Els
actes de l'Acord Ciutadà en suport a la Marató per la pobresa
Gran suport ciutadà a la Marató
per la pobresa El Projecte Radars s’estén a
tota la ciutat En marxa la campanya per marcar
la casella de fins socials a la declaració de la renda
Sr. Àngel Miret, gerent de
l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Informe INSOCAT per a la
millora de l’acció social Impacte de la reforma de
l’assistència sanitària a Espanya
Agenda i convocatòries del mes
de juny
Noves entitats adherides a
l'Acord maig 2012
Projecte En residència,
creació als instituts de Barcelona El Centre d’acollida Assís ja
és a Facebook
Els
actes de l'Acord Ciutadà en suport a la Marató per la pobresa
Dijous 24 de maig l’Acord Ciutadà va organitzar l’Àgora ciutadana de la
Barcelona Social i un acte participatiu al parc de les Tres Xemeneies
per fer visible el treball que es desenvolupa a la ciutat per fer front
a la pobresa i per contribuir a la Marató per la pobresa promoguda per
TV3 i Catalunya Ràdio.
Uns actes que, d’una banda, han volgut reconèixer el conjunt de
persones i entitats que treballen per la Barcelona Social; i, de
l’altra, sensibilitzar i fer visible la important tasca que realitzen
les persones voluntàries vers la inclusió social a la ciutat.
A les 17 hores, a la seu de Sant Joan de Déu Serveis Socials, va tenir
lloc l’Àgora ciutadana de la Barcelona Social, un espai d’intercanvi i
debat en què van participar persones voluntàries del tercer sector
social, persones que tenen cura d’altres persones i grups d’ajuda mútua
i xarxes d’intercanvi.
L’Àgora, conduïda per la Sra. Ariadna Oltra, periodista i presentadora
d’Els Matins a TV3, va permetre conèixer de primera mà l’impacte social
de la tasca que realitzen les persones voluntàries amb persones en
situació de pobresa, el valor personal que els aporta aquesta tasca i
aquelles recomanacions que consideren claus per ajudar a construir una
Barcelona cada vegada més social.
Durant tota la tarda, el parc de les Tres Xemeneies del Poble Sec va
ser l’escenari d’un conjunt de tallers i actes per sensibilitzar la
ciutadania sobre el voluntariat i la pròpia Marató. Van tenir-hi lloc
diversos tallers i jocs, com el taller de papiroflèxia per fer cadires
de paper, el xiuxiueig de poemes de l’Associació Benestar i
Desenvolupament o el joc de la cadira. També van realitzar-se diverses
entrevistes dinamitzades pel Sr. Pere Tapias amb persones vinculades a
entitats socials o veïnals i a representants municipals.
Totes aquelles persones que ho van voler van poder deixar els seus
missatges per lluitar contra la pobresa en un gran mural de tela. Així
mateix, es va muntar un punt d’informació sobre l’Acord i el
voluntariat que va comptar amb la col·laboració de la Federació
Catalana del Voluntariat Social.
L’acte central va començar a les 19 hores, amb l’embolicada de la
cadira gegant ubicada al parc i amb els parlament de la Sra. Àngels
Guiteras, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de
Catalunya; i de la Sra. Maite Fandos, tinent d’alcalde de Qualitat de
Vida, Igualtat i Esports i presidenta de l’Acord Ciutadà.
A
continuació podeu veure el vídeo resum dels actes que l'Acord va
organitzar i que va emetre TV3 el dissabte 27 de maig durant la Marató:
La Marató per la pobresa de TV3 i Catalunya Ràdio, celebrada el
diumenge 27 de maig, va assolir una recaptació de 4.030.182 euros.
Aquests diners es destinaran a projectes que han presentat les entitats
del tercer sector social per atendre a les persones en situació de
pobresa o en risc d’exclusió social i vinculats a l’àmbit assistencial,
d’habitatge, inserció sociolaboral o infància.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya van organitzar 694 activitats
en suport a la Marató, bé per sensibilitzar i mobilitzar la ciutadania
sobre la realitat de la pobresa al nostre país, per donar a conèixer la
tasca que realitzen les entitats socials, o bé per recollir fons per a
la Marató.
