Tot mirant el quadre s'adona que ells mai no s'han abraçat al carrer. Mai d'aquella manera. I a partir d'aquell mai surten els altres "mais", brollant un darrere l'altre, com llàgrimes calentes. S'allunya del quadre i en veu baixa diu "mai".
Tu i jo mai hem ballat una cançó sencera, mai hem compartit unes postres, mai hem anat a Lisboa, ni al cinema ni al Liceu. Mai t'he plegat el tovalló, mai m'has dit el que t'agrada d'una dona, mai m'has demanat que em descordés un altre botó. Mai m'he assegut a la teva falda, mai t'he cantat una cançó i mai m'has dit no beguis més, Llimona. Mai t'he amagat les sabates ni t'he posat crema solar. Mai m'has dit si eres feliç ni que em posés aquell vestit. Mai t'he mossegat l'espatlla i mai t'he encès un cigarret. Mai m'has dit estiga't quieta, mai m'has deixat el mocador. Jo mai t'he dit no, ara no. Mai ens hem fet cap promesa, jo mai t'he vist plorar.
Mai t'he dit què és el que més m'agrada de tu. Tu mai m'ho has demanat.

Marta Ribaudi Trepat