|
26 de maig, reunió del Grup Impulsor de la Xarxa Cultura per la inclusió social
El 26 de maig servirà per contextualitzar la Xarxa Cultura per la inclusió social en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i en el marc del Consell de la Cultura de Barcelona.
Una contextualització que té a veure amb el desenvolupament de
polítiques de ciutat (socials, culturals, socioculturals) en el llarg
termini. Però, en segon terme, la Jornada serà una oportunitat per
treballar i dialogar sobre els conceptes vinculats a les desigualtats
culturals, les noves i les velles. Posar nom i magnituds a les
desigualtats culturals implica aprofundir en el coneixement dels nous
reptes que té la ciutat. I, finalment, la Jornada tindrà una vocació
instrumental: S’hi presentaran les primeres eines per la construcció de
coneixement sobre projectes culturals orientats a la inclusió. A partir
d’aquests tres elements (polítiques, conceptes i instruments) i, també,
del diàleg i les aportacions del Grup Impulsor, la Xarxa anirà
construint la seva agenda pels propers anys.
[+]
veure més
Cultura i inclusió social.
Costa trobar, en el nostre entorn més immediat, espais estables de
diàleg entre l’acció social i el desenvolupament cultural. Les
polítiques culturals i les polítiques socials sovint han configurat
universos paral·lels, un veïnatge correcte i ben avingut, però amb pocs
espais d’intersecció. Mentrestant, les noves realitats urbanes sumen
noves desigualtats a les ja tradicionals desigualtats d’accés al
capital cultural. Urgeix, per tant, construir espais de trobada entre
les diverses organitzacions que tenen a veure amb la lluita contra les
desigualtats culturals. Necessitem espais de confluència entre
organitzacions socials i organitzacions culturals amb vocació de
desenvolupar la vessant més inclusiva de la cultura.
Connectar universos paral·lels. Neix, per tot això, la Xarxa Cultura per la inclusió social.
I neix el proper dia 26 de maig, en el marc de la primera jornada de
treball del Grup Impulsor d’aquesta xarxa. Integren aquest Grup
Impulsor una vintena llarga d’organitzacions (associatives, privades i
públiques) que tenen en comú la vocació de desenvolupar polítiques
d’inclusió, especialment orientades a la superació de les desigualtats
culturals.
El Grup impulsor de la Xarxa.
Participen en la Jornada del 26 de maig: Ateneu de 9Barris,
ADETCA-Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, Càritas Diocesana
de Barcelona, CCCB-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Centre
de Normalització Lingüística de Barcelona, COCARMI-Comitè Català de
representants de persones amb discapacitat, Consorci de Biblioteques de
Barcelona, Creu Roja de Catalunya, DJ’s contra la fam, ECAS-Entitats
Catalanes d’Acció Social, FATEC-Federació d’Associacions de Gent Gran
de Catalunya, FEDAIA-Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la
Infància i l’Adolescència, Fundació la Caixa, Fundació Tot Raval,
Institut de Cultura de Barcelona, L’Auditori, Mercat de les
Flors-Centre de les Arts del Moviment, MUHBA-Museu d’Història de
Barcelona, Museu Picasso, Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de
Catalunya, TNC-Teatre Nacional de Catalunya i Xarxa de Centres Cívics
de Barcelona.
Connectar, fer visible, crear coneixement i ser laboratori. De
la mà del seu Grup impulsor, Cultura per la inclusió social pretén
connectar tres universos diferents, el social, el cultural i el
sociocultural. Perquè de la connexió sorgeix el coneixement i la
interacció. Però la Xarxa no és només connexió; la xarxa pretén, també,
fer visibles realitats ja existents, especialment orientades a la
inclusió des de la cultura. Mapificar, doncs, la realitat dels
projectes culturals orientats a la inclusió social no és només posar en
valor els projectes ja existents, sinó un instrument per crear i
difondre coneixement nou sobre les desigualtats socials. I quan es crea
coneixement des d’un nou espai compartit es crea, també, discurs comú.
