"Les xifres del primer trimestre posen de manifest un nou impuls de la construcció residencial, especialment intens a Barcelona. S'esperava una etapa de moderació, però la demanda de moment no s'ha afeblit".

 l'observatori
El clima d'incertesa s'asserena


La tremenda convulsió que van provocar els atemptats terroristes de setembre passat va inundar d'incertesa l'escenari econòmic, polític i social. Mesos després d'aquells esdeveniments, mentre el món
occidental està aprenent a viure sota la por difusa que se'n va derivar, la impressió dominant és que la ràpida recuperació d'una bona part dels indicadors econòmics ha contribuït molt a asserenar el clima d'incertesa.

text
Maria Jesús Calvo
"Barcelona Economia"
gràfics
Laura Quesada

   tornar al sumari / b.mm n. 59 2002
   
    


 
 



El ràpid retorn d'alguns indicadors econòmics (en especial, als Estats Units) a una senda de creixement ha estat una sorpresa per a la major part dels analistes i ha tingut un efecte psicològic immediat; una sensació d'alleujament s'ha estès, ja que s'ha constatat que el sistema, que alguns ja van veure caure amb les torres bessones, no trontollava. Però el ritme vertiginós al qual se succeeixen els conflictes, la incapacitat per resoldre´n molts (el d'Orient mitjà o el d'Argentina, com dos exemples actuals de caràcter molt diferent, però també els quasipermanents d'algunes zones de l'Àfrica o de Sud-amèrica), la creixent controvèrsia sobre la qualitat de la vida democràtica o l'allunyament entre la societat i els polítics, fan molt difícil avaluar si efectivament el sistema socioeconòmic vigent restarà immune, o durant quant de temps, a aquest tipus de pressions.

 

De moment, el lligam entre capitalisme i democràcia (pot haver-hi capitalisme sense democràcia, però no hi ha exemples del contrari) juga a favor del manteniment del sistema vigent, amb tots els seus defectes i les seves virtuts. Sota aquestes regles del joc, la recuperació de l'economia nord-americana és una notícia molt bona per la seva capacitat arrossegadora i la seva incidència sobre el creixement mundial. Amb un creixement interanual del PIB de l'1,5% durant el primer trimestre de 2002, sembla que es deixa enrere -així ho ha certificat el FMI- la fase de desacceleració econòmica iniciada durant la segona meitat del 2000, sense que el PIB mesurat en taxa in- teranual hagi enregistrat en cap moment un signe negatiu. A la recuperació de les expectatives cal afegir-hi, així, signes clars de recuperació de l'activitat -derivats, sobretot, de la fortalesa del consum-, que, segons alguns experts, es reforçaran pel nivell baix dels tipus d'interès i les expectatives de moderació dels preus del petroli.

En aquest cantó de l'Atlàntic, els indicis de recuperació són certament moderats, amb diferències significatives per països. Amb un magre creixement del PIB global del 0,2% durant el primer trimestre d'enguany -una etapa, recordem-ho, en què ha tingut lloc amb èxit la plena substitució de les respectives monedes nacionals per l'euro-, el to general dels indicadors d'activitat és força neutre. En un context econòmic d'indefinició en què variables en plena desacceleració conviuen amb d'altres que creixen intensament, sembla massa aviat per parlar de clara recuperació. Com en el cas nord-americà, l'evidència del canvi de signe dels indicadors de confiança i dels d'activitat real conviu amb l'ombra del dubte sobre la intensitat de la reactivació, pel llast que poden suposar alguns desequilibris bàsics en el cas dels Estats Units o l'evolució de la inflació a Europa.

 


Tot i que la informació disponible per als primers mesos de 2002 és encara escassa, sembla que l'economia espa- nyola es troba en la fase final de la desacceleració. Després d'haver superat la fase descendent del cicle amb un perfil molt més positiu que la resta d'economies de l'entorn, el creixement del PIB no ha baixat en cap moment del 2% en termes interanuals, una xifra clarament per sobre de la dels Estats Units o el conjunt de la Unió Europea, el consum i la inversió en construcció continuen insuflant alè i contrarestant amb èxit l'escàs vigor de la inversió en béns d'equipament i de les exportacions.
Ara bé, si els indicis de reactivació de l'activitat real es mostren sobris, l'evolució recent de la inflació i del mercat laboral aporten una ombra d'inquietud que compromet les previsions que s'havien fet de cara al tancament de l'any i que torna a posar de manifest el problema de la "qualitat" del creixement de l'economia espanyola o de la catalana. L'augment de la inflació que s'ha registrat en el mes d'abril, a més de perjudicar el poder adquisitiu dels ciutadans, revifa el problema del procés de pèrdua de competitivitat enfront dels principals competidors. Per la seva banda, les dades de l'EPA -deixant de banda els canvis metodològics- revelen una disminució del ritme de creació de l'ocupació i un augment dels aturats. A aquest panorama cal afegir-hi algunes dades que comencen a plasmar l'afebliment del consum, com la matriculació de vehicles o l'indicador de confiança dels consumidors de l'abril.

