Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

Museu Picasso

Poema de David Jou
(del llibre L'huracà sobre els mapes, Columna edicions, Barcelona 2004)

Combinar pedres antigues amb la novetat del món!:
en aquest palau, gòtic i barroc,
brillen les arrels del geni de Picasso.
Mireu els esbossos, els tempteigs, els atzucacs:
hi ha –no la veieu? – una calidesa màgica:
una voracitat dels ulls,
un desfici de la mà,
una alegria d’explorar,
una gosadia de sentir-se a l’altura de la llum,
que tenen gust de promesa i profecia.

Picasso jove a Barcelona:
gitanes de Nonell,
patis blaus de Rusiñol, retrats de Ramon Casas,
desoris de bordell,
tertúlies, cafès, cabarets, espectacles,
set d’Europa i de futur:
una humanitat prou densa i bigarrada
per saber que el món desborda tumultuosament
i voler-ne esdevenir un sobreixidor de formes.

Ah el blau, ah el rosa, ah l’aplom, per fi,
de sentir-se senyor del propi destí,
veu pròpia, mirada pròpia, vida pròpia:
retrats, arlequins!
I el terrabastall final: la natura,
angulosa i dura,
de Gósol i d’Horta de Sant Joan:
aprendre la lliçó dels marges i les branques,
de les teulades, dels terrats:
angle, traç, geometria!

París, després, donarà color,
marxants, mitjans, altaveus, consagració
a aquest vendaval d’ambició i de gosadia.