Un discurs que ja no és unilateral, una interpel·lació a l’altre, sinó
que té un caràcter compartit. Però cal, finalment, exigir una quarta
condició a la xarxa: La capacitat de ser laboratori, d’impulsar noves
iniciatives que permetin la prova, l’assaig, en la construcció de nous
instruments per al desenvolupament inclusiu de la cultura.
|
|
Celebració dels 20 anys d'ABD L'Associació
Benestar i Desenvolupament (ABD) celebra els 20 anys de constitució de
l'entitat i els 30 anys de treball per afavorir la qualitat de vida de
les persones, en especial d'aquelles que viuen situacions de
vulnerabilitat o exclusió social.
[+] veure
més
|
|
L'Associació Educativa Integral del Raval
premiada amb el 3r Premi "Qualitat en la col·laboració Escola-Empresa"
L'AEIRaval
ha estat una de les entitats premiades, conjuntament amb l'Escola Sant
Ignasi, amb el 3r Premi Escola+Empresa" que atorga el Departament
d'Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya.
[+] veure
més
Aquests
premis reconeixen les millors iniciatives de cooperació i col·laboració
entre escoles i empreses arreu del territori català. Es premien, així,
les escoles i empreses que hagin tingut una millor cooperació per tal
d'afavorir la formació en els centres de treball i potenciar les
capacitats de l'alumnat en relació al món laboral.
Podeu consultar el llistat d'empreses i escoles premiades al següent enllaç.
[+] Consultar la pàgina web de l'Associació Educativa Integral del Raval
|
|
Convocats els
Premis Francesc Candel
La
Fundació Lluís Carulla convoca amb el suport de la Secretaria per a la
Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania els Premis
Francesc Candel.
[+] veure
més
Aquest guardons estan
destinats a reconèixer i difondre les bones pràctiques en l'àmbit de la
integració a la societat catalana de les persones estrangeres
immigrades a Catalunya que afavoreixin el civisme, la convivència, el
coneixement del país, la sensibilització sobre la cultura de la
immigració, la participació de dones i joves immigrants i una visió
positiva de la immigració als mitjans de comunicació.
La dotació és de 5 premis de 3.000 euros per cada una de les bones pràctiques premiades.
El termini de presentació de les candidatures d'entitats i
institucions que duguin a terme activitats a Catalunya acaba el dia 21
de juliol de 2010.
Podeu consultar les bases de la convocatòria i la fitxa d'inscripció al següent enllaç.
|
|
L'Ajuntament
destina 17 habitatges més a la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió
A través d'un conveni entre el Patronat Municipal de l'Habitatge i la
Fundació Mambré, l'Ajuntament de Barcelona ha destinat 17 habitatges a
la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió de Catalunya.
[+]
veure més
Els habitatges, que seran gestionats per les entitats que formen part
de la Fundació Mambré (Filles de la Caritat, Sant Joan de Déu, Arrels i
Associació Asís), formen part del programa d'habitatges dotacionals del
parc públic que gestiona el Patronat. Els 12 habitatges d'inclusió que
gestionarà la Fundació Mambré se sumen als cinc que el Patronat va
llogar el mes de febrer a l'associació Prohabitatge.
Els
habitatges d'inclusió són un recurs d'allotjament de caràcter temporal
o estable amb suport socioeducatiu orientat a l'adquisició d'autonomia
de persones i famílies vulnerables incorporades a processos d'inclusió.
A Barcelona avui coexisteixen el programa municipal i un conjunt
d'habitatges d'inclusió que són propietat o bé estan gestionats per
entitats d'acció social.
A Barcelona, hi ha 46 entitats que
gestionen 240 habitatges d'inclusió, amb diferents tipologies
d'usuaris, especialment persones en risc d'exclusió social.
|
|
Entrevista al
Sr. Ricard Gomà
Segon Tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament de
Barcelona.
[+]
veure més
Quins són els reptes socials que creu que té plantejats la ciutat pels propers anys?
El
principal repte que Barcelona ha d'afrontar a nivell social, igual que
moltes altres ciutats mediterrànies i europees, és la lluita contra la
pobresa i la exclusió social.
