Diàleg entre Picasso i els diferents terrats del quadre:

Terrat del davant:

-T’agraeixo que m’hagis pintat al davant de tot i el més gran; però no m’has dibuixat cap nen i jo en tinc molts jugant.
Picasso:
-Mira, no et queixis perquè hi ha terrats que de tan lluny que estan, quasi ni es veuen i tampoc els hi he dibuixat cap criatura.
Terrat blau:
-És veritat, jo també crec que m’has pintat molt petit.
Picasso:

-Tu més val que no diguis res perquè ets el que més se t’aprecia. Si t’he pintat de color blau, és perquè per molt petit que siguis, guarnit amb aquest color sempre ressaltaràs. No us queixeu. Els únics que poden fer-ho són els terrats que ni se’ls veu la forma.
Terrat que gairebé ni es veu:
- Així es parla Picasso, a mi, encara que destaco molt poc, com que sóc senzill de mena, em sento content i agraït amb tu que m’has inclòs en el teu quadre.

Aina Rourera Llauradó