Autoretrat fotogràfic

L’interès per la fotografia va portar Picasso a cultivar una nova variant d’autorepresentació: l’autoretrat fotogràfic. Les primeres manifestacions van tenir lloc l’any 1901 a París i es van estendre als anys següents, molt especialment durant el període cubista, quan coincidiran amb l’absència d’autoretrats tradicionals. Els primers autoretrats fotogràfics responien a provatures que sovint evidenciaven encara un incipient coneixement de la tècnica. Els autoretrats picassians del moment cubista amaguen dos objectius principals: documentar la seva producció i, sobretot, projectar la imatge del creador en l’entorn del seu taller. El concepte d’autoretrat, però, sovint cal fixar-lo més en la construcció de les escenografies per part de l’artista que no pas en l’autoria de la fotografia. Picasso també prendrà com a suport imatges seves d’altres fotògrafs o, fins i tot, de fotomatons. Aquestes composicions lúdiques manipulades amb llapis de colors sovintejaran en l’autorepresentació dels seus darrers anys.