Entre TV3 i Catalunya Ràdio van sumar més de 17 hores de programes en
directe, durant els quals es van emetre entrevistes, reportatges,
connexions fora del plató, entreteniment i actuacions, entre d’altres.
Durant tot el dia es van poder fer donatius al telèfon 905.11.50.50, un
telèfon que van atendre més de 1.700 persones voluntàries.
El període per fer donatius estarà obert fins al dissabte 30 de juny.
L’Ajuntament de Barcelona estendrà progressivament a tota la ciutat el
Projecte Radars.
Aquesta iniciativa, que va començar al Camp d’en Grassot del districte
de Gràcia, té com a objectiu contribuir a reduir el risc d’aïllament i
d’exclusió social de la gent gran, permetent que puguin continuar
vivint a casa seva gràcies a la complicitat del seu entorn.
El projecte és possible gràcies a la complicitat i participació de
veïns i veïnes observadors que vetllen, en el dia a dia, per les
persones grans que coneixen. Si detecten un canvi en la rutina diària
d’aquestes persones, en el seu comportament o en el seu aspecte, es
posen en contacte amb l’equip d’atenció social municipal.
Els radars són, en la seva majoria, veïns i veïnes, comerciants,
professionals i persones voluntàries que estan en contacte quotidià amb
la gent gran. Els seguiment de les persones usuàries també es realitza
des de la Plataforma de Seguiment Telefònic, que compta amb la
col·laboració d’Amics de la Gent Gran i Creu Roja.
A partir dels bons resultats i la bona valoració de l’experiència,
l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ha decidit estendre el
projecte a tota la ciutat, després de la implantació d’aquest al barri
del Coll, del districte de Gràcia, i de Galvany, al districte de
Sarrià-Sant Gervasi.
A finals de 2012 el projecte s’estendrà al Baix Guinardó. Entre els
anys 2013 i 2014 està previst que s’implanti a la resta de Gràcia i als
districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Eixample, Horta Guinardó, Sant
Martí, Les Corts i Sants-Montjuïc.
En
marxa la
campanya per marcar la casella de fins socials a la declaració de la
renda
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, amb la
col·laboració del Departament de Benestar Social i Família, ha impulsat
la campanya “El millor de la declaració de la renda” amb la voluntat
d’incentivar els i les contribuents a marcar la casella “altres fins
d’interès social” en la declaració de la renda.
La campanya, any rere any, vol recordar el dret de la ciutadania a
destinar el 0,7% dels diners de l’IRPF als programes socials de les
ONG, especialment en l’actual moment de crisi en què augmenten les
necessitats d’atenció de la ciutadania i dels col·lectius més
desafavorits.
A tall d’exemple, segons dades de la Taula del Tercer Sector, amb la
declaració de la renda de l’any 2010 es van distribuir a tot l’Estat
207 milions d’euros, que van beneficiar 410 entitats, les quals van
presentar 1.082 projectes d’actuació. Els diners es van destinar,
principalment, a col·lectius com la gent gran, les persones
discapacitades, la infància i les famílies o les persones immigrades.
Els darrers 8 anys la casella de fins socials ha augmentat un 127%. A
Catalunya un 45% de les persones contribuents marquen de manera
exclusiva la casella de fins socials.
Com valora la situació
social a la ciutat de Barcelona?
La situació, tant a la ciutat com al país i a Europa
en general, és especialment complicada per l’augment dels col·lectius
en risc d’exclusió, com ara la infància o aquelles famílies que no
perceben cap tipus d’ingrés. També hi ha un gran problema amb
l’habitatge, un bé que quan no es té fa augmentar exponencialment el
risc d’exclusió social.
En aquest marc, Barcelona no és de les ciutats que està pitjor. Les
dades d’atur, per exemple, és evident que són altes, però
comparativament no són de les més elevades.
Quines són les principals
necessitats socials que detecten?
N’hi ha una que no ens correspon estrictament com a
Àrea, però que és la més significativa i la més important en aquests
moments: l’atur. Hi ha moltes famílies de la ciutat que no perceben cap
tipus d’ingrés econòmic i que ja han esgotat totes les prestacions
d’atur.
