 Eridu
està considerada com una de les ciutats més antigues de Mesopotàmia,
i la primera ciutat prediluviana on apareix la monarquia segons la Llista
Reial Sumèria. Així mateix era un important centre de culte
on es venerava al déu Enki, senyor de les aigües dolces. L´actual
Eridu està formada per set turons artificials (tell en àrab),
que oculten vestigis que van des del període Obeid 1 (VI mil.leni
a.C.) fins a l´època Persa (s. IV a.C.). El tell principal,
denominat avui dia amb el nom d´Abu Sharain, contenia en el seu interior
les restes d´un gran zigurat de la III Dinastia d´Ur (2112-2004
a.C.).
Els primers treballs arqueològics,
obra de J.E. Taylor, s´inicien al 1854 gràcies al patrocini
del British Museum. Aquests continuaran sota la direcció
dels anglesos R. Campbell-Thomson i S. Lloyd, i dels arqueòlegs
iraquians M.A. Mustafa i F. Safar.
|
Eridu és ben coneguda per la seva impressionant seqüència de temples. Entre aquests, el millor conservat és el documentat en el nivell VII (4000-3700 a.C.), sobre el terra del qual es van trobar nombroses vèrtebres de peix, probablement ofrenes al déu Enki. El jaciment acull també
un dels cementiris més grans del període Obeid Final format
per unes mil tombes.
|