Malauradament, a Barcelona se segueixen donant dinàmiques i
situacions de vulnerabilitat i exclusió social. D’una banda, hi ha les
situacions vinculades als impactes socials de la crisi econòmica
global, i d’altra banda, aquelles vinculades a la cobertura de les
necessitats tradicionals no resoltes: de salut, dependència, inequitat
de gènere... I finalment tenim aquelles situacions derivades de la
complexitat social actual: dificultats de conciliació de la vida
personal i laboral, monoparentalitat, processos d’acollida fràgils,
solitud, precarietat relacional...
L’Ajuntament de Barcelona,
conscient que aquesta realitat només es pot afrontar amb polítiques
transversals i interinstitucionals, es dota, l’any 2005, del Pla
Municipal per a la Inclusió Social, fruit d’una proposta del Consell
Municipal de Benestar i d’un ampli procés de participació. El Pla
contempla un conjunt de serveis i programes municipals així com de la
resta d’administracions que incideixen a la ciutat. I vincula l’acció
social amb l’ urbanisme, els sistemes de salut, l’ocupació, l’habitatge
i l’educació. També és de destacar el Pacte per l’Ocupació, o la mesura
per la Contractació responsable, etc. Aquestes intervencions estarien
en el que anomenem esfera pública de lluita contra la pobresa i
l’exclusió.
Per altra banda, a Barcelona hi ha un fort i ric teixit
social que ha tingut i té un paper molt important en la cohesió social
i la lluita contra la pobresa i exclusió, i que operen en el seu propi
espai. I l’Ajuntament té clar, que a més hi ha d’haver un espai
compartit, i que la inclusió social passa necessàriament per treballar
conjuntament amb aquestes entitats i actors socials amb vocació
pública. Per això ha apostat decididament, en els darrers anys, per
treballar per la inclusió des de la vertebració d’aquest teixit
associatiu.
Aquestes polítiques passen per l’acció conjunta entre el
govern local i les entitats i actors socials amb vocació de servei
públic. I són espais de creativitat, de confluència, i de generació de
confiança i complicitats. És el que ens agrada anomenar l’esfera
d’intersecció, d’acció compartida, de pràctiques de codecisió. Una
esfera que fa possible codefinir objectius i projectes de ciutats per
lluitar contra els factors de l’exclusió. Les xarxes d’acció en el marc
de l’Acord Ciutadà, són una constatació d’aquest treball conjunt.
Les
xarxes són espais de corresponsabilitat on es concreten les accions i
projectes conjunts. És l’espai de l’acció transformadora des de la
proximitat i la vida quotidiana. Una espera per compartir eines, per
lluitar contra els factors de l’exclusió i la reconstrucció de vincles
comunitaris.
Així actualment, al costat de les estratègies estrictament
municipals o associatives contra la pobresa i l’exclusió, ha anat
creixent a la ciutat una esfera d’intersecció. Unes polítiques i
accions que passen per l'acció conjunta i la creativitat social per tal
de construir una ciutat més inclusiva i solidaria.
Com valora l'evolució de l'Acord des del 2006 –any en que es signà l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva- fins avui?
L’Acord és avui una experiència singular de la nostra
ciutat, expressió de la fortalesa de la seva societat civil i de la
tradició de cooperació entre el govern de la ciutat i la ciutadania.
Sens dubte, la trajectòria de l'Acord Ciutadà és molt
positiva, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. El
creixement pel que fa al nombre d'entitats, 235 el 2006 i 422 al 2010
ha estat molt rellevant en termes quantitatius.
A nivell qualitatiu, l'Acord s'ha erigit com el marc de la
ciutat on organitzar la resposta ciutadana per fer front a situacions
de pobresa i marginalitat social i per treballar per la inclusió.
Enguany, a més, l'Acord s'ha dotat d'una nova estructura
organitzativa: dos òrgans directius, l'Assemblea General de tots els
membres i el Consell de Govern; i una estructura operativa que engloba
les xarxes d'acció i les comissions de treball.
Actualment, l'Acord també disposa d'un portal web i un
butlletí mensual, i properament també tindrà una imatge identificativa
i es dotarà d’un Pla Director.
Ens podria explicar els canvis organitzatius que s'han produït a l'intern de l'Acord Ciutadà?
En l'última Comissió Directiva de l'Associació Barcelona
per a l'Acció Social (ABAS) celebrada el mes de desembre de 2009, es va
aprovar que l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, havia de tenir
una organització pròpia i potent per articular els esforços del conjunt
d’entitats i actors econòmics, socials i institucionals de la ciutat i
treballar de manera innovadora.
