Pla d'estabilització de les platges de Barcelona
El Pla d'estabilització de les platges de Barcelona té com a objectiu la protecció de la façana marítima de la ciutat i evitar la pèrdua de sorra que es produeix cada any per efecte dels temporals de mar. El projecte consisteix en el reforçament del front litoral amb nous espigons i la creació de dues noves platges, amb la qual cosa es consolida un dels espais d'ús públic més importants de Barcelona.
Si en la dècada dels vuitanta la transformació del Port Vell i de les platges va representar l'inici de la recuperació del front marítim de Barcelona, la transformació urbana vinculada al Fòrum va permetre incorporar un nou tram del litoral situat al marge dret del Besòs, fins aleshores hipotecat per l'existència de la planta depuradora i altres infraestructures ambientals de tipus pesant. L'avançament de la línia de costa amb la plataforma que ha d'allotjar el futur zoo marí ha permès ara guanyar un nou espai de bany (la platja de Llevant) que, juntament amb la futura platja situada a llevant del port, completarà la regeneració de la línia de costa de Barcelona.
El projecte
Amb un cost de 30.222.491 euros —finançats pel Ministeri de Medi Ambient—, el projecte d'estabilització abasta els gairebé 5.000 m de costa del litoral barceloní. L'objectiu és dur a terme les actuacions necessàries que permetin assolir un sistema efectiu d'estabilització del conjunt de les platges de Barcelona, des de la platja de la Barceloneta fins a la de la Nova Mar Bella, prop de la desembocadura del riu Besòs.
El projecte es desenvolupa en dues fases: la primera s'ha realitzat al llarg de la temporada tardor-hivern 2006-2007, i la segona està previst que s'iniciï a partir de l'octubre del 2007.
Durant la primera fase del projecte s'ha perllongat el braç situat a ponent de l'espigó del Gas i un dic emergit de 200 metres de llarg a la platja de la Barceloneta, a l'alçada del carrer de l'Almirall Cervera. Quant a la segona fase de les obres, els treballs començaran passada la temporada de banys i inclouen la reparació i protecció d'obres preexistents i la construcció de la resta d'infraestructures d'estabilització de les platges situades al districte de Sant Martí. En aquesta segona fase es prolongarà també el dic de Sant Sebastià a Ciutat Vella, que ha de servir de punt de recolzament per a la nova platja.
Actuacions de protecció
Consisteixen en dos tipus d'actuacions: la reparació i el reforçament dels trams finals dels espigons ja existents i la creació d'estructures submergides que permetin frenar la pèrdua de sorra. Així, es prolongaran els espigons del Bogatell i del Ferrocarril i es repararan els diapasons ja existents a la platja de la Nova Icària. Les reparacions d'aquestes estructures es faran amb l'enderrocament dels quinze primers metres dels diapasons i la seva reconstrucció mitjançant estructures de formigó submergit recolzades sobre banquetes d'escullera. Així mateix, es construiran proteccions perimetrals d'aquests espigons amb escullera i blocs de formigó.
Dics submergits
Pel que fa a les estructures submergides, es construiran a partir dels extrems dels espigons corresponents als desguassos, amb la següent estructura: a la platja del Bogatell s'unirà l'espigó de Bogatell llevant amb l'espigó del Ferrocarril ponent mitjançant un dic submergit; a la platja de la Mar Bella s'uniran l'espigó del Ferrocarril llevant amb el de Bac de Roda; a la platja de la Nova Mar Bella s'uniran els dos espigons laterals existents (el de Bac de Roda i el nou espigó que hi ha a l'alçada del carrer de Selva de Mar). Finalment, la nova platja de Llevant es protegirà amb un dic submergit que anirà des de l'espigó de Selva de Mar a la plataforma del zoo marí.
Els treballs d'estabilització comportaran també l'aportació d'un milió de metres cúbics de sorra procedents del jaciment localitzat entre els ports esportius de Premià de Mar i el Masnou. Part d'aquesta sorra ja ha estat utilitzada per construir la platja de Llevant i per acabar la platja de la Barceloneta un cop construït el dic emergit.