Amb independència de la seva ubicació en un tram o un altre de la Rambla, Ballell cerca plasmar els diferents tipus que configuren la personalitat heterogènia del carrer, des dels espectadors asseguts a les cadires fins als tramviaires que descansen en un quiosc de begudes, passant per les dones que van i vénen del mercat, els venedors ambulants de gossets o caramels, els escombriaires municipals o els que guaiten les novetats als quioscs de premsa, amb l’ànim de captar l’ambient de les terrasses dels bars o el so d’un passeig amb gent de tota mena.

Frederic Ballell (1864-1951) és un dels principals exponents de la primera generació de fotoperiodistes, i va treballar intensament per a les revistes, que començaven a incorporar imatges com a part fonamental del seu contingut, sobretot entre el 1903 i el 1917. Aquesta sèrie documental sobre la Rambla no sembla correspondre, però, a cap treball editorial sinó a una motivació subjectiva on Ballell deixa de buscar la notícia per plasmar l’esdevenir diari, per capturar l’alè d’una de les vies de comunicació més importants de la ciutat d’inicis de segle XX.