De la fotografia de la naturalesa a la naturalesa de la fotografia. Així es podria sintetitzar el recorregut artístic de Joan Fontcuberta, un creador heterodox i prolífic que des de principis dels anys setanta proposa una pràctica crítica de la fotografia. Més de mig centenar de projectes entre l’experimentació plàstica i la reflexió conceptual jalonen una carrera que deambula pels condicionaments de la informació i pels enganys del llenguatge i encoratja una actitud de sospita.

Aquests projectes, molts dels quals segueixen sent inèdits a Barcelona malgrat una intensa difusió internacional, mai no han estat exhibits en un conjunt suficientment representatiu per evocar l’exuberància i la coherència de l’energia creativa del seu autor. Aquesta és doncs l’aspiració de La Virreina Centre de la Imatge amb la mostra De Facto. Joan Fontcuberta 1982-2008. Una selecció d’obres procedents de divuit projectes significatius articula poèticament i irònicament un debat al voltant de la funció de la imatge percebuda com a document.

En el llibre editat en ocasió d’aquesta mostra, Iván de la Nuez qualifica Fontcuberta “del menys literal però el més literari dels fotògrafs”. Fontcuberta defuig en efecte la mera descripció de la realitat, que ha estat el mandat històric de la fotografia, per embarcar-nos en el relat i en la ficció. Amb l’estratègia d’un hacker que s’infiltra en els dispositius epistemològic subministradors de certesa, Fontcuberta transita aleshores de la política a la ciència i de la història a l’art per revelar, amb humor i imaginació, la paradoxa de les imatges.

L’itinerari proposat en aquesta exposició s’assembla a recórrer un gabinet de curiositats en el qual d’una sala a una altra, passant revista als seus múltiples usos socials, la fotografia és portada a la taula de dissecció. Només aleshores percebem la seva naturalesa polièdrica i mutant, de facto [“per la força de les circumstàncies”]. En mans de Fontcuberta, escriu Geoffrey Batchen, la fotografia es converteix en una activitat més filosòfica que visual. Ens exigeix pensar tant com mirar. I quan se suposa que hem de repensar les relacions entre la fotografia i la vida, Fontcuberta ens descobreix moltes noves vides per a la fotografia. Unes vides on, igual que la memòria, la identitat i la raó, la veritat és un viatge la durada del qual potser no sobrevisqui massa a la travessia: però per això hi ha els projectes a tall d’advertència que s’han recopilat en aquesta mostra.