El 21 de gener del 2010 es va reunir per primer cop el nou
Consell de Govern de l'Acord, el qual ha esdevingut l’òrgan de govern
executiu i de gestió del mateix. El Consell de Govern està format pels
membres de l'antiga Comissió Directiva de l'ABAS, i els membres de la
Comissió de treball de l'Acord Ciutadà que han estat compromesos amb
l'Acord durant aquests anys, formant un espai col·legiat i compartit.
No descartem, però, la incorporació de nous membres.
Com afronta l'Acord l'Any Europeu de Lluita contra la pobresa i l'exclusió social?
Al
llarg del 2010, Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió
Social, l’Ajuntament i les entitats socials volen enfortir el seu
compromís de treball conjunt en el marc de l’Acord Ciutadà per una
Barcelona Inclusiva. Aquest compromís va ser visualitzat el passat dia
23 de març en la roda de premsa de la declaració "L'Ajuntament i les
organitzacions de la ciutat fem xarxa: accions conjuntes contra la
pobresa i l'exclusió a Barcelona. Una esfera pública compartida", on es
concreta un catàleg d’accions compartides, configurat per 30 programes
conjunts en el marc de Xarxes Locals i Internacionals per la inclusió,
135 Accions Comunitàries d’Intercanvi i Solidaritat i 193 Projectes
socials de lluita contra l’exclusió amb suport municipal.
Ens podria explicar quin és el paper de les xarxes d'acció dins l'Acord? Quina creu que seria la seva evolució desitjable?
Les
xarxes d'acció són l'estructura bàsica de l'Acord, doncs és a partir de
les xarxes que es concreten aquells projectes i accions que contemplen
recursos privats i públics, així com suport de persones voluntàries. En
altres paraules, dinamitzen i concreten la col·laboració pública i
ciutadana per fer una ciutat més inclusiva.
L'Acord va apostar per treballar en xarxes temàtiques en
relació a temes en que l'Ajuntament i les entitats de la ciutat ja
treballaven, per tal de compartir experiències i metodologies i
treballar en un espai formalitzat.
Actualment l'Acord disposa de 8 xarxes d'acció. Les tres
primeres xarxes que es van crear van ser la Xarxa d'atenció a persones
sense sostre, la Xarxa de Centres Oberts per a la infància i
l'adolescència i la Xarxa d'Inserció sociolaboral. En poc temps també
es va crear la Xarxa d'Acollida, la Xarxa de responsabilitat social
corporativa i la Xarxa de Suport a famílies cuidadores.
Actualment estan en procés de formació dues noves xarxes: la
Xarxa de Cultura per la inclusió social i la Xarxa d'habitatge per la
inclusió. I pel proper l’any hi ha el compromís del PAM d'arribar a les
10 xarxes.
Cada xarxa ha anat fent el seu camí, elaborant el seu propi
pla de treball, i celebrant les seves jornades com per exemple la
Jornada "Famílies que cuiden" de la Xarxa de Suport a famílies
cuidadores i la "Jornada de Salut Mental per a persones sense sostre"
de la Xarxa d'atenció a persones sense sostre, que es van realitzar
l'any 2009.
El que sí és ja evident és que aquestes xarxes estant permeten
crear un model de resposta contra l’exclusió social; un model que té en
compte la diversitat de situacions que es donen, itineraris per
l’autonomia personal, pràctiques més inclusives, reconstrucció de
vincles socials i comunitaris, empodarement de les persones i
col·lectius perquè se sentin protagonistes de les seves trajectòries
d’inclusió, major eficiència en les intervencions, etc.
En aquests any Europeu de lluita contra la pobresa i
l’exclusió social l’aposta és clara, continuar avançant en un model
propi de resposta a les dinàmiques de pobresa i exclusió, des del
capital social que tenim i a partir de processos i pràctiques creatives
i d’innovació social.
|
|
Entrevista a la
Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Sra. Àngels Guiteras. Presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
Sr. Toni Codina. Director General de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de
Catalunya.
