“Barcelona s’ha convertit, d’ençà de la guerra, en víctima de l’expansió suburbana, tot i que continua conservant viu el seu cor a la ciutat vella”.
Roland Penrose (1981) ,
escriptor londinenc

 

 



portada de BMM
correu
arxiu

  nº45

La nova Ciutat Vella,
final de trajecte.

Ciutat Vella afronta la seva reforma definitiva. La rehabilitació del districte més degradat de Barcelona es va iniciar a mitjan anys vuitanta. En quinze anys s'ha aconseguit que conceptes com degradació, delinqüència, prostitució, drogues, pobresa, brutícia o marginalitat deixessin pas, en bona mesura parcialment, a realitats palpables com universitats, joventut, centres d'art, inversions públiques, rehabilitació, pisos de moda, mestissatge o cultura. 
“Barcelona. Metròpolis Mediterrània" no vol deixar d'atendre una de les transformacions urbanes més crucials de les dues últimes dècades. Dediquem el present dossier a repassar l’obra feta i la que encara hi ha en marxa.

més informació

 

 

 

Miguel Núñez.
Entrevista de Núria Escur.

Miguel Núñez, entre el compromís i el dubte.
Lluitador antifranquista, responsable del PSUC fins a la seva legalització, Miguel Núñez va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona el passat mes de febrer.(...)


La dècada de la Reforma
Els periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre inicien, amb aquest reportatge, una sèrie que, al llarg de deu capítols, sintetitzarà la història de Barcelona del segle XX. Dècada a dècada, es repassaran els grans fets polítics i socials però també els petits canvis que, poc a poc, han transformat la vida quotidiana dels barcelonins, amb articles de Rafael Pradas.

 


És possible una ciutat sense cotxes?
Barcelona estrena el pròxim dia 29 d'abril la seva primera jornada sense cotxes. És una experiència que pretén conscienciar el ciutadà sobre el paper que el vehicle privat té actualment a la gran ciutat, i debatre públicament quin ha de ser, en el futur, el lloc d'aquest objecte de la societat moderna, que ha esdevingut molt més que un mitjà per desplaçar-se. B.MM ha plantejat a dos experts, Carme Miralles, de la Universitat Autònoma i experta en el transport urbà, i Alfons Perona, secretari executiu de la principal organització d'automobilistes de Catalunya, si és imaginable una ciutat sense cotxes. Amb aquesta pregunta, no exempta de cert caire provocador, encetem la secció La pregunta

 


Escoles de disseny a Barcelona
A Barcelona, el disseny es va començar a impartir com a assignatura als anys seixanta. Centres com ara Elisava, EINA o l'Escola Massana, han desenvolupat des d'aquella dècada una tasca pedagògica i acadèmica, ”cada cop més exigent, que ha contribuir a la creació d'una cultura del disseny i que va trobar la seva màxima expressió a l'eclosió viscuda a partir de la dècada dels vuitanta. En el marc de la Primavera del Disseny, tres representants d'aquestes escoles analitzen com han evolucionat els estudis de disseny i en quin moment es troben.

 

per veure el