 



En aquest escenari, l'economia de la regió metropolitana de Barcelona presenta un to global molt saludable, si bé ple de contrastos. El renovat dinamisme de la construcció residencial o l'expansió del trànsit internacional de passatgers per l'aeroport conviuen amb tensions creixents al mercat de treball o amb el desequilibri creixent de l'IPC. Vegem-ho en detall.
El sector industrial continua envoltat d'un cert pessimisme, tot i que l'evolució dels darrers trimestres mostra que s'ha frenat el ritme de descens. Aquesta branca productiva es va veure molt afectada el 2001 per la contracció dels fluxos comercials internacionals, després d'un quadrienni 1996-2000 molt expansiu en el qual la indústria catalana va créixer prop del 4% anual. La indústria metropolitana ha acusat el fre de les exportacions per la forta desacceleració del comerç mundial, resultant, al seu torn, de la pèrdua de ritme de l'economia en totes les grans zones econòmiques del planeta. Les darreres dades disponibles revelen que el descens de les expectatives s'ha moderat, si bé els indicadors de producció física encara no mostren una clara reactivació.

El tràfic de mercaderies pel port acusa aquest escàs dinamisme del sector industrial i la reducció dels fluxos comercials internacionals. Si bé el 2001 es va tancar amb un balanç positiu gràcies sobretot al tràfic de productes energètics i de farines per a l'alimentació animal, les dades del primer trimestre de l'any reflecteixen un retraïment de la mercaderia embarcada; així, les exportacions de càrrega general cauen un 6,3% en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior, mentre que els contenidors ho fan un 3,8%. En contraposició a aquesta tònica esmorteïda, el segment de passatgers creix un 31,1% en relació amb un any enrere, fet que posa en relleu l'actiu paper del port de Barcelona com a base central dels creuers d'aquesta banda de la Mediterrània.

El trànsit aeri, menys afectat per una conjuntura internacional desfavorable del que es temia uns mesos enrere, presenta una evolució dispar; en el vessant nacional, el nombre de viatgers ha disminuït durant el primer trimestre un 3,9%, segurament a causa d'uns ajustaments de l'oferta que han inclòs la retallada de vols; pel que fa al segment internacional, s'ha recuperat notablement el ritme expansiu, amb un augment del 7,3% del nombre de passatgers entre els quals predominen els viatgers per motius turístics i de lleure. En la mateixa ona, el subsector del turisme continua instal·lat en una senda de creixement vigorosa, amb un augment global del nombre de pernoctacions del 6,6% durant el primer quadrimestre de l'any. Essencialment, el grup que més contribueix a aquest creixement és el dels visitants per motius turístics, que continua presentant un perfil expansiu totalment contraposat al declivi que ha caracteritzat els visitants per motius professionals i de negocis en els darrers anys.

El sector de la construcció, que ha actuat de motor econòmic tant a Catalunya com a Espanya en els darrers anys, va començar a presentar signes d'afebliment durant els darrers mesos de l'any passat. Per això tornen a sorprendre les xifres del primer trimestre d'enguany, que posen de manifest un nou impuls de la construcció residencial, particularment intens a Barcelona. Després del volum extraordinari d'habitatges construïts en el darrer quinquenni, en el qual s'han assolit màxims històrics de producció, i de la gran acceptació que han tingut per part de la demanda -el volum de crèdit bancari concedit per finançar habitatges s'ha doblat entre 1997 i 2001 a Espanya-, s'esperava una etapa de moderació, amb una disminució significativa dels volums de producció. Però el cas és que, malgrat l'empitjorament de les expectatives laborals, malgrat que els preus de venda dels habitatges nous han crescut un 15% anual durant el darrer trienni, i malgrat un incipient canvi en les expectatives dels tipus d'interès, la demanda de moment no s'ha afeblit. Això ha animat promotors i constructors a mantenir uns ritmes de producció elevats, ja que no s'espera una caiguda dels preus de venda mentre els tipus d'interès no s'enfilin molt a l'alça. Caldrà esperar els propers mesos per comprovar la vitalitat d'aquest revifament i com l'afecta el deteriorament de les expectatives sobre les rendes familiars que pot derivar de l'empitjorament de l'evolució del mercat laboral.

Efectivament, deixant de banda que els canvis metodològics que es deriven de la nova EPA suposen un trencament de les sèries d'actius, ocupats i aturats, el terreny del mercat laboral no invita gaire a l'optimisme. Tot i que no s'ha de destacar cap daltabaix, es constaten trimestre rere trimestre les dificultats per crear nova ocupació o per contenir l'augment de les taxes d'atur en un context en el qual alguns sectors, com la construcció, pateixen l'esgotament del creixement dels darrers anys; d'altres, com la indústria, no acaben de recuperar-se, o d'altres, com les telecomunicacions, han patit cops importants en els seus plans d'expansió.

 
tornar al sumari   
 barcelona metròpolis mediterrània   /   actualització octubre 2002                                   contacte _ @