La Diagonal, història d'una ambició
per desplaçar el sumari
per desplaçar el sumari

 Un segle en Diagonal
La Diagonal és el carrer que, pel seu traçat, identifica amb més personalitat l'Eixample.
 La Diagonal dels anys vint
Aquest és un dels passeigs més bells de la ciutat...
 El disseny dels jardins
L'estudi del jardí i del conjunt de la cruïlla de la plaça Francesc Macià.....
 Un passeig que neix
És el més bell i elegant de tots els que s'han obert a la Barcelona dels nostres temps...1926
 Dues zones, dues classes
Recorregut pels racons de la memòria:
la Diagonal de Llevant i la Diagonal de Ponent
 La Diagonal, poc caminada
Porta un nom tan definidor, tan exacte, que els canvis polítics i socials no han influït mai en la consciència popular
 Itinerari verd i  monumental
La Diagonal és un museu a l'aire lliure; però, certament, recórrer-la és establir un itinerari verd i monumental
 Tardes d'esbarjo al Turˇ Parc
MÚs enllÓ de Francesc MaciÓ tot eren camps...
 El cinema, l'asil infantil i la  presˇ
L'abundÓncia de masies a la zona -com Can MartÝ, situada a l'actual emplašament d'El Corte InglŔs- va donar el seu nom al barri de les Corts
 La nova Diagonal: de les  Gl˛ries al F˛rum  
Ùn Ómbit d'usos complexos, on es preveu la convivŔncia del terciari amb la residŔncial
 Cronologia d'un carrer
Des de 1889 fins a 1999
   bmm n. 56 juliol-setembre 2001   
   
    


 
 


La Diagonal és el carrer més ample de Barcelona i, arran de la seva
prolongació, també el més llarg. La història del seu traçat a través de l'Eixample i fins als límits del municipi ha ocupat més d'un segle, des que el 1884 es va construir el breu tram comprès entre Pau Claris i el Passeig de Gràcia, i acabarà en el context de la reordenació de l'àrea del Besòs.
En aquest Quadern Central es fa un recorregut per les principals fites d'aquesta història, emmarcades en el context social i polític d'una Barcelona en constant expansió urbana. El creixement inicial del'avinguda cap a la banda del Llobregat va ser el detonant d'unaprofunda transformació d'aquella zona, fins aleshores bàsicament rural, la compresa entre el Turó Parc i les casernes del Bruc, on inicialment la Diagonal trobava un punt i final poc gloriós.
La intervenció dels urbanistes, arquitectes i polítics en la configuració del carrer, les anècdotes que s'hi vinculen, els principals fets històrics que l'han tingut com a escenari i el retrat que n'han deixat Gaziel, Lluís Capdevila, Rubió i Tudurí, Pere Calders i Moisès Broggi, conformen la primera sèrie d'articles. L'última part es dedica a la descripció de les grans línies del projecte que, al cap de tants d'anys, tancarà per la banda de mar la gran avinguda dibuixada per Ildefons Cerdà.

 
 barcelona metròpolis mediterrània   /   actualització febrer 2002                                   contacte _ @       imprimir