[+]
veure més
 
Quina
és la situació del Tercer Sector a Catalunya i a la ciutat de
Barcelona? Podria fer una comparació en relació a altres ciutats de
l'Estat espanyol?Creiem que el Tercer Sector Social
català és un sector emergent i que s'està enfortint cada dia que passa.
De fet, ja fa 6 anys que les principals federacions d’entitats, amb
forta incidència i presència a la ciutat de Barcelona, van decidir
organitzar-se per constituir la Taula i vertebrar el seu potent teixit
associatiu. La principal peculiaritat del la Taula del Tercer
Sector Social considerem que és haver aconseguit agrupar les principals
entitats de segon nivell del país, amb la voluntat de donar força als
diferents àmbits d'atenció a les persones. Des d’aleshores la Taula
juga un paper molt rellevant, tant pel que fa a la seva funció de
vertebració i estructuració del sector com de treballar per aconseguir
més i millors polítiques socials a partir de la seva capacitat
d'incidència política. Voldríem destacar que l'organització del sector
que representa la Taula és pionera a l'Estat espanyol. En
definitiva, estem davant d'un Tercer Sector emergent, que ha acabat
d'elaborar, en col·laboració amb l'Observatori del Tercer Sector,
l'Anuari 2009 del Tercer Sector Social. Segons aquest Anuari, el sector
engloba a Catalunya més de 7.500 entitats, més de 100.000
professionals, uns 245.000 voluntaris i representa un 3% del PIB català. Quins són els principals reptes que té plantejats el Tercer Sector Social de Barcelona?En
primer lloc avançar més en la innovació social. Tot i que la innovació
forma part de l’ADN del Tercer Sector Social, cal fer un esforç més
gran per ser creatius i per buscar noves maneres d'atendre a noves
realitats i a noves necessitats en l’actual context de crisi. És
l’exigència que representa estar a prop de les necessitats:
reflexionar, per innovar, entorn què fem i com ho fem. En segon
lloc, hem d'esmentar els reptes de caire econòmic, ja que a diferència
d’altres sectors el Tercer Sector necessita enfortir-se en aspectes com
la tresoreria, capacitat inversora, tractament fiscal... Contràriament
a la percepció que a vegades en té la societat, la realitat és que és
un sector sovint maltractat i discriminat per la legislació i per les
pràctiques administratives: suporta terminis de cobrament de
subvencions llarguíssims, ha de suportar un IVA que en canvi les
empreses poden deduir-se’l, en la contractació pública pateix un
sistema de valoració de les ofertes que el discrimina, sovint no pot
accedir a línies d’ajut que en canvi sí que tenen les empreses, etc. També
entenem que és cabdal avançar en la governança democràtica, en el
treball en xarxa a partir de la col·laboració entre entitats i
institucions respectant la identitat de les diferents entitats del
sector. En aquest sentit la diversitat del Tercer Sector esdevé una
autèntica riquesa. La professionalització del Tercer Sector
Social i la millora del marc laboral i l'ocupació al sector serien
altres reptes destacats; així com la introducció de clàusules socials
en la contractació pública. El reconeixement del Tercer Sector
Social com agent social encara ha d’avançar molt al nostre país i a la
ciutat de Barcelona. Volem que es reconegui la importància enorme que
té la tasca que fan les entitats socials de la ciutat, i que això es
tradueixi en la presencia de la Taula en tots els espais de diàleg amb
els altres agents socials com els sindicats i les patronals. Finalment,
un altre gran repte és l'obertura a Europa, perquè creiem que el Tercer
Sector encara ha d'aprendre molt d'experiències i de models de
l'exterior. L'obertura a d'altres realitats ha de permetre al sector
ser més fort, obtenir un major reconeixement i poder crear aliances i
complicitats a nivell espanyol i europeu per avançar en la consecució
dels seus objectius. En perspectiva de futur, quina creieu que seria l'evolució desitjable del Tercer Sector a la nostra ciutat?Considerem
que el Tercer Sector ha de tenir una major influència en la vida de la
ciutat i en les polítiques que s’hi fan, tant des de l'àmbit de l'acció
social com des d'altres àmbits (medi ambient, urbanisme, mobilitat,
etc.) perquè tots tenen una dimensió social i comunitària. Així
