english


"A Catalunya, tot i que Lleida sigui el cap d'aquell
principat, es pot dir que Barcelona és la metròpoli"

Gaspare Contarini (1522)
cardenal i teòleg italià

 




portada de BMM
correu
arxiu

Cultura
i espai metropolità

El fenomen metropolità barceloní viu una fase de construcció molt dinàmica. El que es considera en l'actualitat la Regió Metropolitana és un territori de 162 municipis i més de 4,2 milions de ciutadans, del qual forma part l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest territori hi ha una interconnexió cada cop més intensa, amb relacions múltiples on la cultura té un paper destacat. De fet, en els darrers anys, l'espai metropolità ha sofert importants transformacions en el mapa d'equipaments, que estan modificant la geografia del consum cultural. Aquest Quadern Central, coordinat per Fèlix Manito, és una aproximació a la realitat cultural metropolitana, una realitat que -com ja assenyalava l'Ajuntament de Barcelona al seu Pla Estratègic del Sector Cultural (1998)- demana estratègies culturals que superin els límits administratius dels municipis. O, dit amb altres paraules, les d'Esteve León, coordinador de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i un dels col.laboradors d'aquest dossier, que requereix "construir la ciutat real des de la cultura".

més informació

 

 
  LA PREGUNTA   INFORME


Com dinamitzar una àrea cultural metropolitana?

La cultura és el principal repte de la Barcelona del segle XXI. La ciutat i la seva àrea metropolitana comencen a viure una nova realitat marcada per la diversificació dels orígens territorials, racials i culturals dels seus habitants i per l'aparició d'un nou policentrisme que demana un augment de la innovació cultural i la creació d'una nova xarxa cultural més identificada amb la realitat metropolitana de Barcelona.

 


La dansa contemporània, entre dos focs

Tot i la falta d'una tradició anterior als anys setanta, Barcelona es troba excel.lentment representada al món pels seus coreògrafs i ballarins de dansa contemporània. Però la falta de tradició i, en conseqüència, de públic és l'origen d'una absència de suport polític que ha motivat bona part de les mancances actuals. La crisi és de creixement.

 

  L'ENTREVISTA   ÚLTIMA PÀGINA


Andreu Avel.lí Artís o Sempronio, el cavaller de la ciutat

Té el mateix nom que un criat de "La Celestina" per suggeriment del seu pare. I per fer justícia al personatge, ha estat, com ell, portaveu enginyós del sentiment d'una ciutat. En l'àtic de la seva casa de General Mitre, el cronista de Barcelona per excel.lència dóna curs al seu manifest coneixement de l'ésser humà.

 


Els motors de la Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró va néixer com a conseqüència d'una creixent estima i reconeixement de la ciutat de Barcelona per la figura de Joan Miró. Aquesta iniciativa venia precedida d'uns homenatges: l'exposició d'obres de Miró a les col.leccions catalanes, organitzada pel Club 49 a les galeries Laietanes el mateix any 1949 i, sobretot, de l'antològica a la Capella de l'Antic Hospital de la Santa Creu (1968) i de l'exposició Miró, otro, celebrada al Col.legi d'Arquitectes el 1969.

 

          per veure el