L’habitatge, com comentava, és una altra necessitat bàsica, i també
comença a ser-ho l’alimentació. Per contribuir a pal·liar aquesta
necessitat hem hagut d’incrementar notablement, en un 70%, la despesa
en menjadors socials, i hem destinat 2,5 milions d’euros per poder
pagar una part de les beques menjador que la Generalitat no podia
assumir.
Aquests tres eixos centren de forma prioritària totes les polítiques
municipals d’inclusió.
Què és prioritari en
matèria d’habitatge?
Per exemple, és necessari incrementar de forma
notable els pisos d’inclusió, els pisos d’habitatge protegit,
l’habitatge social, i els equipaments d’habitatge familiar.
En aquests moments estem invertint força recursos en polítiques
d’habitatge, i en destinarem més de cara al futur. En aquest tema,
malauradament, i especialment durant l’època en què es va construir
molt a la ciutat i que el sector va fer tants i tants diners, no es va
fer una política que apostés decididament per un parc d’habitatge
social potent, com succeeix en moltes ciutats europees o en
determinades ciutats del País Basc. Tenir un bon parc d’habitatge
social hauria de ser una línia estratègica a nivell municipal.
Més enllà de l’habitatge,
quines són les principals prioritats o objectius de l’Àrea?
Hi ha moltes altres línies, com ara l’envelliment
actiu. Barcelona té moltes persones grans que poden i han d’estar
actives.
Seguirem treballant amb especial èmfasi amb la població jove, ja que
són una absoluta prioritat, i més ara que presenta una molt elevada
taxa d’atur. Per tant, dins les nostres possibilitats, farem actuacions
amb complicitat amb Barcelona Activa i altres àrees municipals per tal
que els joves no perdin les seves oportunitats, perquè puguin
participar i se sentin protagonistes de la ciutat.
Amb les persones immigrades, també seguim treballant al màxim, ja que
tenim una molt bona oportunitat davant. És la primera vegada que s’han
aturat les arribades de població i tenim una població estable d’origen
estranger que comença a arrelar-se a la ciutat. Ara que no tenim les
urgències de la primera acollida, podem repensar molts dels sistemes
actuals i millorar la integració d’aquestes persones. És un repte que
ens il·lusiona especialment.
Tot i que és difícil, també volem intentar equilibrar el tema del temps
a la ciutat. Pot arribar a ser una mica absurd que la gent que treballa
ho faci tantes i tantes hores, i en canvi hi hagi tanta gent a l’atur.
Això dificulta la vida ciutadana, la pròpia participació i la vida
familiar.
Fora del marc de l’estricta immediatesa i de les necessitats d’atenció,
estem treballant i reflexionant molt sobre innovació social per tal de
pensar noves pràctiques que ens poden fer canviar la manera d’entendre
la realitat que ens envolta, fora de les pràctiques que avui són més
habituals. L’única cosa positiva d’una situació de crisi és que ens
obliga a repensar moltes coses, i per tant volem aprofitar aquesta
oportunitat i no deixar-nos arrossegar del pessimisme del dia a dia,
ser més eficients i potenciar l’emprenedoria social.
L’Àrea també incorpora
l’àmbit de l’esport.
Efectivament. Pel que fa a l’esport, treballarem per
un esport inclusiu, per a les persones amb discapacitat, per a la gent
gran... L’esport, i vull remarcar-ho especialment, és una eina
d’inclusió i cohesió.
Estem convençuts que, per exemple, la pràctica esportiva pot ajudar el
jovent, a les persones immigrades, etc. a través de la tolerància i el
respecte mutu que aporta. L’esport no s’ha d’entendre només des dels
grans esdeveniments, si bé també té aquest component. Cal aprofitar que
l’esport és un mitjà que tenim al nostre abast!
Què destacaria del Pla
d’Inclusió Social 2012-2015 que s’està elaborant?
Entenem que és molt important que la societat
construeixi la ciutat conjuntament amb el sector públic. Per tant, el
que més remarcaria és el procés d’elaboració que s’ha seguit, que ha
estat de baix a dalt: l’hem treballat amb les entitats, els
treballadors de l’Àrea i, de forma transversal, amb les altres àrees
municipals.
La pròpia execució del Pla, si més no tal com està plantejat avui,
també preveu aquesta suma, de tal manera que s’executi amb la xarxa
civil. És un pla de ciutat que no vol ser identificat com a exclusiu de
l’Ajuntament.
