Museu Picasso de Barcelona

Guia de la Barcelona de Picasso: 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15

1. Passeig d’Isabel II, 4. Baixos

Primer allotjament de la família Ruiz Picasso a Barcelona

La família Picasso va arribar a Barcelona en tren el 21 de setembre de 1895, quan Pablo Ruiz Picasso tenia tretze anys, i es va instal·lar primer, segons sembla, en una pensió, molt a la vora de l’estació de França i davant per davant de l’Escola de Belles Arts (escola de la Llotja), on el pare havia d’ensenyar com a professor i Pablo d’aprendre com a alumne.

Aquest primer allotjament, on van viure molt poc temps, es troba al passeig d’Isabel II número 4, baixos, en un dels blocs anomenats els Porxos d’en Xifré, perquè els va manar construir Josep Xifré, navilier d’Arenys, indià de Cuba i introductor de la teosofia a Espanya. Es tracta de cases neoclàssiques, amb àmplies porxades, als baixos de les quals hi havia, en aquells anys d’adolescència de Picasso, l’orxateria del Tío Nel·lo i el Cafè Cuyás —més tard restaurant de les Set Portes.

tornar

2. Carrer de Cristina, 3, 2º 2ª

Domicili familiar entre la tardor del 1895 i l’estiu del 1896

Els Picasso es van traslladar ben aviat a un pis més ampli i còmode, al carrer de Cristina número 3, 2n 2a (cantonada amb Llauder 4, on era la porta d’entrada), és a dir, al mateix bloc de cases d’en Xifré, però a la part de darrere. Aquí s’hi van estar tot el curs escolar 1895-1896. Aquesta petita cruïlla de carrers entre el port i el pla de Palau segueix conservant el gust portuari i popular a causa de les botigues d’articles d’ocasió i, sobretot, pel mercat ocasional sense botigues ni paradetes que s’acull al prestigi del real o suposat contraban.

tornar

3. Carrer de la Mercè, 3, 2º 1ª

Habitatge que va ocupar la família des de l’estiu del 1896 (edifici desaparegut)

L’estiu del 1896, els Picasso es van traslladar a un barri proper, el de la Mercè, de tradició antiga i fins i tot senyorívola, com demostra el simple fet d’emplaçar-s’hi l’església de la Mercè, dedicada a la patrona de Barcelona. Els Picasso van llogar un pis al carrer de la Mercè número 3, 2n 1a, i hi van romandre encara després de la marxa de Pablo a París. Quan l’artista tornava de visita a Barcelona per a estades temporals, com la que va fer el 1917 amb Olga Khokhlova, ocupava de nou aquesta casa familiar. L’edifici, que feia cantonada amb el carreró de Louis Braille, va desaparèixer recentment (el 1981 van finalitzar les obres d’enderroc), per desgràcia, en realitzar-se la convenient i tantes vegades exigida plaça davant de l’església de la Mercè.

tornar

4. Carrer de la Plata

On Picasso va tenir el seu primer estudi, llogat pel seu pare el 1896

El primer estudi que va tenir Picasso l’hi va llogar el seu pare el 1896, quan Pablo tenia 14 anys. El va compartir amb el seu amic Manuel Pallarès, que havia conegut a l’Escola de Belles Arts, i hi va pintar moltes obres, la principal de les quals és Ciència i Caritat (1897), que es troba al Museu Picasso. El taller era al carrer de la Plata, anomenat així perquè tal vegada hi havia treballat un orfebre o perquè en un dels seus edificis, la Casa Larrard, hi havia hagut una tresoreria de l’Estat.

Hi ha dues opinions sobre la localització exacta de l’estudi de Picasso. Tradicionalment i per records nombrosos, hom creu que era al pis més alt de la casa número 5. La casa té molt d’encant i sembla adequada per hostatjar l’estudi d’un pintor. D’altres, tanmateix, creuen que el taller era a les golfes de la casa número 4 com és el cas de Josep Palau i Fabre.

tornar

5. Carrer dels Escudellers Blancs

On Picasso va ocupar un estudi durant alguns mesos del 1899

Picasso va agafar un nou estudi, cedit pels germans Cardona, al carrer dels Escudellers Blancs, no gaire lluny de la plaça Reial, que va ocupar durant alguns mesos del 1899. No és segur l’emplaçament d’aquest estudi; pogué ser al número 1 o al 2, i potser va tenir estudi a tots dos llocs, ja que els Cardona tenien més d’un pis en aquest carrer. Aleshores el jove pintor ja se sentia a Barcelona com a casa i assistia a les tertúlies de la cerveseria dels Quatre Gats. Al mateix pis on Picasso tenia el seu estudi hi havia un taller de roba interior femenina. Sabartés explica que «a les estones de descans, a Picasso li agradava fer els forats dels ullets de les cotilles amb les màquines corresponents». No era la seva única aproximació a les dones en aquell temps de bohèmia; Picasso s’inicia sexualment als prostíbuls, com aquell del carrer d’Avinyó, que anys més tard immortalitzaria en un dels seus quadres de més renom, Les Demoiselles d’Avignon.

