![]() |
Els atemptats de l'11 de setembre als Estats Units han atorgat, sobtadament, una nova dimensió a la idea d'un món globalitzat. El debat entre globalitzadors i antiglobalitzadors, que no ha arribat a quallar, encara, en propostes i alternatives clares, ha assolit de cop un sentit distint davant la realitat d'una amenaça terrorista |
QUADERN CENTRAL | |
La Diagonal, història d'una ambició. Lluís Permanyer, Lluís Capdevila, N. M. Rubió i Tudurí, Gaziel, Jaume Fabre, P. Calders, Josep M. Huertas, M. Broggi. | |
EDITORIAL | |
El Fòrum 2004, un repte apassionant | |
L'OPINIÓ | |
Destronar el "rei automòbil" | |
REPORTATGE | |
L'espai CaixaFòrum, un gran aparador d'art contemporani | |
INFORME | |
Els últims hortolans del Baix Llobregat | |
L'OBSERVATORI | |
Ritme de creixement molt acceptable | |
L'ENTREVISTA | |
Anna
Cabré: "Tenim conceptes del segle XIX i realitats del segle XXI" |
|
L'OPINIÓ DE JOAN CLOS | |
L'acabament d'una gran obra | |
MISCEL.LÀNIA | |
Des del campus, Josep Playà Maset Fòrum 2004 Ciutadanes/ans, Antoni Capilla Medi Ambient, Jaume Matamala Taller obert, Jaume Vidal |
|
REVISTA BREU | |
Exposicions Entrevista:Juli Capella, president del FAD Reportage 2: El nou Teatre Lliure |
|
ÚLTIMA PÀGINA | |
Josep Montanyès, explorador de formes musicals |
![]() |
Ildefons Cerdà va concebre l'avinguda de la Diagonal com el carrer principal de la ciutat. Era el gran carrer que resseguia Barcelona i permetia comunicar-la amb els nuclis urbans situats als seus extrems. Alhora, constituïa l'excepció gairebé única a l'estructura ortogonal amb què es definia l'Eixample. La Diagonal, però, va ser molt més que això. Va ser el gran carrer a partir del qual es va anar relligant Barcelona amb els municipis del seu pla... |
![]() |
Després de més de trenta anys dedicada a la docència universitària i a la investigació, Anna Cabré contempla ara, amb sorpresa, com és reclamada cada cop més pels mitjans de comunicació. Amb rigor professional i grans dosis de sentit comú, aquesta demògrafa va a contra corrent en un panorama on moltes vegades s'accepta sense discussió l'alarmisme demogràfic, on "les explicacions, quan no porten a la catàstrofe, són rebutjades com a fruit de l'optimisme". |
B.MM, la gran biblioteca urbana |
Més de 8.500 pàgines i més de 12.000 imatges (fotos, il.lustracions, reproduccions)... Els més de 50 números publicats per B.MM constitueixen el principal fons documental existent sobre la Barcelona dels anys vuitanta i noranta. La revista s'edita des de l'any 1986 en una doble edició (català i castellà), i inclou un resum en anglès. |
Barcelona.
Metròpolis Mediterrània és una publicació
cultural que edita l'Ajuntament de Barcelona. Actualment de periodicitat
trimestral, la revista ofereix articles d'actualitat, d'anàlisi
i d'investigació sobre temes tan variats com història, disseny,
arquitectura, música, art, literatura, fotografia, ciències
socials, teatre, dansa, urbanisme o cinema, sempre relacionats amb Barcelona
i la gent que hi viu. Cada número de B.MM dedica el seu Quadern Central a un tema monogràfic, tractat de forma exhaustiva i amb ànim de permanència. Han passat per les nostres pàgines les grans exposicions d'art del segle XX, el centenari de l'atletisme barceloní, el cinema a la ciutat, la campanya "Barcelona, posa't guapa" o la relació que l'escriptor empordanenc Josep Pla va tenir amb Barcelona, entre molts altres temes. |
"diferents indicadors d'activitat econòmica durant la primera meitat del 2001 revela que l'àrea de Barcelona inicia l'estiu partint d'una situació econòmica força més favorable..." |
![]() |
L'automòbil, ens agradi o no, continua sent el rei dels nostres carrers. José Martí Gómez opina que cal fer alguna cosa per posar fi |
![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() |
bmm n. 56 juliol-setembre 2001 | ![]() |
|
|
![]() ![]() |
![]() |
la dansa comtemporània, entre dos focs andreu avel·li sempronio, el cavaller de la ciutat panorama des del pont de vallcarca carlos álvarez, un actor de felices coincidències |
el flamenc a Barcelona: un congrés i un estat
de l'ànima una vella passió que es renova vicente Escudero, testimoni d'una època la calamarsa el treiangle d'or del "cante i el ball" una oferta generosa, variada i de qualitat |
![]() |
Hi ha qui diu que sense Pep Montanyès el Teatre Lliure no existiria... |
patrimoni, museus i ciutat joan josep guinovart, director del Parc Científic de Barcelona ciutat, ciutadania i immigració el consum d'aigua en les ciutats metropolitanes |
els grans reptes de la nova Barcelona 15 anys de cultura urbana ciutat i cultura, un repàs a l'últim quart de segle el progrés del verd urbà |
Ciutat digital, ciutat connectada Immigració i poder local Final deslluït per a un any de fort creixement Les altres cares del civisme Experiències, o la difícil gestació de la triennal de barcelona Josep Anton Acebillo, l'urbanista faedor |
Joan Clos Una ciutat amb idees Vladimir de Semir Coneixement i convivència, els nous límits de Barcelona Joan Trullén El projecte Barcelona, Ciutat del Coneixement des de leconomia Antònia Monés Barcelona, Ciutat del Coneixement,:alguns indicadors Salvador Rueda La informació: una estratègia urbana per competir |
arxiu | |||||||||||||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
||||||||
*Tots
els drets reservats. Els articles de col.laboració que publica B.MM expressen l'opinió dels seus autors, que no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista. |
|||||||||||||
barcelona metròpolis mediterrània contacte _ @ actualització febrer 2002 |