mateix, creiem necessari que tingui un paper més protagonista en la
configuració del nou model de Serveis Socials a la ciutat, i en la
definició de les polítiques de Serveis Socials. El Tercer Sector ha de
ser un agent viu, que actua dia a dia i que forma part com qualsevol
altre agent social (veïnal, sindical, patronal, etc.) del conjunt
d'accions que es realitzen a la ciutat. Quin
paper pot jugar l'Acord en relació al Tercer Sector a Barcelona? Des de
la perspectiva del Tercer Sector, cap a on creu que hauria d'avançar
l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva?L'Acord
Ciutadà pot potenciar el teixit associatiu i el Tercer Sector de
Barcelona, ajudant a fomentar el treball en xarxa a la ciutat, i a
avançar en la corresponsabilitat i la horitzontalitat, que són eixos
centrals de l'esperit de l'Acord. Des d'aquesta perspectiva, considerem
que l'Acord és una molt bona iniciativa i que està avançant en la bona
direcció. Creiem molt necessària la creació de noves xarxes
d'acció, especialment en la línia de les noves xarxes de Cultura per la
inclusió social i la d'Habitatges d'inclusió, perquè són xarxes que
impliquen a àmbits i actors de fora de l’àmbit de l’acció social.
També, al nostre entendre, l'Acord ha d'intentar enfortir el conjunt de
les xarxes d'acció perquè puguin obtenir resultats més tangibles,
endegar nous projectes de col·laboració i que aquests siguin avaluats. Així
mateix, creiem que cal que des de l'Acord Ciutadà es treballi per tal
que les entitats se sentin més partíceps de l’Acord i prenguin més
consciència dels seus projectes. I sobretot caldria aconseguir que no
només hi participin les entitats d'acció social. Manca implicar-hi més
les organitzacions que representen el teixit econòmic, cultural,
mediambiental, esportiu, etc. Perquè els/les botiguers/es, els/les
metges/ses, el professorat, els/les taxistes... tots els col·lectius,
professions i persones de la ciutat han de contribuir a fer possible
una Barcelona més inclusiva i cohesionada.
[+] Consultar la pàgina web de la Taula d'entitats del Tercer Social de Catalunya
|
Vine a la Creu Roja a conèixer el localitzador GPS per a malalts d’Alzheimer
La Creu Roja obre al públic, el divendres 21 de maig de 2010, a les 12 del migdia, les instal·lacions del Centre de Coordinació per donar a conèixer el Projecte SIMAP, un dispositiu amb GPS per facilitar la localització dels malalts d’Alzheimer o d’altres deterioraments cognitius.
Les
entitats membres de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva poden
visitar aquestes instal·lacions del Centre de Coordinació de la Creu
Roja, des d’on es gestiona aquest servei.
Si esteu interessats en la visita a la Creu Roja per conèixer més detalls sobre el SIMAP, confirmeu-nos la vostra assistència, ja que les places són limitades. Ho podeu fer enviant les vostres dades personals a acordciutada@bcn.cat.
[+]
veure més
El SIMAP permet la localització de persones amb deteriorament cognitiu a través d’un dispositiu amb GPS.
A Catalunya, fins a 51.000 persones tenen símptomes definitoris
d’Alzheimer i prop de 75.000 persones pateixen algun tipus de demència.
La Creu Roja ha posat les noves tecnologies al servei d’aquest
col·lectiu, dissenyant el Sistema Intel·ligent de Monitorització
d’Alertes (SIMAP), que actualment forma part del catàleg de serveis
públics de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta iniciativa compta amb el
suport del consistori, dels governs català i estatal, i de la Federació
d’Associacions de Familiars d’Alzheimer. SIMAP: què és i com funciona?
EL
SIMAP promou l’autonomia dels malalts d’Alzheimer, en fases lleus o
moderades de la malaltia, i la tranquil·litat de les persones
cuidadores, a través d’un dispositiu d’ús fàcil i còmode. L’usuari
només ha de lligar-se el dispositiu a la cintura i d’aquesta manera
se’l podrà tenir localitzat les 24 hores del dia, a través de la senyal
del GPS que l’aparell porta incorporat. El servei compta amb les
següents prestacions:
- Informació permanent per als cuidadors/ores sobre la
ubicació dels usuaris per 4 vies diferents: trucant al Centre de
Coordinació, a través del web del servei i per mitjà de missatges SMS o
MMS.
