"La Felicitat
a l'escola "

MªJosé Plou i Pep Guinovart

 

CEIPM Patronat Domènech

LES EMOCIONS A L’AULA

Tothom, tant els adults com les criatures vol ser feliç. I què entenem per ser feliç? Definicions n’hi ha moltes però potser ens quedem amb aquella que diu que ser feliç vol dir ser acceptat i estimat per un mateix i pels altres

Si tots els adults busquem la felicitat a tot arreu, per què en algunes escoles la felicitat es queda a la porta?

Davant d’aquest fet, com ens hem de situar els professionals de l’ensenyamenti la pròpia escola?

 Desitgem criatures satisfetes que sàpiguen relacionar-se amb els altres, que tinguin un autoconeixement,uns recursos i valors personals que els permetin poder afrontar positivamentles dificultats actuals i futures que la seva existència els pot comportar.

Nosaltres creiem, com a persones i com a docents, que la felicitat ha d’amarar tots els aspectes de la vida, incloent-hi l’escola.

A l’escola sempre s’han desenvolupat els aspectes de coneixements; a casa eren importants les notes que treies . Ara és més evident que mai que els coneixements no poden anar separats del món emocional. És a dir, el que aprenem està lligat amb motivacions emocionals sigui amb l’objecte d’estudi, o amb la persona que l’ imparteix.

A l’escola no ens han ensenyat gairebé mai a conèixer,a gestionar les nostres emocions, i, en canvi, sí que van intentar ensenyar-nos moltes mates i molta llengua. Tampoc ens van donar els recursos per afrontar els nostres problemes i els conflictes que sorgeixen de la relació amb l’altra gent.

Treballar tenint en compte les emocionsens fa palès, que es poden fomentar conductes i actituds sense fer servir autoritarisme; sense castigar, modelant més que esculpint. Que es pot fer veient les nenes i els nens com persones, no com rivals que ens volen fer la guitza. Que les criatures volen agradar a l’adult i que si no fan el que nosaltres esperem que facin, no és perquè no vulguin si no perquè no poden. Per això, quan hem de corregir una conducta, hem de separa-la de la persona que l’ha tinguda, és a dir cal diferenciar l’acció de la persona que l’executa.

Per exemple, puc enfadar-me si una criatura no ha fet la feina per la seva conducta en un moment determinat, però no li puc dir que és un gandul, perquè l’etiqueto, generalitzo i menyspreo la seva persona .

Com a adults i docents sabem que crear bones condicions emocionals afavoreix l’aprenentatge, com també l’ afavoreix la relació interpersonal no solament amb les altres criatures si no amb l’adult.

I això afavorirà que el mestre o la mestra siguin uns bons interlocutors que estableixin uns lligams afectius amb les criatures que les ajudarana superar moltes dificultats i a gaudir conjuntament dels seus èxits.

 Mentre que les emocions negatives que es provoquen a l’aula inhibeixen moltes vegades l’aprenentatge perquè estan associades a por (neguit), estrès, baixa autoestima...

Si pensem en quan anàvem a l’escola, recordem amb afecte que volíem veure els nostres companys, però la resta d’activitats escolars per algunes persones solen estar associades amb tensió, estrès...

Clar que algú pot pensar: “ jo quan estudiava ni tenia por ni estrès i bé que m’he sortit”. Però caldria preguntar-li si era feliç, si no li hagués agradat més sentir-se més alegre, estar en un lloc on se l’escoltava,on podia expressar les seves emocions, podia opinar, podia participar i sabia que se’l tenia en compte en l’organització i l’aprenentatge del dia a dia.

Perquè, a vegades algunes criatures se senten frustrades a l’escola primària? Per què ens trobem criatures amb baixa autoestima, amb frustració intel·lectual, i amb dificultats de relació? Com a resposta a aquests interrogants tan difícils a alguns adults només se’ls acudeix dir: “T’has d’esforçar més!” o “No els facis cas , tu a la teva”.

Per què encara hi ha gent que creu que l’aprenentatge ha d’estar lligat, a l’autoritarisme (més o menys dissimulat)?

Per què modificar conductes ha de relacionar-se amb càstigs, recompenses, sense tenir en compte la raó per la qual les criatures han desenvolupat aquesta actitud?.

A vegades, per creences errònies dels adults, és creu que un ensenyament en el qual les emocions i els sentiments es contemplin per part de tothom fa que les criatures no aprenguin, siguin indisciplinades, consentides, amb manca d’esforç, sense límits.

L’educació emocional no consisteix en consentir coses sinó fer més racional i més humana la relació amb tothom i amb un mateix.

El professorat ha d’ésser conscient que ell és un model emocional i que, al mateix temps, aquesta realitat ha d’anar acompanyada d’un autocontrol i creixement personal que impliqui modelar-se ell mateix per proporcionar models creïbles i coherents.

Per exemple jo no puc dir que les criatures es tractin amb respecte si jo com apersona no controlo els meus estats d’ànim i no els tracto amb respecte ni a ells ni a la gent que m’envolta.

Treballar les emocions ha de quedar implícit en l’organització de l’aula : la manera de fer les classes, fer les feines , la manera d’avaluar, la participació de l’alumne, la manera d’adreçar-se a l’alumnat. Al cap i a la fi una classe és “un laboratori d’emocions”. Qualsevol cosa que facis a la classe, per simple que sigui, té una repercussió emocional.

Nosaltres també volem expressar el nostre convenciment que l’educació no és només un treball d’escola ni de família. Com diu un proverbi africà ”Tota la tribu educa” ,és un treball constant amb un mateix i amb les criatures a fi de fer una societat més lliure i feliç .

 

Mª José Plou i Pep Guinovart