Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

El carrer de Montcada constitueix avui el nucli d’arquitectura civil medieval més important de la ciutat.

El seu traçat, que comença a la capella romànica de Marcús (s. XII) i acaba a la plaça del Born, era continu fins el s. XIX en què va ser dividit en dos trams amb l’obertura del carrer Princesa el 1853.

Deu el seu nom a una família important de Barcelona, els Montcada, que al s. XII van rebre els terrenys, segons sembla, pel suport donat per Guillem Ramon de Montcada al rei Ramon Berenguer IV en la conquesta de Mallorca.

A mitjan s. XII van sorgir els primers nuclis d'habitatges fora de les muralles. El carrer enllaçava el barri comercial de la Bòria amb l’antic barri marítim Vilanova del Mar, unió que va formar el barri de Ribera. A final de segle, el barri va quedar englobat dins del nou recinte de muralles de la ciutat. Conegué el seu màxim esplendor als s. XV i XVI. Aleshores era un carrer senyorial, aristocràtic, seu de nobles i rics mercaders, enriquits pel comerç marítim.

Al s. XIX i primera part del XX el carrer va experimentar una profunda alteració i una decadència del caràcter residencial del barri.

El 1947 el carrer va ser declarat Conjunt Monumental Historico-artístic. El 1963 s'inaugura el Museu Picasso al palau gòtic Aguilar (Montcada, 15). El 1970 l'Ajuntament amplia el museu amb l'annexió del palau del Baró de Castellet (Montcada, 17) i, posteriorment, amb la del palau Meca (Montcada, 19). L'any 1999 s'inaugura una nova ampliació del museu, amb la casa Mauri i el palau Finestres com a espais per a les exposicions temporals. Aquest cinc palaus configuren l'actual Museu Picasso de Barcelona.

Veure història ampliada

El carrer de Montcada segueix el trajecte d'un camí d'enllaç entre el port i la via que, des de la part occidental del primer recinte emmurallat de Barcelona (l'actual plaça de l'Àngel), sortia en direcció a Roma. La part baixa del carrer abastava una zona molt extensa de la necròpolis de finals de l’època romana que circumdava el primitiu temple de Santa Maria del Mar.

El seu traçat, que comença en la capella romànica de Marcús (s. XII) foto capella, Arxiu hc 1945 i acaba a la plaça del Born, era continu fins el s. XIX en què va ser dividit en dos trams amb l’apertura del carrer Princesa el 1853.

Deu el seu nom a una família important de Barcelona, els Montcada, que al s. XII van rebre els terrenys, segons sembla, pel suport donat per Guillem Ramon de Montcada al rei Ramon Berenguer IV en la conquesta de Mallorca.

A mitjan s. XII van sorgir els primers nuclis d'habitatges fora de les muralles. El carrer enllaçava el barri comercial de la Bòria amb l’antic barri marítim Vilanova del Mar, unió que va formar el barri de la Ribera. A final de segle, el barri va quedar englobat dins del nou recinte de muralles de la ciutat.

A partir del s. XIII, les famílies de grans propietaris i mercaders van triar aquest carrer per fixar-hi la residència i va començar la construcció de grans casals que, amb el temps, esdevindrien palaus urbans. El s. XIV, s'obriren nous carrers i la protecció perifèrica va permetre donar a les cases una estructura més oberta, amb grans finestrals a totes les plantes i jardins.

L'any 1428 marca un moment difícil a causa dels terratrèmols que van destruir la gran rosassa de l'església de Santa Maria del Mar i van esquerdar els murs de moltes cases, alguns pisos alts de les quals es van haver d'enderrocar.

El 1479, acabada la guerra civil del s. XV contra el rei Joan II d'Aragó, va retornar la prosperitat en aquesta zona de la ciutat, seu del moviment mercantil. Al llarg del s. XVI, burgesos i mercaders emparentats estretament amb l'aristocràcia, augmenten les seves inversions en explotacions agrícoles i dominis senyorívols i el carrer coneix el seu esplendor.

Als s. XVII i XVIII es van reformar diversos palaus i s’hi varen construir noves cases.

Al s. XIX, el barri va experimentar una profunda alteració. La construcció de l'Eixample barceloní, a la segona meitat del s. XIX, on van traslladar-se les famílies adinerades, i, encara més, l'obertura de la Via Laietana a partir de l'any 1907, marquen una decadència del caràcter residencial del barri.

El 1947 el carrer va ser declarat Conjunt Monumental Historico-artístic. A la dècada dels cinquanta, amb el nom d'Amics del carrer de Montcada, un grup de personalitats vinculades al món cultural barceloní impulsen el projecte de revitalitzar el carrer com a focus cultural i museístic.

El 1963 s'inaugura el Museu Picasso al palau gòtic Aguilar (Montcada, 15). El 1970 l'Ajuntament amplia el museu amb l'annexió del palau del Baró de Castellet (Montcada, 17) i, posteriorment, amb la del palau Meca (Montcada, 19). L'any 1999 s'inaugura una nova ampliació del museu, amb la casa Mauri i el palau Finestres com a espais per a les exposicions temporals. Aquest cinc palaus configuren l'actual Museu Picasso de Barcelona.