Era un dia tranquil i assolellat quan Picasso es va aixecar del llit pensant en que o quin quadre farà avui i va pensar:
-Què faré? Ja ho sé, me’n vaig al carrer.-i va continuar:
-Però si ho puc fer demà!-.I va seguir pensant:-Però...és millor fer-ho ara que no demà perquè avui tinc molt de temps!-. I va anar al carrer a veure alguna cosa que li agradés. Va anar al carrer i va anar a la rambla de Barcelona i allí va veure una espècie molt normal: era lo colom i Picasso va dir:-És molt normal, no serveix per a res.-Va arribar a la Rambla i desseguida va seure i al cap d’un segon es va sentir:
-miau! -I Picasso es va espantar. Després es va tornar a sentir: -miau! -Picasso es va adonar que aquell so venia d’un dels terrats i d’un gat que estava a sobre del terrat que era com de pedra i Picasso va dir:
-Ah, era un gat! Aquest gat del terrat seria un bon quadre per la meua habitació , veritat? -I va començar a pintar el terrat i el gat avorrit. El gat estava feliç de sortir al quadre i li va demanar que li pintés el seu cos de colors perquè com que era de color avorrit volia tindre més colors o sigue que Picasso el va pintar, es van fer amics i ell va fer molts quadres de gats.

Alexia Sarabia Kelley