Ajuntament de Barcelona
Institut de Cultura de Barcelona
Pla Estratègic de Cultura 2006
Nous Accents de Cultura 2006

Hi ha molts exemples de la creixent importància de la cultura en el procés de mundialització. D’una banda, potser el més evident en la realitat quotidiana, són els moviments de població. Hi ha un nombre creixent de població que manté vincles forts amb altres ciutats del món, sovint el seu lloc de naixement, però també amb altres llocs de residència anterior, o les ciutats de residència de familiars o companys.

La mobilitat i les migracions obliguen a traduir a l’escala local els reptes sobre el diàleg intercultural. Els habitants d’una ciutat, avui, ja no responen només a una lògica local, sinó també a situacions generades en altres geografies. Aquesta creixent diversitat obliga a replantejar-se els imaginaris i les polítiques locals, i a incorporar-hi (com ha fet històricament Barcelona), els nous habitants; d’altra banda, aquesta diversitat comporta major connectivitat i, per tant, un potencial gran per tal que la diversitat sigui «productiva».

La revolució tecnològica, i especialment les tecnologies associades a Internet, demana replantejar els mecanismes de producció i d’accés als béns i als serveis culturals. Un creixent nombre de població utilitza les noves tecnologies com a mitjà per accedir a la producció cultural i com a entorn de producció, difusió o comunicació. En els darrers anys s’han fet més públics els debats sobre l’adequació de les lleis de la propietat intel·lectual als nous entorns digitals. Hom es qüestiona quins nous equilibris cal trobar entre els drets associats a la creació i els drets associats a la participació (i al caire públic de la cultura).

Els processos d’integració econòmica i d’obertura dels mercats provoquen el debat sobre el caire excepcional de la cultura en el comerç, amb temes com les quotes de producció nacional, europea i d’altres països, especialment en el món de l’audiovisual. L’antic debat sobre l’excepció cultural s’ha transformat en un debat sobre la diversitat cultural i la necessitat de trobar els mitjans més adients per poder promoure les expressions culturals minoritàries.

Les creixents desigualtats en la renda, i també les exclusions que generen, poden ser associades a una dimensió cultural. Es poden constatar tendències vers una creixent segregació de la ciutadania: en l’homogeneïtzació de certes àrees de residència, en la utilització dels espais públics, o en l’ús d’alguns serveis, com l’educació o, també, la cultura. Molts han intentat i intenten instrumentalitzar aquestes desigualtats per generar racisme o xenofòbia.