’examinadora mèdica tàctil, que amb tècniques no invasives és capaç de detectar tumors a mames, aprofitant les seves capacitats especials (discovering hands); en comptes de veure a les persones amb discapacitat només per allò que no poden fer.

Estem parlant d’aquella innovació que permet respondre a un problema social de forma més eficaç, eficient, sostenible o justa.

Quins elements caracteritzen o marquen una societat innovadora?

Visió, coneixement, empenta i ètica. Una societat innovadora té:

Persones que vegin les coses no només com són, sinó també com podrien ser. Gent amb esperit crític, que pensi en gran i que qüestioni el que no li agrada. Això és visió.

Persones que rasquin per conèixer les coses en profunditat, que vegin les connexions i els processos, i sobretot que coneguin els fets, que es basin en dades empíriques. Això és coneixement.

Persones que arrisquin, motivades per la possibilitat de tenir èxit, no per la por al fracàs; gent que emprengui... per tant, amb empenta.

Persones compromeses, que s’indignin amb la injustícia, que busquin generar valor social per a tothom i, especialment, pels més vulnerables, parant atenció tant al què, com al com.

Com es pot estimular una actitud més creativa o innovadora?

Des del punt de vista de les persones i les organitzacions, es necessitaria, en primer lloc, autocrítica i honestedat en preguntar-se si som realment part del problema o de la solució. Masses organitzacions i institucions s’enfoquen en existir i no en solucionar problemes.

En segon lloc, qüestionar constantment el plantejament. “No es pot pretendre resoldre un problema amb la mateixa mentalitat que va ser creat”. També ajuntar factors, elements, serveis, i barrejar públic i privat, online i offline, tradició i modernitat, petit i gran... perquè les millors solucions són sistèmiques i el millor impacte és el col·lectiu.

Finalment, buscar la creativitat en obert i col·laborant, compartint recursos i idees, buscant aliances que ens complementin, buscant inseminar col·lectivament, enriquint els altres per tal que enriqueixin el nostre projecte.

Consideres que Barcelona és una ciutat innovadora? Què cal fer per avançar en aquesta direcció?

Sí, i clarament a través d’un exemple: dels 23 emprenedors i emprenedores socials seleccionats per Ashoka a Espanya, 10 són catalans. Això sense comptar les moltes persones que encara no han detectat.

Potser els dos grans reptes que tenim són: escala i internacionalització. Moltes innovacions barcelonines no surten de l’àmbit local, tot i tenir un potencial transformador grandiós. Ens fa falta pensar una mica més en gran, i sobretot col·laborar més i millor. Aquí tenim una cultura de la iniciativa petita liderada per una sola persona. Seria un gran pas avançar cap a iniciatives col·lectives basades en la col·laboració. Això és la clau per aconseguir escalar una anècdota local.

L’altre repte, és quelcom que els asiàtics fan molt bé: copiar, adaptar i adoptar. Estar constantment a l’aguait d’allò es fa a altres països, i no només els habituals referents europeus, sinó també a països on estan acostumats a fer molt amb poc: els països emergents i aquells menys desenvolupats. Hauríem de fomentar al màxim l’intercanvi i l’aprenentatge mutu.

Com es pot promoure la innovació social des de l’Administració pública? I des de l’Ajuntament de Barcelona?

L’Administració s’ha adonat que ja no pot confiar en la inèrcia. Les demandes socials van en augment i els recursos per respondre-hi estan minvant. Això significa que cal innovar.

Des de l’Ajuntament de Barcelona em consta que s’està apostant per la innovació social, a través de moltes iniciatives de petita escala en diversos àmbits: habitatge, prestació de serveis socials, empoderament col·lectiu de persones en situació de risc, ocupabilitat de persones amb discapacitats, suport a les famílies monoparentals, lluita contra l’atur juvenil, etc.

La clau és que l’Ajuntament continuï arriscant innovant, sabent que els petits fracassos són inevitables per aconseguir els grans èxits. Fracassar està bé, és útil, però només si es fa en petit i l’impacte és menor.

A més d’arriscar, cal tenir paciència. Hi ha poques solucions-miracle. No vull dir que no existeixin innovacions que puguin tenir resultats ràpidament. Tanmateix, les solucions més poderoses, les més disruptives, solen requerir temps.