I encara més, i en aquí tenim dipositada una gran il·lusió, volem que
sigui un Pla consensuat amb totes les forces polítiques. De la mateixa
manera que s’ha construït de manera compartida i transversal, també,
treballem per arribar tots plegats a un consens, perquè sigui un Pla de
tothom.
Com es materialitza
aquesta idea de suma amb la ciutadania?
Volem una ciutat inclusiva en la qual es perdi de
vista la idea que l’Ajuntament es qui construeix la ciutat. La ciutat
la construïm entre tots, i conseqüentment, una de les nostres línies de
treball serà el treball amb les xarxes.
En un moment com l’actual, en primer lloc perquè ideològicament així ho
entenem, però també per necessitat, és més necessari que mai tenir en
compte que l’Ajuntament és un actor important de la ciutat, però no és
l’únic actor. La col·laboració entre l’Ajuntament, el teixit social de
la ciutat i les altres administracions ha de ser un eix fonamental de
les polítiques de ciutat. Cal acabar amb la idea que afirma que quan
l’Ajuntament va bé, la ciutat va bé; i que quan l’Ajuntament va
malament la ciutat també.
A la realitat, aquest tema es vincula molt amb la implicació ciutadana.
En aquest sentit, més enllà de l’extensió del projecte Radars, volem
intentar fer un projecte que no només s’adreci a la gent gran, sinó a
tothom. La població ha de ser solidaria amb el veí de dalt, el
comerciant, etc. Creiem en una enorme xarxa de solidaritat, una xarxa
de compromís cívic dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
A la Jornada anual de
l’Acord es va aprovar una Declaració on es posava de manifest la
voluntat d’avançar vers una Estratègia compartida per la inclusió
social. Com es concretarà?
Clarament en la mateixa línia de suma que s’ha
intentat amb el Pla d’Inclusió. En crisi, i sempre, la suma ens fa
grans i aporta molt valor. Els grans acords són aquells on tothom hi
guanya. Aquest és el propòsit de l’Acord Ciutadà, que tots sumem per
guanyar.
A vegades, per guanyar cal cedir una mica, acostar posicions, per
arribar a un gran pacte entre entitats, sindicats, institucions i
l’equip de govern. Tothom ha de fer un esforç per centrar-nos en el
nucli de les coincidències, que crec que són moltes, sobretot si deixem
de banda els discursos ideològics i anem a la realitat operativa,
construint sobre la realitat i no tant sobre el paper: sobre les
famílies desnonades, els joves sense feina, els col·lectius de gent
gran, etc. D’aquesta manera podem arribar a aquest gran consens que
necessitem, que tan necessita Barcelona.
I per acabar, quin
missatge voldria compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?
Senzillament agrair la feina que fan a diari i
encoratjar-les a treballar conjuntament, a ser crítiques, a arribar a
consensos, i a tenir un diàleg obert, permanent, franc i fora de
misèries, perquè són realment misèries allò que, a vegades, ens
distància els uns dels altres.
Informe
INSOCAT per a la millora de l’acció social
Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) ha elaborat l’Informe INSOCAT
per a la millora de l’acció social. L’informe presenta l’evolució de
diversos indicadors social a Catalunya en relació al context estatal i
europeu amb la voluntat de proporcionar un marc de referència que
permeti actuar des del coneixement de la realitat socioeconòmica actual.
L’estudi destaca l’increment de les desigualtats a Catalunya com a gran
fet diferencial respecte Europa. Així mateix, també assenyala que la
inversió en protecció social està per sota de la mitjana de la Unió
Europea. S’hi poden consultar diversos indicadors consensuats en
l’àmbit europeu (nivell de renda, mercat laboral, educació, habitatge i
el sistema de protecció social, entre d’altres).
Impacte
de la reforma de l’assistència sanitària a Espanya
També us presentem un informe sobre l’impacte de la reforma de
l’assistència sanitària a Espanya. El document analitza la cobertura
pública i universal que empara a les persones usuàries del Sistema
Nacional de Salut.
L’estudi, elaborat per l’Associació Salut i Família i l’Associació per
a les Nacions Unides a Espanya, vol ésser d’utilitat per al debat
social sobre la nova regulació promulgada pel govern de l’Estat en
matèria d’assistència sanitària.
