Ajuntament de Barcelona
Institut de Cultura de Barcelona
Pla Estratègic de Cultura 2006
Nous Accents de Cultura 2006

Temes de debat

Algunes qüestions pel debat i la reflexió:

Pertoca a les instàncies públiques, en particular a l’Ajuntament de Barcelona, contribuir al fet que les expressions culturals de les diverses comunitats que conviuen a Barcelona adquireixin un cert protagonisme en l’espai públic de la ciutat?

És estratègic per a la ciutat impulsar la interlocució de referència a través de teixit associatiu d’immigrants, o més aviat cal potenciar una interlocució que no tingui un segell d’etnificació (síndrome cases regionals)?

Cal considerar el risc que algunes actuacions que busquen normalitzar les expressions culturals de la diversitat reforcin les identitats culturals d’origen i que això condueixi a processos d’etnificació (interna i externa del grup), amb les dificultats afegides que podria comportar a l’hora de vertebrar identitats compartides.

Com es promou la transmissió als nouvinguts del patrimoni cultural de la ciutat, entenent que el patrimoni cultural està format per múltiples registres que van des dels equipaments (museus, biblioteques) fins a la cultura popular i tradicional?

Poden conviure en la programació de festes populars i ciutadanes activitats i expressions pròpies de les diverses cultures presents a Barcelona sense caure en el parany de la festa de la diversitat, entesa com a mostra-fira d’especificitats i rareses culturals diverses (del cuscús a la dansa africana, passant per la paella)?

Des de la societat d’acollida, i especialment des dels programadors culturals i els tècnics municipals, tenim el coneixement i la formació suficient per desplegar actuacions que recullin i donin visibilitat pública a la diversitat existent sense caure en paranys ni en tòpics?

Quina és la dimensió que cal donar al concepte de diàleg intercultural? Poden realment dialogar les cultures o simplement són les persones que dialoguem i intercanviem, amb l’afegitó que cap persona representa per ella mateixa —afortunadament— una cultura?

Les cultures en contacte poden generar escenaris de relació desiguals (estables/inestables, dominació/subordinació, competitius/col·laboradors...). En la mesura que la cultura és també proximitat, i que és en la proximitat on aquests escenaris diversos es poden desenvolupar, semblaria indispensable disposar d’informació detallada per conèixer el mapa territorialitzat en detall de les cultures en contacte per fer-ne intervencions ajustades a les necessitats.

Cal entendre que la diversitat cultural no és una relació entre la cultura entesa com a estàndard en la societat d’acollida i les cultures que arriben, sinó també els fluxos que es produeixen —o es deixen de produir— entre les diverses cultures d’arribada. La creació de ciutadania en un escenari com el de Barcelona ja no es pot fer des de les polítiques culturals de relacions radials, sinó des de les relacions multidireccionals.