I, finalment, l’Ajuntament ha de continuar promovent les solucions col·lectives híbrides, que combini actors diferents (públics, privats, del tercer sector) i que barregi idees i serveis. Hi ha molt potencial de millora en la des-departamentalització de les solucions als reptes de ciutat.

Com creus que l’Acord Ciutadà pot ser motor d’innovació en polítiques i projectes socials a la ciutat?

L’Acord Ciutadà és l’espai idoni per tractar les solucions col·lectives híbrides i innovadores que comentava. Els incentius per a la innovació hi són tots: no tenim els recursos que teníem abans i les demandes socials són cada vegada més grans. L’Acord ha de permetre augmentar la capacitat conjunta d’actuar per la inclusió social, promovent la innovació social.

L’Acord ha de facilitar ajuntar factors, elements i serveis, i barrejar sectors, àmbits, etc.

Experiències d’innovació al nostre país

Es presenten, en primer lloc, 4 exemples de diversos àmbits, del camp del finançament, l’habitatge, l’educació i l’energia, si bé cal tenir present que n’hi ha moltíssims més!

Les comunitats autofinançades (CAF) promogudes des de Winkomun, i altres associacions com ACAF, representen una innovació molt potent que soluciona els problemes d’accés al crèdit i l’empoderament col·lectiu de persones en risc d’exclusió social. Les CAF són petits grups que estalvien en comú, per poder-se prestar diners quan ho necessiten. Gràcies a les CAF els estalvis entre persones amb baixos recursos augmenta, de mitjana, en un 350% el primer any, i es proporciona accés a petits crèdits de forma instantània; els beneficis dels quals es reparteixen entre les persones membres. Fa vuit anys ho va iniciar en Jean Claude Rodríguez-Ferrera, i ara ja existeixen més de 80 grups al nostre país. A tot el món, ja les utilitzen més de 6 milions de persones.

Les cooperatives d’ús per accedir a l’habitatge que promou Sostre Cívic són un altre exemple. Es centren, bàsicament, en la promoció de cooperatives on la propietat dels habitatges resideix en mans de la cooperativa, i on les persones membres participen i gaudeixen d’un ús indefinit de l’habitatge a través d’un dret d'ús assequible. La cooperativa d’ús és un model més barat d’accés a l’habitatge que frena l’especulació i flexibilitza el mercat.

Un altre exemple és la Fundació Itinerarium, que promou noves metodologies d’aprenentatge mitjançant la tecnologia, convertint els professors i professores en facilitadors i els alumnes en protagonistes de la seva pròpia educació. Es promou el compromís social de nens i joves, millorant al mateix temps el seu aprenentatge en coneixements, capacitats, habilitats, actituds i valors a través de la metodologia de l'aprenentatge-servei, mitjançant la qual infants i joves treballen amb dos objectius prioritaris: adquirir coneixements i fer un servei útil per a la comunitat.

Un últim exemple, SomEnergia, una cooperativa que reuneix a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i assolir un model 100% renovable. En poc més de tres anys, s’ha convertit en comercialitzadora d'electricitat 100% renovable i ha iniciat els primers projectes propis de producció d'energia renovable. Ja té 5.000 socis i 3.000 abonats a qui se’ls garanteix que l'electricitat que els proporcionen prové de fonts 100% renovables.

Experiències internacionals d’innovació social

Tot seguit es presenten 5 experiències de l’àmbit social que s’han impulsat a altres països i que UpSocial investiga a través de la iniciativa SIC, Social Innovation for Communities.

Un metge alemany ha creat l’empresa Discovering Hands, la qual ofereix un nou ofici per a dones invidents d’alt valor afegit: les examinadores mèdiques tàctils. Les examinadores tàctils fan exàmens de mames per detectar els tumors. Aprofitant les seves capacitats especials, les examinadores tàctils ofereixen un diagnòstic millor i més barat per prevenir el càncer de mama.

I no només això: tenen una oportunitat laboral, i canvien la percepció pública de la gent en relació a la discapacitat.

JUMP Math és una metodologia creada al Canadà que garanteix que el 100% de l’alumnat de primària i els primers 2 anys d’ESO obtinguin resultats excel·lents en matemàtiques. Això no només fa disminuir radicalment el fracàs escolar, sinó que també canvia la percepció que els i les alumnes tenen d’ells mateixos: les matemàtiques deixen d’estar a l’origen del cercle viciós del fracàs escolar, i es converteixen en una eina que els permet agafar camins cap a emocionants èxits intel·lectuals.