- Activació d’una alarma, en cas que la persona usuària surti
d’una zona segura o entri en una zona perillosa (prèviament
determinades).
- Activació d’un avís automàtic quan la bateria de l’aparell està a punt d’esgotar-se.
- Detecció de l’augment del ritme en el moviment (més de
35Km/h), per alertar que la persona usuària s’està desplaçant en
vehicle motor.
- Possibilitat de consultar el recorregut realitzat per l’usuari en dates concretes o en temps real.
Més informació sobre el SIMAP al telèfon 902 22 00 70 o al següent enllaç.
|
|
Presentació dels serveis de xarxanet.org
Dia: dilluns 10 de maig, de 18 a 20 hores.
Lloc: Aula Alexandre Galí de l'Associació Rosa Sensat (Av. Drassanes 3).
[+]
veure més
|
|
Cicle de treball a l'estiu
Dies: dimarts 11, 18 i 25 de maig a les 12 hores. Dimarts i dijous de maig d'11 a 12 hores.
Lloc: CIAJ (C/ Sant Oleguer 6-8).
[+]
veure més
El
Centre d'Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ)organitza un
cicle en el qual es posaran a disposició dels i les joves ofertes de
feina de temporada per a treballar a grans magatzems, petits comerços,
hostaleria, activitats de lleure, etc. i una sèrie de tallers pràctics
de temàtica laboral que els ajudaran a millorar les seves oportunitats
de recerca de feina. Els tallers tindran la següent temàtica:
Dimarts 11 de maig (12 hores): Com fer que el meu CV sobresurti?
Dimarts 18 de maig (12 hores): La carta de presentació i l'entrevista de feina.
Dimarts 25 de maig (12 hores): Treball a l'estiu.
Cada dimarts i dijous de maig (d'11 a 12 hores): L'hora currículum en punt.
[+] Més informació i cita prèvia al telèfon 93.442.29.39 o a: www.bcn.cat/ciaj
|
|
Jornades Administració Local i Tercer Sector Social
Dia: divendres 14 de maig, 9:30 hores.
Lloc: Cosmocaixa (C/ Isaac Newton 26).
[+]
veure més
La
Jornada, que celebrarà el divendres 14 de maig al Cosmocaixa, vol
potenciar les estratègies locals que s'estan fent per part dels
municipis cap al tercer sector social i aprofitar les sinèrgies de la
proximitat i l'enfocament en l'atenció a les persones dels municipis i
del tercer sector.
L'acte està organitzat pel Departament d'Acció Social i
Ciutadania a través de l'Institut Català d'Assistència i Serveis
Socials i en col·laboració amb la Fundació "la Caixa".
[+] Més informació al telèfon 93.587.93.93 o al correu electrònic: info@cmccomunicacio.com
|
|
Jornada "Vides amb IN-dependència"
Dia: divendres 14 de maig, 9:30 hores.
Lloc: Casa del Mar (C/ Albareda 1-3).
[+]
veure més
|
|
Premi a la investigació per a la inserció laboral de persones amb discapacitat
Termini de presentació: dissabte 15 de maig de 2010.
[+]
veure més
El
Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha convocat la
primera edició d'aquest premi, que té l'objectiu de promoure la
investigació i premiar un treball de recerca o una tesi doctoral que
contribueixi a millorar la inserció laboral i l'ocupació de les
persones amb discapacitat i/o malaltia mental.
Els àmbits dels treballs de recerca són l'aplicació de les
tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar l'ocupació
o el disseny de metodologies o instruments per millorar els processos
d'inserció laboral de persones amb discapacitat i/o malaltia mental.
[+] Per consultar la convocatòria
|
|
16è Fòrum La Primavera de les Associacions
Dies: dijous 20 de maig i 27 de maig, 18 hores.
Lloc: Torre Jussana (Av. Cardenal Vidal i Barraquer 30).
[+]
veure més
El Centre de Serveis a les
Associacions Torre Jussana organitza un espai de trobada, reflexió,
intercanvi de coneixements i aprenentatge compartit al voltant del món
associatiu.