tornar

6. Carrer de la Riera de Sant Joan, 17

Estudi compartit amb Carles Casagemas el 1900

El següent estudi que va tenir, el 1900, va ser a la Riera de Sant Joan número 17, carrer on també havia tingut un taller el pintor Ramon Martí i Alsina, i que va desaparèixer completament en començar-se la construcció de la Via Laietana, el 1907. Pablo va compartir aquell petit pis amb el seu amic Carles Casagemas, mort prematurament, i hom explica que, per tal de no deixar-se abatre per la pobresa de l’estança buida, en poc temps ambdós van pintar, a les parets emblanquinades, prestatgeries plenes de llibres, armaris, taules ben parades, cadires, butaques, un bufet amb fruites, flors i monedes escampades i, per adobar millor els seus somnis, una criada molt bufona i un criat sol·lícit.

Després dels dos primers viatges a París, Picasso va compartir un nou estudi, el 1902, amb l’escultor Àngel Fernández de Soto i el pintor Josep Rocarol al carrer Nou de la Rambla (Conde del Asalto) número 10. La cambra, amb vistes als terrats, al capdamunt de l’immoble, era poc adequada per pintar, pels canvis de llum i la xafogor a l’estiu. Però tenia altres avantatges derivats de la seva situació, a quatre passes de la Rambla, sempre concorreguda, i al costat mateix de l’Edén Concert (ara cinema Edén), un dels principals centres del cuplet a Barcelona, al qual assistia amb freqüència amb els seus amics i on prenia apunts de les cupletistes. D’aquell estudi estant, va pintar els terrats i les teulades del barri vell i degradat, i va realitzar diverses de les obres de l’època blava.

tornar

7. Carrer Nou de la Rambla, 10

Estudi compartit amb Àngel Fernández de Soto i Josep Rocarol el 1902

Després del tercer viatge a París, l’hivern del 1903, Picasso va tornar de nou a l’estudi que havia compartit amb Casagemas a la Riera de Sant Joan 17.

A Barcelona Picasso pinta el 1903 La Vida, avui al Cleveland Museum of Art, Ohio. D’aquesta obra decisiva de l’època blava el Museu Picasso de Barcelona conserva diversos apunts on es pot rastrejar l’evolució que segueix el pintor per fer aquesta tela.

tornar

8. Carrer del Comerç, 28

Últim estudi de Picasso a Barcelona (1904), cedit per Pau Gargallo

A començament del 1904 Picasso ocupava el que seria el seu darrer estudi a Barcelona, al carrer del Comerç número 28. El pis més alt d’aquesta casa passarà a la història per haver allotjat tres grans artistes, gairebé simultàniament: allí hi tenien estudis l’escultor Gargallo i el pintor Nonell. Gargallo va deixar el seu a Picasso, que el va ocupar fins que va marxar definitivament a París, l’abril del 1904.

tornar

9. Carrer del Consolat del Mar, Llotja de Barcelona

L’Escola de Belles Arts (Escola de Llotja) ocupava l’última planta de l’edifici

El1895 Picasso fa l’ingrés a l’Escola de Belles Arts (Escola de Llotja), a l’edifici neoclàssic al qual s’accedeix pel carrer del Consolat del Mar. La Junta de Comerç va crear, al pis més alt, l’Escola de Belles Arts, on van estudiar molts dels artistes catalans o que vivien a Barcelona. Quan els Picasso, pare i fill, van entrar a l’escola, el primer com a professor de dibuix, el segon com a alumne, als 13 anys, Antoni Caba n’era el director. L’ensenyament era eminentment acadèmic, però Pablo va perfeccionar el seu domini del llapis i el pinzell i, sobretot, hi va fer les seves primeres amistats. Avui aquesta escola es pot visitar i s’hi exhibeixen nombroses obres de pintors acadèmics i d’altres que van superar l’estretor de les normes, en una galeria força interessant.

tornar

10. Carrer de Montsió, 3

Cafè dels Quatre Gats

Els Quatre Gats, al carrer de Montsió número 3, va ser la cerveseria que van crear Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i d’altres, el 1897, a imitació del cabaret parisenc Le Chat Noir, de Rodolphe Salis, per tal d’allotjar la tertúlia d’aquells artistes, com a sala de concerts i d’exposicions i per a espectacles de titelles i d’ombres xineses. El local era als baixos d’un bell edifici de Puig i Cadafalch, i s’anunciava com a «gòtica cerveseria per als enamorats del Nord, i pati d’Andalusia per als amants del Migdia». La cerveseria pròpiament dita ocupava la sala menor, amb dos grans quadres de Casas en un lloc preferent, i cartells anunciadors, un dels quals, emprat com a menú, fou realitzat pel mateix Picasso. A la sala més espaiosa s’hi feien les exposicions i els espectacles.