AppsForGood és un programa que ensenya als nois i noies a dissenyar aplicacions mòbils per resoldre problemes de la vida real i millorar el seu entorn social. Utilitzant la motivació que genera entre els joves la tecnologia, promou l’emprenedoria social i augmenta la seva capacitat emprenedora i la seva confiança.

Els bons d'impacte social (o contractes de pagament-per-èxit) és un mecanisme innovador i molt potent de finançament de serveis socials enfocats a la prevenció. En comptes de concedir subvencions, l’Administració es compromet a pagar a una organització privada per resultats. Per exemple, si una organització privada aconsegueix disminuir la reincidència entre la població reclusa, generant, per tant, un estalvi a l’Administració, aquesta -en lloc d’atorgar-li una subvenció- firma un contracte pel qual pagarà una quantitat fixa per cada persona de més que no reincideixi en un determinat període de temps. Aquest programa permet a inversors privats finançar serveis de prevenció de la reincidència i, a les entitats treballar orientades a resultats.

I ANDES, una xarxa de botigues de queviures que ven verdures, fruita i aliments en general a persones amb baixos ingressos a un 10% del preu de venda habitual, gràcies a una gestió logística avançada dels excedents de la venda a l’engròs. La xarxa assegura una alimentació equilibrada a aquestes persones, augmentant la seva dignitat, i donant feina a persones aturades de llarga durada.

[+] Podeu trobar més exemples a la web d’UpSocial.

L’informe permet tenir una visió sobre l’impacte de la crisi a Espanya entre els anys 2009 i 2011. Segons mostra, Catalunya tenia, l’any 2011, un 23,3% de persones en situació d’exclusió social, gairebé 7 punts més que l’any 2009.

El document permet constatar la desigualtat en la taxa de pobresa entre les diverses comunitats autònomes, així com el grau d’avenç vers l’objectiu de reducció de la pobresa en el marc de l’Estratègia 2020.

[+] Llegir l’informe.

El Consell Municipal de Benestar Social us convida a l’acte de lliurament de la vintena edició dels Premis als Mitjans de Comunicació del CMBS.

L’acte serà presidit per la Tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos.

L’acte és obert a tothom

[+] Més informació i confirmació d’assistència al telèfon 93.413.26.49 o al correu electrònic.

L’Institut d’Infància i Món Urbà organitza les jornades “Trastorns, malestars i diversitat. Com abordem el TDAH?” que se celebraran els dies 24 i 25 de gener.

[+] Més informació i programa.

Els Premis UNICEF España tenen per objectiu posar en relleu el compromís i l'esforç de persones i institucions que han contribuït o contribueixen de manera significativa a canviar la vida dels infants més vulnerables i avançar en la defensa dels drets de la infància, que recull la Convenció sobre els Drets de l'Infant (1989).

UNICEF convoca aquests premis amb caràcter biennal en quatre categories internacionals: el premi Mobilitza, el premi Transforma, el premi Emprèn i el premi Joaquín Ruiz-Giménez.

[+] Més informació i formularis de presentació de candidatures.

L’Obra Social “la Caixa” ha obert la convocatòria de presentació de projectes per impulsar el foment de l’autonomia personal i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, i també aquelles persones que per raons d’envelliment o malaltia pateixen el deteriorament de les seves capacitats i de la salut.

Les línies d’actuació prioritàries són l’autonomia i desenvolupament personal, la prevenció de la dependència i atenció dels seus efectes, l’accessibilitat universal, la participació en la vida social, cultural, esportiva, en el lleure i oci, el suport psicosocial a l'entorn familiar i el foment i gestió del voluntariat vinculat als projectes.

[+] Més informació.

La Regidoria de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb Barcelona Activa, impulsen el procés d’elaboració del Pacte del Temps de Barcelona.

El Pacte recollirà els acords entre l’Administració, les organitzacions i la ciutadania per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a través de la millor gestió del temps.

Per iniciar el procés organitzen una primera taula sectorial del Pacte del Temps amb el sector empresarial el dimarts 5 de febrer a Can Jaumandreu amb la participació de membres de la Xarxa d’empreses NUTS i de la Xarxa d’economia social.