![]() |
sobretot el tros comprès entre la rambla de Catalunya i Pedralbes. Té una distinció, una elegància, que no té cap altre passeig de Barcelona. És un passeig per a senyors, però per a senyors de debò, no per a gent disfressada de senyor. |
La Diagonal, història d'una ambició |
![]() |
Un segle en Diagonal | |
La Diagonal és el carrer que, pel seu traçat, identifica amb més personalitat l'Eixample. | |
La Diagonal dels anys vint | |
Aquest és un dels passeigs més bells de la ciutat... | |
El disseny dels jardins | |
L'estudi del jardí i del conjunt de la cruïlla de la plaça Francesc Macià..... | |
Un passeig que neix | |
És el més bell i elegant de tots els que s'han obert a la Barcelona dels nostres temps...1926 | |
Dues zones, dues classes | |
Recorregut
pels racons de la memòria: la Diagonal de Llevant i la Diagonal de Ponent |
|
La Diagonal, poc caminada | |
Porta un nom tan definidor, tan exacte, que els canvis polítics i socials no han influït mai en la consciència popular | |
Itinerari verd i monumental | |
La Diagonal és un museu a l'aire lliure; però, certament, recórrer-la és establir un itinerari verd i monumental | |
Tardes d'esbarjo al Turó Parc | |
Més enllà de Francesc Macià tot eren camps... | |
El cinema, l'asil infantil i la presó | |
L'abundància de masies a la zona -com Can Martí, situada a l'actual emplaçament d'El Corte Inglès- va donar el seu nom al barri de les Corts | |
La nova Diagonal: de les Glòries al Fòrum | |
Ùn àmbit d'usos complexos, on es preveu la convivència del terciari amb la residèncial | |
Cronologia d'un carrer | |
Des
de 1889 fins a 1999 |
![]() |
Cerdà va concebre la Diagonal com a "via transcendental", destinada a unir entre si les poblacions limítrofs de Barcelona. |
![]() |
"La Diagonal és un recorregut per les classes socials de la ciutat i també per la història de l'urbanisme". |
![]() |
Nicolau
M. Rubió i Tudurí Text extret de "Jardins públics de Barcelona" |
![]() |
Gaziel Text publicat a "La Vanguardia" 5 de novembre de 1926 |
Una
de les singularitats més sorprenents de Barcelona, la seva moderna
formació, fulminant i caòtica, ha imprès tal inestabilitat
a l'escenari del seu tradicional passeig urbà que en menys de mig
segle ha fet tres salts gegantins. Quan els burgesos de Barcelona que
avui freguen els quaranta anys eren nens, la mare els portava a passejar,
de dotze a una, per la Rambla i el carrer Ferran, fent algun tomb per
la Plaça Reial. Quan van ser estudiants enamoradissos, perseguien
les Carlotes i les Manón del seu temps, a la mateixa hora hivernal
i consagrada, pel Passeig de Gràcia. Avui, imponents i obesos,
amb la dona penjada del braç -que no és pas la Carlota ni
la Manón d'antany-, fan llargues caminades sota el sol més
cru de la Diagonal. |
![]() |
Text
Josep M. Huertas Periodista |
![]() |
Can Feu al 1956 |
![]() |
Moisès
Broggi. Text publicat a "Memòries d'un cirurgià" |
![]() |
bmm n. 56 juliol-setembre 2001 | ![]() |
|
|
![]() |
![]() |
La intervenció a la plaça de les Glòries i el seu entorn, persegueix la posada en marxa d'una nova àrea de centralitat. |
![]() |
![]() |
1889 Obren la carretera de Sarrià en terrenys de Can Ràbia, a les Corts. 1999 És inaugurada en olor de multituds la nova Diagonal, entre la plaça de les Glòries i la Rambla de Prim. |
La Diagonal és el carrer més ample de Barcelona i, arran
de la seva |
|
barcelona
metròpolis mediterrània / actualització
febrer 2002
contacte
_ @ ![]() |