Presència i absència

Coincidint amb la vinculació de Picasso amb el surrealisme, sorgiran noves formes d’autorepresentació més críptiques i subtils. Estem davant d’una imatgeria de presència i d’absència que aplega la producció autorepresentativa d’un període considerable. Cap a finals dels anys vint, Picasso va iniciar una sèrie d’olis on el seu perfil ombrejat es confrontava amb una figura monstruosa d’arrel surrealista. Sovint emprava les ombres i els perfils com a projeccions de circumstàncies domèstiques que li interessava mantenir en secret. A principis dels anys cinquanta, amb l’Ombra sobre la dona, metàfora de l’abandonament de l’artista per Françoise, es confirma la virtualitat de l’ombra en períodes de problemàtica personal, un recurs que, amb diferent intensitat, perviurà fins als darrers anys. Paral·lelament, el gènere s’expandirà cap a altres disciplines, com la ceràmica, el gravat o els llibres il·lustrats, on també s’autoretratarà com a escriptor.