La Diagonal és el carrer més ample de Barcelona i, arran de la seva
prolongació, també el més llarg. La història del seu traçat a través de l'Eixample i fins als límits del municipi ha ocupat més d'un segle, des que el 1884 es va construir el breu tram comprès entre Pau Claris i el Passeig de Gràcia, i acabarà en el context de la reordenació de l'àrea del Besòs.
En aquest Quadern Central es fa un recorregut per les principals fites d'aquesta història, emmarcades en el context social i polític d'una Barcelona en constant expansió urbana. El creixement inicial del'avinguda cap a la banda del Llobregat va ser el detonant d'unaprofunda transformació d'aquella zona, fins aleshores bàsicament rural, la compresa entre el Turó Parc i les casernes del Bruc, on inicialment la Diagonal trobava un punt i final poc gloriós.
La intervenció dels urbanistes, arquitectes i polítics en la configuració del carrer, les anècdotes que s'hi vinculen, els principals fets històrics que l'han tingut com a escenari i el retrat que n'han deixat Gaziel, Lluís Capdevila, Rubió i Tudurí, Pere Calders i Moisès Broggi, conformen la primera sèrie d'articles. L'última part es dedica a la descripció de les grans línies del projecte que, al cap de tants d'anys, tancarà per la banda de mar la gran avinguda dibuixada per Ildefons Cerdà.