Allí s’editaven les revistes Quatre Gats, Pèl & Ploma i Forma, i allí fou on Picasso va fer la seva primera exposició pública al febrer del 1900. La cerveseria es va clausurar el 1903 i, posteriorment, va ser ocupada pel Cercle Artístic de Sant Lluc, que aplegava homes de tendència ben diferent a la dels de la cerveseria d’en Romeu. Al número 5 del mateix carrer es va obrir, ara fa uns anys, un local que porta el mateix nom d’aquella gloriosa taverna artística.

tornar

11. Carrer de Petritxol, 5

Sala Parés

A la Sala Parés, del carrer de Petritxol, dedicada en aquell temps a l’art modernista, Picasso va exhibir una sèrie de dibuixos al pastel, en una exposició conjunta amb Ramon Casas, l’any 1901.

tornar

12. Plaça de l’Oli, 4

El Guayaba, taller de Joan Vidal i Ventosa i lloc de reunió d’artistes

Aquest local, va néixer per la necessitat de tenir un estudi on treballar i per l’afany inquiet d’una colla d’estudiants. Un dels visitants il·lustres del taller, per la seva relació i amistat amb Joan Vidal i Ventosa, fou Pablo Ruiz Picasso. D’una de les visites que hi realitzà en resta un document gràfic que ha estat força utilitzat per a il·lustrar les relacions de Picasso amb Barcelona, i que Palau i Fabre comenta així en parlar dels amics catalans del gran pintor: “Sabem que a la primavera de 1906, Picasso vingué a Barcelona, abans d’anar a Gósol, en companyia de Fernande Olivier, i que visità el Guayaba [...] D’aquesta visita en queda un testimoni valuosíssim, que és la foto que ha donat la volta al món feta allí per Vidal i Ventosa”.

Posteriorment, el local de la plaça de l’Oli fou enderrocat, quan la reforma del barri de la Ribera deguda a l’obertura de la Via Laietana, i els seus ocupants s’instal·laren a la Riera de Sant Joan, núm.17, en un local, poc després també desaparegut, que havia estat ocupat anteriorment per Pablo Picasso, Carles Casagemas (segons J. Palau i Fabre) i després per Lluís Bagaria.

tornar

13. Plaça Nova,5

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Els frisos de la façana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la plaça Nova número 5, van ser realitzats el 1960, sobre dibuixos expressament dissenyats per Picasso, pel noruec Carl Nesjar. Aquests frisos són, al carrer dels Capellans, el de la senyera —que evoca els Cors de Clavé, les colles a l’ermita de Sant Medir i els «faunes» de l’Arrabassada i les Planes—; el fris central, davant de la plaça Nova, amb les nostres festes populars —palmes i palmons, gegants, balls folklòrics—, i el Fris dels infants, al carrer dels Arcs, que és un cant a l’alegria de viure. Dins l’edifici hi ha dos murals més: un que representa Barcelona i un de dedicat a la sardana.

tornar

14. Carrer de Montcada, 15-23

Museu Picasso de Barcelona

Per acabar, i com a nou punt de partida, trobem el Museu Picasso, que ocupa diversos edificis del carrer de Montcada. El 1963 va obrir les portes al palau Aguilar, donant a conèixer al públic la col·lecció personal de Jaume Sabartés i la col·lecció d’obres de Picasso procedents dels Museus d’Art de Barcelona. Aquest fons es va incrementar després de la mort de Sabartés amb dues importants donacions de l’artista, en primer lloc (1968) la de la sèrie Las Meninas i, el 1970, la de les 921 obres de la col·lecció de la família, que aquell mateix any va motivar l’ampliació del museu amb l’annexió del palau del baró de Castellet. Diverses donacions de Jacqueline Roque i dels hereus de Picasso van enriquir el fons del museu, que el 1985 s’annexionà un nou palau, el de Meca. Finalment, el 26 d’octubre de 1999 s’inauguraren les obres de reforma de dos nous espais —la Casa Mauri i el palau Finestres—, que acullen les exposicions temporals que programa el museu. Aquest, amb les pintures, dibuixos, escultures, gravats, litografies i llibres de l’artista, és, més que un lloc de Picasso en l’itinerari de Barcelona, un lloc de Barcelona per al recorregut per Picasso.

tornar

15. Passeig de Colom, 22

La pensió Ranzini, on el 1917 es va hostatjar Olga Khokhlova, ocupava les plantes inferiors de l’edifici

En el Passeig Colom, 22, hi trobem la pensió Ranzini, on el 1917 es va hostatjar Olga Khokhlova, primera esposa de Picasso.

Com és sabut , Picasso parava a casa de la seva família, al carrer de la Mercè número 3, mentre que Olga Khokhlova s’estava amb la colla dels “ballets Russes” a la pensió Ranzini que era aprop d’allí. Així ho explica, per exemple, el director de l’orquestra, Ernest Ansermet, a la revista DU: “La tardor (octubre 1917) vàrem donar a Barcelona i Madrid diverses representacions... Aquí (Barcelona) estava un cop més al mateix hotel que Olga- encara no casats- i Picasso venia cada dia. També pintava, sovint- des del meu balcó o el d’Olga-, la vista de la ciutat amb la gran columna erigida en honor de Cristòfol Colom”.

tornar