Ajuntament de Barcelona
Institut de Cultura de Barcelona
Pla Estratègic de Cultura 2006
Nous Accents de Cultura 2006

Recull representatiu de les diverses aportacions realitzades a través d’aquesta web sobre la Taula de:


MÚSICA




Expressivitat en la Música


La història de la música no professional ha passat de ser el centre a les reunions familiars i d’amics a ser objecte d’exhibició de dones de classe burguesa i alta. Amb l’arribada dels immigrants espanyols, principalment andalusos, vam canalitzar el racisme menyspreant la seva pràctica musical: el lament. L’educació pública no va ajudar gaire, ja que no incloia la música. Fa només uns quants anys que forma part del currículum escolar i encara fa menys que ocupa dues hores a la setmana en l’ensenyament de primària. Amb aquest panorama fa una dècada que rebem immigrants que si tenen per costum expressar-se mitjançant la música en qulsevol ocasió i qualsevol lloc.

Davant aquest panorama ens trobem que una gran part dels ciutadans si sentim inquietut vers la música, la volen conèixer, volem aprendre a executar-la, volen tenir criteri.

La música és, a la vegada, un producte globalitzat. Cada cop s’unifiquen més tendències i es poden escoltar determinats ritmes en qualsevol racó de món. Però també existeix la reivindicció de músiques autóctones com a músiques de qualitat. La música sempre ha estat un element integrador, i les fusions són la seva màxima expressió.

Davant aquest panorama crec que s’hauria de reforçar més el paper de la música com a mitjà d’expressió. En aquest sentit com activitat que es comparteix i que principalment es realitza en grup.

La taula de música del pla estratègic té poca presència de creadors i molta d’altres rams de la indústria amb ànim de lucre deixa a la música fent el paper de font d’ingressos. No crec que estigui malment, la ciutat necessita tenir un sector musical important i s’ha de treballar en aquest sentit. Però per tenir un sector fort s’ha de tenir un públic amb educació musical i molts músics perquè destaquin els millors. Si fem massa enfàssi en pocs músics no podem comparar i sempre serà dubtosa la seva qualitat.

És important situar Barcelona en el mapa de ciutats del món, però els ens locals han de treballar també en la proximitat pels seus ciutadans i això implica reforçar el treball que es fa des de la ciutat però a tots els nivells.

Altra element que considero important va lligat amb les noves normes cíviques i d’ocupació de l’espai. Si la música ens serveix per expressar-nos, per compartir, per fer festa o per plorar i no es pot fer en mig del carrer, els centres de recursos musicals passen a ser un punt de trobada, a ser insuficients, per recollir totes les propostes. Potser necessiten una redefinició, uns nous objectius i una nova financiació. Potser han d’haver-hi més i han de ser pluriculturals. Reforça aquesta opinió el gran nombre de bucks d’assig que s’anuncien en revistes especialitzades i escoles de música.

La nostra societat ja constitueix una xarxa relacional per on circula la música, només hem de reforçar els canals que ho necessiten.

Finalment tenim el repte d’ampliar la formació musical, sense límit d’edat, sense límit d’estils, per a totes les possibilitats econòmiques. Hem de reconèixer que és un desavantatge no rebre formació musical a casa, no haver heredat el gust per la interpretació i ens hem d’aprofitar d’aquest amor per fer música que ens aporten els nouvinguts. Hem de deixar de ser consumidors de música a ser executors. Elevant el nostre nivell musical elevarem el nostre criteri per a seleccionar propostes musicals.

Hem de formar als públics en múltiples tendències perquè tinguin criteris que els permetin ser més exigents i més fidels amb les nostres formacions musicals.Algunes accions:

- Obrir els centres de recursos musicals a totes les pràtiques musicals. Actualment torna ha haver-hi un circuït de sales (que també s’esta reforçant amb les subvencions perque facin programació pròpia), i aquesta tasca pot passar a un segon terme. Si reforcem l’educació musical cada cop més es necessitarà un espai per aprendre i per assajar. Els domicilis i els parcs no són el lloc adeqüat, i les queixes dels veins poden matar una carrera.

- S’han de reconvertir en vertaders centres culturals, que acullin tot tipus de tendències.

- La ciutat té un mapa de festivals molt ric, que inclou les principals figures internacionals, així que l’únic festival 100% públic BAM (Barcelona Acció Musical) hauria de ser el festival dels grups de la ciutat. De qualsevol tendència i en qualsevol idioma.

Susana Gamizel





El suport a la promoció de produccions independents.

Per la nostra experiència a Rosazul/Musicdld, com a estudi, segell i com a distribuidors de musica en format digital, percebem que avui en dia, un nou disc, o bé neix com a aposta comercial d'una empresa discogràfica (cada cop més infreqüent) o bé (en la majoria de casos) és un acte de passió i aventura d'un o més músics, que decideix/en engrescar uns quants companys, contractar un estudi de gravació i amb molt esforç i cura decideix auto-editarse 500 còpies del seu disc, que haurà de regalar per donar-se a conèixer i poder, amb el desagradat que li suposa la feina inevitable de gestió per poder aconseguir bolos i en el millor cas, vendre'n uns quants als concerts.

Evidentment, tot music professional disposa, avui en dia, de la seva web, que pot actualitzar desde casa i on penja alguns fragments dels seus temes.

Amb la nova revolució digital, l'accés a la musica es converteix a més a més, en una qüestió immediata, més accesible, amb una dràstica reducció de costos de distribució (camions, plàstic, espai als estants). El punt crític i conflictiu continua essent, desde el meu punt de vista, la difusió d'aquesta musica: l'aire que l'envolta i la fa sonar i arribar al públic.

Quant a la qualitat de les produccions, a Rosazul rebem regularment cds autoproduïts de molt bona qualitat, especialment de jazz i músiques del món, que és la línia de l'agència de management, a les quals estem començant a donar sortida per www.musicdld.com, que és la nostra iniciativa de distribució digital.

Segons l'exposat, el que manquen son espais d'exposició de tota aquesta musica independent: espai radiofònic, televisiu, internauta que conecti públics, que faci que la música es mogui i generi moviment, sense el qual moltes produccions no tenen l'oportunitat de donar-se a conèixer.

- Es podria promocionar la musica als mercats de Barcelona?...un cd conectat a uns altaveus, quanta gent al cap del dia escoltaria aquesta musica?

- Perquè no es crea un directori virtual amb tots els grups de la ciutat, amb un disseny provocatiu, modern, on es puguin descarregar gratis una cançó de cada tema (tot i que suposaria conflicte amb la SGAE) i es promociona activament aquesta pàgina en programes de ràdio, a professionals del sector?, rankings per popularitat d'escolta, un cd recopilatori anual...

Esperant que puguin ser d'ajut aquestes ideas, rebeu salutacions cordials,

Daniel Cros - Rosa Azul Concerts






Base de dades per contactar amb els programadors de concerts


Sóc co-fundador d'un projecte musical. Em trobo en la necessitat de disposar d'una base de dades per contactar amb els programadors o entitats organitzadores de concerts. És realment molt dificíl aconseguir dades actualitzades. Estaria molt interessant que els organismes oficials (Administració) fes accessible aquestes dades al que volem promoure productes com el nostre: Fam de Funk és un projecte independent de música en català format per deu músics. Espero que la meva sugerència faciliti la tasca de projectes com el meu i ajudi a l'administració a recolçar noves formacions musicals que comencen.

Lluís Pascual Ortiz - Fam de Funk i Generalitat