Enguany, amb el títol "Les persones fem les associacions", es
vol reflexionar sobre la gestió de les relacions interpersonals que
s'esdevenen en el si d'una entitat i facilitar eines que permetin
millorar-les. Concretament, i en tres dies diferents, s'abordaran les
següents temàtiques:
20 de maig de 2010. El rol de les persones en les associacions; quins perfils hi conviuen i quines relacions s'hi estableixen.
27 de maig de 2010. Una bona comunicació, clau per a les entitats. Eines i perspectives per a la comunicació associativa.
[+] Més informació, programa i inscripcions
|
|
Vuitenes Jornades de Serveis Socials Bàsics
Dies: dimecres 26 de maig i dijous 27 de maig, 9 hores.
Lloc: Auditori AXA (Avda. Diagonal 54).
[+]
veure més
Les
vuitenes Jornades de Serveis Socials Bàsics volen iniciar un debat
sobre les estratègies per fer front a una crisi que molts autors
consideren cultural i moral. En la Jornada, titulada "Uns nous serveis
socials: com es pot reconstruir el sistema", es consideraran múltiples
escenaris de maneres d'estar i de fer: els subjectes, la remor
mediàtica, les noves organitzacions ciutadanes, el tercer sector, etc.
[+] Més informació i programa
|
|
Posa't la Gorra
Dia: diumenge 30 de maig, 11 hores.
Lloc: Parc Temàtic Port Aventura.
[+]
veure més
Posa't
la Gorra és una festa infantil que organitza l'Associació de Nens amb
Càncer (AFANOC) per tal de sensibilitzar i donar a conèixer a la
societat l'existència del càncer infantil amb l'objectiu de normalitzar
la malaltia.
Enguany la festa se celebra el diumenge 30 de maig a Port
Aventura, amb activitats per a grans i petits, actuacions, batucada,
tallers i gorres solidàries.
[+] Més informació
|
|
Seminari entorn la construcció d'una política d'immigració europea
Dies: dilluns 31 de maig i dimarts 1 de juny, 9:15 hores.
Lloc: CIDOB (C/ Elisabets 12).
[+]
veure més
Els
instruments jurídics i les accions de lluita contra la immigració, així
com el tracte a éssers humans, i com aquests fets han de ser utilitzats
i administrats per les autoritats competents seran analitzats en el
seminari organitzat per l'European Institute of Public Administration
sota el nom "Construint una política d'immigració europea: què poden
fer les autoritats nacionals, regionals i locals? com i quan?
Durant el seminari es barrejaran presentacions, discussions i
tallers estimulant la participació activa i l'intercanvi sobre
pràctiques de polítiques.
[+] Més informació, inscripcions i programa
|
|
Festival "Guanya't el cel"
Dia: dimarts 1 de juny, 20 o 22:30 hores.
Lloc: Teatre Victòria (Av. Paral·lel 67).
[+]
veure més
El dimarts 1 de juny se celebra el Festival "Guanya't el cel" que organitza des de l'any 1996 la Fundació Pare Manel.
La recaptació íntegra del Festival es destina a l'execució dels
projectes socio-educatius de la Fundació Pare Manel i de l'Associació
Grup Muntanyès.
Intervindran artistes com Sergi López, Carles Latre, Brodas,
Miguel Ríos, Estopa, Tricicle, Tortell Poltrona, Sílvia Abril i Mònica
Pérez, Begoña Alberdi, Carles Flavià i Joan Lluís Bozzo.
[+] Més informació
|
|
Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG)
Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran
El dimarts 1 de juny se celebra el Festival "Guanya't el cel" que organitza des de l'any 1996 la Fundació Pare Manel.
La recaptació íntegra del Festival es destina a l'execució dels
projectes socio-educatius de la Fundació Pare Manel i de l'Associació
Grup Muntanyès.
Intervindran artistes com Sergi López, Carles Latre, Brodas,
Miguel Ríos, Estopa, Tricicle, Tortell Poltrona, Sílvia Abril i Mònica
Pérez, Begoña Alberdi, Carles Flavià i Joan Lluís Bozzo.
[+] Més informació
|
|
