Ajuntament de Barcelona
Institut de Cultura de Barcelona
Pla Estratègic de Cultura 2006
Nous Accents de Cultura 2006

Presentació de la taula

En els últims anys, el tema dels públics de la cultura (els percentatges d’ocupació, el nombre de visitants) ha estat un dels temes centrals del debat en les polítiques culturals. La necessitat de justificar «amb dades» la despesa en cultura, la importància de gestionar des de l’eficiència (i, per tant, de generar el màxim nombre d’ingressos propis per part de les organitzacions culturals) són, probablement, algunes de les explicacions que justifiquen el protagonisme d’aquest debat.

Més enllà del debat, des d’una perspectiva pràctica, han estat moltes les iniciatives que, en relativament poc temps, s’han portat a terme en la línia d’augmentar les audiències: polítiques d’abonaments, sistemes per facilitar la venda d’entrades, millors canals d’informació (amb l’aprofitament de les noves tecnologies), polítiques de preus per afavorir determinats segments de públics potencials, etc.

Des d’una mirada de servei públic, cal ser més ambiciós. El repte no és tant arribar a la demanda potencial, ni satisfer la demanda real. L’objectiu és generar nova demanda. Fins i tot aquest podria ser el principal objectiu d’una política cultural pública: generar necessitat de cultura. Aquí ja no parlem de clients o d’usuaris, aquí el nostre destinatari és la ciutadania. I això és el que justifica la segona part del nom d’aquesta taula.

L’accés és proximitat però no només això. L’accés té relació amb el preu però respon a qüestions més de fons. L’accés no ha de determinar absolutament les programacions (fer-les «accessibles»). L’accés és on es troben cultura i educació.

En aquesta taula es pretén compatibilitzar els aspectes més tècnics vinculats a la captació i fidelització amb les reflexions més de fons que proposen aquest canvi d’escala a l’hora de garantir realment l’accés de tota la ciutadania als béns, serveis i productes culturals.