Del dijous 7 al diumenge 17 de juny, Barcelona serà l’escenari de la XX
Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.
La mostra projectarà alguns dels millors títols actuals i de sempre
signats en femení i commemorarà el vintè aniversari del certament amb
la programació d’una secció retrospectiva amb alguns dels títols més
celebrats pel públic.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya organitza la
jornada “Dret a l’habitatge: noves solucions, noves polítiques”.
La jornada constarà d’una conferència i de diverses taules rodones
sobre habitatge de lloguer assequible, l’accés de les rendes baixes a
un l’habitatge, les polítiques d’ajuts per al pagament de l’habitatge o
els instruments de mediació per evitar la pèrdua de l’habitatge.
La Diputació de Barcelona promou aquesta jornada amb la voluntat de
promoure l’envelliment actiu en els entorns locals, les bones
pràctiques i la sensibilització sobre la necessitat de fer accions i
projectes que afavoreixin la qualitat de vida i la seguretat de les
persones grans i la seva participació en la societat.
La jornada vol ser l’acte central de l’adhesió de la diputació a l’Any
Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions.
Emprenedoria
social: què és i com iniciar un projecte
Dia: dimarts 19 i dijous 21 de juny, de 18 a 21 hores.
Lloc: Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (c/ Roger de
Llúria 155-157, entresòl 1a).
El Col·legi Oficial de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya promou
aquest seminari d’emprenedoria social per donar a conèixer aquest
corrent d’emprenedoria i presentar les eines i els recursos necessaris
per iniciar un projecte empresarial orientat al canvi social.
Les persones ponents seran la Sra. Maravillas Rojo, expresidenta de
Barcelona Activa i exsecretària general d’ocupació, i el Sr. Lluís
Rodríguez, professor de creació d’empreses a la Universitat Autònoma de
Barcelona.
La Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya promou la Jornada
Romanistan per promoure la cultura gitana local a nivell europeu i
fomentar un treball conjunt entre associacions gitanes i no gitanes.
La jornada, que s'emmarca en un projecte europeu, girarà entorn una
mostra
d'entitats culturals tant gitanes com no gitanes. Aquesta vol fomentar
la cooperació entre entitats, fer partícips a les organitzacions i dur
a
terme tallers per fomentar l'art i la cultura popular gitana entre tots
i totes.
Fins al dilluns 2 de juliol està oberta la convocatòria del III Premi
Solé Tura per a obres audiovisuals sobre Alzheimer i altres patologies
neurodegeneratives associades a l'envelliment.
El premi estarà dotat per la Fundació Uszheimer, la Fundació Pasqual
Maragall – Alzheimer Internacional i la Fundació ESCAC amb la quantitat
de 3.000€ al primer premi, 1.500€ al segon i 500€ al tercer.
El Premi és promogut per la Fundació Uszheimer, en col·laboració, entre
d'altres, de la Fundació Pasqual Maragall, l'ESCAC, Minimal Films,
Nanouk Films, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la
Generalitat de Catalunya.
En
aquest apartat
només es presenta una sel·lecció
d'alguns dels actes destacats del mes. Podeu consultar més
esdeveniments a l'agenda inclusiva del portal web de l'Acord
Ciutadà
Projecte En residència,
creació als instituts de Barcelona
Us presentem el projecte creadors En residència als instituts de
Barcelona. Un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona que posa
en contacte l’art contemporani amb l’alumnat de secundària generant
noves formes i contextos de creació.
El projecte es va iniciar el curs 2009-2010 i ha tingut continuïtat els
darrers tres anys.
Si voleu estar al corrent de les novetats del Centre d’acollida Assís,
podeu seguir l’actualitat del centre al Facebook. Així mateix, podeu
seguir la pàgina de l’Hotel mil Estels, gestionada per persones ateses
al centre.
Podeu
rebre el butlletí electrònic de l'Acord de forma periòdica,
subscrivint-vos aquí.
Si
voleu donar-vos de baixa de la llista de distribució del butlletí
envieu un correu electrònic a: acordciutada@bcn.cat
Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva
C/ València 344, 6a planta 08009 Barcelona Tel. 93.413.27.31 e-mail: acordciutada@bcn.cat
